Quatre de cada deu estudiants de postgrau a Catalunya són estrangers

A Catalunya, el curs 2022-2023 va registrar més de 32.800 estudiants internacionals presencials, el 14,4% del total de la matrícula. El percentatge és molt més elevat en postgraus: gairebé quatre de cada deu alumnes de màster o doctorat són estrangers, una tendència que s’ha anat consolidant aquesta última dècada. Universitats públiques com la UPC, la UAB i la UPF han diversificat el seu alumnat amb perfils procedents de més de 50 països, amb la Xina, l’Iran, Itàlia, Colòmbia, el Brasil i l’Índia al capdavant. Per la seva banda, institucions privades com LCI i la UIC superen ja el 30% d’alumnat internacional en grau i postgrau, i d’altres, com la URL, s’acosten també a aquestes dades (27,7%).

Un 8% en els graus

Mentre que la internacionalització es concentra en els estudis superiors (els màsters i doctorats són la porta d’entrada més freqüent per als estudiants estrangers, que ja representen gairebé el 40% en aquestes etapes), en els graus el percentatge d’alumnat internacional se situa entorn del 8%, etapa en què predominen el programa Erasmus i altres de similars d’intercanvi. A la UPC, per exemple, ha crescut de manera progressiva la presència internacional en els màsters tecnològics, en els quals hi ha un fort pes de la Xina, l’Iran, l’Índia i països llatinoamericans, mentre que la UPF concentra bona part dels estudiants estrangers en Economia, Dret i Humanitats.

La pressió immobiliària és especialment visible en les residències universitàries. Segons l’últim informe d’Atlas Real Estate, els preus s’han disparat més d’un 20% en tres anys, un augment molt per sobre de la inflació. Actualment, viure en una residència costa una mitjana de 914 euros al mes, i a Barcelona ja supera els 1.090 euros. L’origen està en el desequilibri entre oferta i demanda, ja que Espanya només disposa de 108.600 llits i té més de 655.000 estudiants. A la capital catalana, la demanda d’allotjament ronda els 62.000 alumnes, davant una oferta de 12.000 places en residències. I, malgrat que el consistori i operadors privats preveuen poder ampliar-les fins arribar als 20.000 en dos anys, la xifra segueix lluny de cobrir els més de 25.000 estudiants internacionals que cada curs trien la ciutat.

Les residències, a més, s’han convertit en un negoci atractiu per a fons internacionals. Plataformes com Resa, MiCampus, Yugo i Livensa Living concentren milers de llits i aixequen complexos moderns amb gimnàs coworking i atenció en anglès. "El curs passat, els estudiants internacionals representaven un 25% del total en les nostres residències de Barcelona, entre els quals predominaven els joves procedents dels Estats Units, Itàlia, França, la Xina, Mèxic i Colòmbia", assenyalen des de Resa, un dels principals operadors del país. Destaquen que els serveis més valorats són el menjador, la neteja i, sobretot, la vida comunitària, i afegeixen que "és clau que se sentin acompanyats i part d’una comunitat des del primer dia".

Pisos compartits

Notícies relacionades

El temporal descarrega amb força a Catalunya i el País Valencià i causa inundacions i centenars d’incidències

Mercedes Noval: "La mala fama de les pastilles del colesterol no està justificada"

El resultat és que entre un 60% i un 70% dels estudiants internacionals opten per pisos compartits o privats, mentre que només un 30%-40% s’instal·la en residències. Els primers busquen flexibilitat i preus més ajustats, a més de la socialització que ofereix compartir pis. Els segons, seguretat i serveis integrals, dues característiques molt valorades en programes de mobilitat com l’Erasmus. L’elecció també varia segons el moment acadèmic: els de primer any solen decantar-se per residències per facilitar la seva integració, mentre que en cursos superiors es multipliquen els que busquen un pis amb amics o companys de facultat.

L’atractiu de la ciutat és innegable: "Barcelona és un destí en el qual és fàcil sentir-se com a casa, créixer personalment i professionalment i viure una experiència inoblidable", resumeixen des de Barcelona Students, una entitat que acompanya joves de tot el món en els seus primers passos aquí. No obstant, afegeixen, la doble barrera de l’habitatge i la burocràcia és el principal motiu d’ansietat a l’arribar aquí. Els tràmits com el NIE i l’obertura d’un compte bancari es compliquen, i buscar pis es converteix en una cursa d’obstacles. Les universitats, per la seva banda, destaquen l’impacte positiu que aquesta diversitat genera en la comunitat acadèmica. "La seva participació facilita el que anomenem internacionalització a casa: aporta llengües, cultures i perspectives diverses que enriqueixen el currículum dels alumnes" explica Raúl Ramos, vicerector de la Universitat de Barcelona.