Més de la meitat dels profes de Catalunya pateixen estrès

L’informe detalla que els docents poden experimentar estrès quan el que s’espera d’ells supera el suport, el temps, les habilitats o els mecanismes dels quals disposen. ¿Per què el professorat català presenta aquests alts nivells d’estrès? Segons les dades recollides a TALIS, "l’adaptació a poblacions estudiantils amb necessitats educatives diverses" és per al 44% dels professors consultats una font d’estrès, i són els professors novells els que senten més estrès (per sobre dels veterans). Un altre assumpte rellevant és que un 45% de docents novells (davant un 37% d’experimentats) consideren la preparació de classes una font d’estrès.

En el panorama internacional, els docents espanyols de l’ESO destaquen per percebre una càrrega de treball superior a la mitjana en gairebé totes les fonts d’estrès analitzades. Pel que fa a l’excés de tasques administratives, el 64% del professorat espanyol es declara afectat, una xifra clarament superior a la mitjana de l’OCDE (52%) i de la Unió Europea (55%).

Líders en codocència

Com a dada positiva, l’informe assenyala que Catalunya sobresurt en la implantació de la codocència: aproximadament 8 de cada 10 docents comparteixen docència a la mateixa aula amb certa regularitat, pràctica recomanada per experts internacionals (i una de les propostes del comitè d’experts creat per remuntar els mals resultats catalans a PISA), que defensen la codocència com la millor fórmula d’abaixar ràtios i de poder atendre l’alumnat de manera més personalitzada (en comptes de menys alumnes per aula, més professors per grup).

La completa radiografia del professorat que presenta el nou informe de l’OCDE assenyala també que el professorat català és el menys satisfet de l’Estat amb el seu salari i el més feminitzat. Catalunya és la comunitat de l’Estat amb més nombre de professores, dones, 82%, 10 punts més que Andalusia.

Una de les qüestions sobre les quals pregunta l’informe és l’ús de la intel·ligència artificial (IA). En el cas d’Espanya, el percentatge de professorat que declara haver utilitzat intel·ligència artificial és del 35% a secundària, valor pràcticament igual a la mitjana OCDE-27. En educació secundària, les comunitats autònomes presenten diferències de l’ordre de 15 punts percentuals. Andalusia (43%) i les illes Balears (40%) superen la mitjana nacional, mentre que Catalunya (28%) se situa estadísticament per sota.

Notícies relacionades

El fiscal demana dos anys per a l’excàrrec del Govern que va avalar la cimentera

El 40% de mestres es veuen incapaços d’atendre alumnes amb necessitat especial

Catalunya (juntament amb Cantàbria i La Rioja) destaquen per presentar nivells més alts de preocupació per l’ús de la IA. En educació secundària, només 4 de cada 10 docents espanyols consideren que la intel·ligència artificial reporta beneficis per a la planificació de l’ensenyament, l’adaptació de materials i l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives.

Encara més baix és el percentatge de professorat que pensa que la IA l’ajudarà a recolzar l’alumnat individualment (33%) o a automatitzar tasques administratives (37%). Aquesta percepció es reflecteix també en els percentatges de secundària de diverses comunitats autònomes, tot i que amb diferències significatives: Andalusia, les Canàries i les illes Balears presenten valors superiors a la mitjana nacional, mentre que Catalunya se situa clarament per sota dels paràmetres internacionals.