Joan Ramon Villalbí: "BCN haurà de posar lones als carrers on no pugui plantar arbres"
Joan Ramon Villalbí, nuevo director de la Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en la sede del organismo, ubicada en la plaza de Lesseps. /
¿Quins són els principals objectius per a aquesta nova etapa de l’Agència de Salut Pública?
De continuïtat, perquè l’Agència és un organisme executiu que van crear l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per no discutir-se en polítiques de salut pública. L’objectiu és que continuï sent un organisme excel·lent per prestar serveis de salut pública.
¿Què és, en termes de salut pública, el més prioritari de Barcelona en aquests moments?
El canvi climàtic. Per això estem mirant de contribuir molt perquè el pla de clima de la ciutat funcioni molt bé i es renovi, i que inclogui molts aspectes vinculats a salut. Amb referència al canvi climàtic, hi ha uns quants temes que ens interpel·len molt. Un d’ells són els mosquits.
Barcelona ja fa esforços cada any per controlar les plagues.
Exactament. Ara els mosquits es reprodueixen durant més mesos, des de l’abril fins a ben entrat novembre. Fa més calor i aquesta plaga es reprodueix més. I tenim algunes formes de mosquit que són propícies per transmetre algunes malalties que fins fa poc vèiem llunyanes, però que ara, amb la globalització, veiem cada any. Aquesta preocupació també es viu en altres països del sud d’Europa.
¿I les onades de calor?
És l’altre gran tema vinculat al canvi climàtic. Abans, a l’hivern, entre el fred i la grip, es moria molta gent fràgil –sobretot gent gran–. Però ara, amb les onades de calor, això està passant a l’estiu.
¿Ara es mor més gent a l’estiu que a l’hivern?
No. En general a l’hivern la mortalitat continua sent més alta, però el canvi climàtic sí que fa que hi hagi més onades de calor i que siguin més llargues.
¿I quines mesures ha de prendre Barcelona al respecte?
La ciutat ja hi està fent moltes coses. Una de les més importants és intentar mitigar l’efecte illa de calor. L’asfalt manté la calor, fins i tot quan baixa la temperatura, cap al vespre. També hi ha més vegetació. Barcelona ha fet un esforç brutal per augmentar els parcs fins on podia. Ara el que està fent és posar verd a tot arreu que pot. El passeig de Sant Joan, la Meridiana... Està posant verd on abans només hi havia ciment i asfalt, i això és bo per a les onades de calor, perquè el verd mitiga molt. I és un esforç de la ciutat, no és de l’ASPB, però nosaltres hem ajudat que la ciutat tingui consciència i busqui resposta.
Són decisions polítiques amb una evidència científica al darrere.
Exacte. Una altra mesura que s’està començant a provar és que en aquells llocs on no es pot posar vegetació, perquè potser és un carrer estret i no hi caben arbres –com a Ciutat Vella–, es busquin elements temporals que funcionin a l’estiu i facin ombra. Per exemple, lones subjectes als edificis. Això ja s’està provant i segurament ho veurem més a Barcelona. També pèrgoles que incloguin una vegetació que a l’hivern caduqui i que, per tant, no faci ombra, però que a l’estiu tingui fulla verda i pugui servir de para-sol. Les parres proporcionen aquesta mena d’efecte. Són mesures que s’estan provant i que segurament veurem cada vegada més sovint.
¿I els espais comunitaris?
Una altra cosa que s’ha fet és climatitzar espais dins la ciutat. Hi ha hagut escoles de Barcelona on s’han proposat solucions com aquestes: més vegetació, terra que no sigui de formigó, elements d’aigua, pèrgoles (perquè el pati, sobretot al juny i al setembre, sigui un espai climàticament agradable). I, després, la ciutat ha anat definint el que s’anomena refugis climàtics, que són llocs amb aire condicionat on la gent pot acudir si no en té a casa. S’ha aplicat tot un conjunt de mesures perquè la ciutat estigui més preparada per a aquestes situacions.
¿I com anem de contaminació?
La contaminació a Barcelona està evolucionant molt bé. La ciutat està millor que quan es van començar a prendre registres. Fa uns 50 anys teníem nivells de contaminació molt elevats i, a més, hi havia alguns contaminants que ara ja pràcticament han desaparegut, com el diòxid de sofre (SO2). Ara mateix complim els estàndards europeus, però la Unió Europea està fixant estàndards més exigents per d’aquí uns anys, de manera que haurem de continuar posant-nos les piles. Però actualment estem en els millors nivells que hi ha hagut mai.
¿A què atribueix aquest canvi?
Una part té a veure amb millores tecnològiques, perquè a la ciutat no hi ha focus industrials. A la zona metropolitana sí –a Castellbisbal, a Montcada i Reixac o a Sant Vicenç dels Horts–. La font de contaminació més gran de la ciutat és el trànsit, malgrat que els vehicles són molt menys contaminants que fa uns anys, i ara en circulen molts menys.
Malgrat tot, n’hi continua havent molts.
Sí. Però Barcelona fa molts anys que està prenent mesures importants per disminuir el trànsit. Les rondes, al seu moment, es van construir per disminuir el trànsit a la ciutat. Es van ampliar molt les zones verdes. I molts interiors d’illa, que abans eren o tallers o pàrquings, ara s’estan convertint en petits parcs.
Notícies relacionadesN’hi ha que es queixen perquè no poden anar amb el cotxe per Barcelona.
Cada vegada hi ha més barcelonins que van amb transport públic, a peu o amb transport actiu –com el patinet o la bicicleta– , i això és positiu. ¿Ens agradaria reduir més el trànsit? Sí. Però això depèn d’unes polítiques molt generals. Barcelona és el centre d’un poble metropolità: si aquí vivim 1.600.000 habitants, cada dia en venen uns quants a estudiar o a treballar. A aquesta gent que ve de fora, les infraestructures del país li han d’oferir transport públic de qualitat. S’ha de mirar cap a Rodalies. I l’altre gran repte és el transport de mercaderies.
