La dona que va parlar amb els ximpanzés
Jane Goodall: La primatòloga i activista ambiental britànica va morir ahir als 91 anys per causes naturals mentre es trobava de gira per Califòrnia, segons va confirmar ahir a la nit el Jane Goodall Institute, la xarxa de centres globals que ella mateixa havia fundat per promoure mesures de conservació.
El món sencer plora la mort de Jane Goodall, la científica que va aprendre a parlar amb els ximpanzés i que, gràcies a això, va posar els humans davant un mirall. Plora la comunitat científica per haver perdut un dels seus referents més cèlebres i estimats. Ploren els ecologistes per la pèrdua d’una defensora acèrrima de la natura que no només parlava de la importància de cuidar el planeta, sinó que també reivindicava la necessitat de cuidar i respectar totes les formes de vida. Ploren els que havien crescut amb la seva imatge com a referent, els que la coneixien pels seus documentals i els que buscaven en les seves paraules una escletxa d’esperança per continuar lluitant per aconseguir un planeta millor per a tothom. I tal com li agradaria pensar a Goodall, també ploren els ximpanzés que van compartir dècades al seu costat i que li van demostrar que l’amor no entén d’espècies.
La primatòloga es trobava a Califòrnia per impartir una de les moltes conferències que tenia previstes pels Estats Units per defensar, ara més que mai, "la protecció i restauració del món natural". I és que ella sempre havia defensat que una científica, més enllà del seu treball acadèmic, havia d’alçar la veu per defensar allò en què creia. Sobretot en moments com ara, en què, contra tot pronòstic, defensar causes climàtiques o mediambientals s’ha convertit en un repte sense precedents.
Consagrada als animals
La història de Jane Goodall comença a Londres l’any 1934. Nascuda en el si d’una família humil, es diu que es va criar amb un peluix de ximpanzé que li va regalar el seu pare i amb el somni d’algun dia viatjar a l’Àfrica per conèixer en persona aquests fascinants animals. El destí va voler que el 1958, amb tan sols 22 anys, conegués Louis Leakey, el cèlebre paleontòleg, que li va encarregar la seva primera campanya d’observació de ximpanzés a Tanzània. Va ser llavors quan, per primera vegada, Goodall es va veure cara a cara amb aquests primats, va establir una connexió emocional amb ells i, en contra dels protocols científics de l’època, va començar a posar-los nom i, per primera vegada, a estudiar el seu comportament des de l’empatia i no des de la superioritat humana.
Goodall va ser pionera a demostrar que els ximpanzés utilitzen eines per obtenir i preparar el seu aliment, un tret que fins aleshores es creia exclusiu dels éssers humans. També va ser la primera a documentar que aquests animals viuen sota estructures socials complexes, que cada individu té una personalitat pròpia i que són capaços d’expressar emocions com alegria, tristesa, por o afecte, tal com ho fem nosaltres. Les seves observacions van revelar, a més, que aquests animals tenen un costat fosc i que, arribat el caos, poden tenir conductes violentes, desencadenar guerres entre clans i fins i tot tenir comportaments caníbals. Una vegada més, com nosaltres.
Notícies relacionadesJane parlava dels seus ximpanzés anomenant-los pel nom i es negava a tractar-los com a números o com a objectes d’estudi. Explicava que, per exemple, David Greybeard va ser el primer ximpanzé amb qui va establir una amistat, ja que, quan encara estava familiaritzant-se amb el grup, va ser ell qui es va acostar a ella per recollir un plàtan i qui, per primera vegada, va sostenir la seva mà en senyal d’afecte. Després el van seguir altres individus com Flo, una femella forta i protectora; la seva filla Fifi, a la qual Jane va veure créixer durant anys; Mr. McGregor, amb el seu caràcter reservat; o Goliath, amb la seva imponent presència. Sent al seu costat va documentar comportaments que ens resultaven profundament familiars com abraçades de retrobament, petons d’afecte, cops a l’esquena per tranquil·litzar un company o fins i tot jocs de pessigolles entre mares i fills.
Al llarg de la seva vida, Goodall va rebre nombrosos premis i distincions tant per la seva tasca científica com pel seu incansable activisme. Va ser nomenada Dama de l’Imperi Britànic, missatgera de la Pau de les Nacions Unides i guardonada amb més de 40 doctorats honoris causa en universitats de tot el món. Entre els seus reconeixements destaquen el premi Príncep d’Astúries i el Premi Internacional Catalunya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La Generalitat es querella contra Pàmies per la ‘teràpia del lleixiu’
- Polèmica TV3 retarda l’emissió de ‘Bestial’, el programa de Bibiana Ballbè, després de la pluja de crítiques
-
Ofert per
- El conflicte del Pròxim Orient Israel excarcera i deporta els quatre primers membres de la Flotilla
- El sistema energètic La falta de control de tensió va originar la gran apagada, segons l’informe europeu
- El cas més insòlit de fallida: va guanyar un sorteig de milers d’euros a la setmana i ara està arruïnat
- DGT Aquesta és la pregunta més fallada de l'examen teòric del carnet de conduir
- Canvis demogràfics L’Espanya sense nens: 460 pobles es queden sense menors en edat escolar
- Opinió 25 anys i un dia
- Gira de comiat El primer gran concert de Sabina a Barcelona va estar a punt de suspendre’s: «Va ser un dia sinistre»