L’AMB redobla els esforços contra els incendis de nova generació

Amb una partida d’1,3 milions per als pròxims tres anys, el denominat Programa Metropolità de Gestió Forestal (PMAF) duplica el seu pressupost i prioritza la protecció de les àrees boscoses més desemparades al quedar fora de l’àmbit del parc natural de Collserola, que compta amb consorci i finançament específics. Aquests pulmons verds corresponen especialment a les conegudes com les muntanyes del Baix Llobregat, una superfície de 12.000 hectàrees, 10.000 de les quals són massa forestal, que van des dels nuclis urbans del delta del Llobregat i el massís del Garraf-Ordal fins a les crestes de les conques de l’Anoia i el Llobregat. En el còmput total de l’AMB, els terrenys forestals ocupen un total de 27.00 hectàrees, de les quals 17.000 són únicament de boscos.

"La gestió agroforestal cobra importància en la mesura en què el 52% del sòl de l’AMB és no urbanitzable", remarca a aquest diari Jordi Bou (Junts), conseller delegat d’Espais Naturals a l’AMB i alcalde del Papiol, municipi de 4.300 habitants de l’àrea de Barcelona. Bou exemplifica l’impuls metropolità a les polítiques agroforestals amb la creació d’una direcció metropolitana dedicada als espais naturals, liderada tècnicament des de mitjans del passat 2024 per l’ex alt càrrec del Govern Ferran Miralles.

Les accions que l’AMB finança als municipis van de l’obertura de franges forestals, és a dir, solcs a la terra per separar i salvaguardar els entorns humans de les potencials flames, a millores de les xarxes hidràuliques i camins forestals per facilitar l’accés dels bombers en casos d’emergència.

L’alcalde Bou posa en valor que els fons es distribueixin als municipis metropolitans en funció de dos paràmetres: la superfície de massa forestal i el total de camins no pavimentats, sense tenir en compte la renda o el nombre d’habitants. Ponderant, a més, que aquestes poblacions no integrin l’àmbit de Collserola, que ja compta amb recursos propis. Aquesta mecànica explica que les ciutats que reben més recursos del PMAF siguin Begues (211.929,1 euros), Castellbisbal (143.059,91 euros) i Cervelló (122.003,43 euros). La resta de ciutats de l’AMB reben menys de 90.000 euros destinats a accions de prevenció d’incendis.

Una singularitat del PMAF és que preveu el foment de la denominada silvopastura, això és, l’ús de ramats per regular els boscos contra el canvi climàtic. Un exemple d’aquesta pràctica és el de Can Colomer, una finca entre Sant Climent de Llobregat i Gavà on 40 cabres i 15 burros netegen el sotabosc mentres s’alimenten de mates i arbustos. L’experiència s’emmarca en el projecte LIFE AgroForAdapt, el qual es desenvolupa amb finançament de la Unió Europea i aspira a l’adaptació dels espais agrícoles i forestals mediterranis al canvi climàtic.

A més de l’esmentada finca de Can Colomer, la gestió forestal incumbirà una vintena de zones metropolitanes més. Per exemple, a Begues es beneficiaran de la gestió forestal la urbanització La Rectoria o el barri de Can Sadurní. A Castellbisbal, ho faran la urbanització Comte de Sert o la de Can Costa. A Corbera de Llobregat, Can Canals. A Cervelló, Can Paulet. A Pallejà, Fontpineda. I a Santa Coloma de Gramenet, el carrer de Prat de la Riba.

"La idea és dotar els boscos metropolitans de més resiliència per tal de minimitzar els riscos d’incendis i l’impacte de fenòmens extrems com sequeres greus o pluges torrencials", rubrica Bou.

Segons l’alcalde de Sant Climent, Isidre Sierra (Junts), també vicepresident de l’AMB i coneixedor d’aquesta realitat com a bomber voluntari, la infraestructura verda metropolitana "no és únicament el paisatge que ens envolta, sinó també la millor defensa contra els efectes del canvi climàtic". En aquesta línia, els responsables polítics argumenten la importància de donar suport a la pagesia amb l’objectiu de reforçar la gestió agroforestal a l’àrea de Barcelona.

"Els pagesos tenen molt a dir per generar mosaics agroforestals", coincideix Bou. Es refereix el responsable metropolità al fet de "generar discontinuïtat als boscos a partir d’espais agrícoles". "Com que hem deixat de fer activitat, el bosc guanya terreny", lamenta l’alcalde, en un sentit similar al provocador "hi ha massa bosc" de finals d’agost que va pronunciar el president Illa. El líder de l’Executiu va apostar per un "canvi de mentalitat" sobre el 65% del territori que actualment són zones forestals: "Hem de decréixer en massa forestal".

Propagació més lenta

Un exemple del vincle entre agricultors i prevenció d’incendis el posa Vadó Molins, pagès a la finca Can Tallada de Sant Climent de Llobregat i, a més, cap del parc de bombers voluntaris del municipi. "L’incendi de Viladecans de l’estiu es va parar a l’arribar al camp de cirerers on comença la meva finca", il·lustra Molins. "Les zones de cultiu tenen un tipus de vegetació on la propagació del foc és molt més lenta que als boscos madurs", afegeix el pagès.

Notícies relacionades

Compensacions per ser "guardians metropolitans"

Muntanyes i incendis

També consultat per aquest diari, el coordinador al Baix Llobregat del sindicat Unió de Pagesos, Ramon Figueres, corrobora que "si hi ha pagesos, no hi ha foc". "Fa 50 anys tot era cultivable, fet que prevenia d’incendis. Si tens una masia gestionada per pagesos, allà mai hi haurà arbres sinó cultius", afirma Figueres. El responsable sindical té clara la principal carència per sostenir l’activitat agrícola: la falta d’aigua. "Tinc una finca de gairebé dues hectàrees de cirerers i està gairebé tot perdut perquè no hi arriba aigua", lamenta Figueres.

Una de les noves accions forestals que l’AMB explora és una col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CCTFC) per valorar els productes forestals dels boscos metropolitans.