Catalunya només té 80 polseres de les 4.500 que hi ha actives a Espanya

El Govern i, en concret, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, són al centre de la polèmica per les fallades en les polseres antimaltractament destapades per la Fiscalia. Errors relacionats amb una apagada de dades que va tenir lloc quan l’empresa adjudicatària del servei de control telemàtic d’agressors va canviar de Telefónica a Vodafone, que va impedir corroborar als jutjats, durant cinc mesos, si els acusats se saltaven les ordres d’allunyament. Les incidències també inclouen fallades vinculades a falses alarmes, problemes de cobertura, el temps, de vegades excessiu, que es triga a atendre les alertes i altres problemes detectats des de fa anys i que expliquen, en part, que en algunes autonomies els braçalets amb prou feines s’utilitzin.

Segons dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, l’ús de polseres ha crescut a Espanya des d’unes 1.100 d’actives el 2018 fins a 4.515 el 2025. El seu ús s’ha anat ampliant perquè des del Ministeri d’Igualtat s’han fet crides als jutges perquè imposin aquest sistema de protecció, ja que cap dona ha sigut assassinada mentre la seva exparella estava sent controlada amb un dispositiu telemàtic. No obstant, aquests missatges no han fet efecte a Catalunya, on amb prou feines hi ha 80 polseres actives de les 4.515, davant, per exemple, les 1.635 que té Andalusia o les 360 de Madrid.

Atenció telefònica

Catalunya és la tercera autonomia amb menys polseres actives, per darrere d’Astúries (61), Navarra (56) i Cantàbria (55), comunitats amb una població molt menor. Tot i que els motius no s’han estudiat de manera detallada, segons els juristes consultats, obeeixen a una barreja de circumstàncies. En primer lloc, Catalunya també és una de les autonomies on es rebutgen més ordres d’allunyament i un dels usos de les polseres és, precisament, controlar que el denunciat compleix aquesta mesura cautelar. A més, les víctimes solen preferir el servei d’atenció telefònica Atempro, que també els ofereix atenció immediata si detecten un risc, però no implica portar sempre a sobre, a ella i el denunciat, un dispositiu que controla els moviments i xiula cada vegada que tots dos s’aproximen o l’agressor manipula l’aparell o es queda sense bateria.

Segons indiquen les juristes, a Catalunya no hi ha "una cultura" d’ús de les polseres i, per això, només s’imposen quan el risc és letal o l’agressor ha incomplert, reiteradament, les ordres de protecció anteriors. "No existeix la dinàmica" de recórrer a aquests dispositius, que van començar a implantar-se el 2009, explica Marisa Fernández, jurista dels col·lectius Novembre Feminista i Dones Juristes, perquè l’anterior Govern "pensava que les polseres no eren la panacea i ens les va promoure". "Considerava que podien angoixar les dones i s’ha preferit que en els casos greus els Mossos facin seguiments i truquin a les dones", afegeix.

Al seu torn, la lletrada Paula Narbona corrobora que "rares vegades" el fiscal o les acusacions demanen que s’imposi una polsera de control telemàtic perquè la "lluita se centra a aconseguir que es decreti una ordre d’allunyament". A Catalunya es rebutgen la meitat de les peticions. En concret, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, el 2024 es van denegar 2.966 de 5.750 sol·licituds (el 51%), quan la mitjana espanyola redueix a un 33% les desestimacions (13.798 de 41.237 peticions). És un problema conegut i denunciat pels especialistes en violència de gènere i fins i tot per la fiscalia catalana, però els jutges al·leguen que segueixen al peu de la lletra els requisits previstos en la llei.

Per contra, María José Valera, advocada especialitzada en violències masclistes, opina que a Catalunya els magistrats, en termes generals, "minimitzen" el risc que pateixen les víctimes: "No és raonable –assenyala– pensar que s’atorguen menys ordres de protecció perquè a Catalunya les dones són més exagerades o els agressors menys perillosos". Al seu torn, la lletrada Júlia Humet opina que potser la infrautilització de les ordres i les polseres està relacionada amb el sistema d’avaluació del risc dels Mossos, que no està del tot "afinat" o és més "estricte" a l’hora de valorar un cas com a risc alt o extrem. I, alhora, opina que el criteri judicial "és molt restrictiu i, si no hi ha una violència física demostrable, no es concedeix l’ordre d’allunyament".

La central, massa lluny

Notícies relacionades

La NASA enviarà una missió tripulada al voltant de la Lluna

El PP carrega contra Redondo per "tapar" les fallades dels aparells

La magistrada Francisca Verdejo, durant anys titular del jutjat de violència número dos de Barcelona i recentment destinada a Granada, ha detectat dues fallades fonamentals en les polseres. La primera està relacionada amb el fet que la central que pilota les dades és a Madrid i no és pròxima a la víctima. "Pensem en un poble remot a l’Empordà o el Pirineu. La polsera detecta un trencament de l’ordre, es truca a la víctima, a l’agressor, i després s’activa la comissaria més pròxima. Passa massa temps. Això ho haurien de controlar els Mossos i les comissaries més pròximes a la víctima", va explicar a EL PERIÓDICO el gener del 2023.

L’altre problema, segons Verdejo, és l’estrès que les polseres generen en les víctimes. "Hi ha molts falsos positius. Salta l’alarma quan l’investigat és a prop del radi per molts motius, com inhibidors de freqüència, oblits de carregar la bateria... i això genera una situació d’estrès tremend en la víctima, que resulta perjudicada".