Iván Caballero: "Envellir no és una etapa dolenta, però és gairebé un tabú"

Centrant-se en els canvis que es donen des dels punts de vista cognitiu, biològic i social, la psicogerontologia és una especialitat que ha cobrat rellevància els últims anys, també en l’àmbit acadèmic, a causa del repte demogràfic que es presenta: el 2060 s’estima que un de cada 3 espanyols tindrà més de 65 anys

¿En què se centra la psicogerontologia i quina diria que és la seva importància?

És una branca de la psicologia que estudia el processament de l’envelliment i la vellesa centrant-se en els canvis que hi ha des dels punts de vista cognitiu, social i biològic en aquesta etapa de la vida. És important avui dia perquè ens trobem davant una població cada vegada més envellida. S’estima que el 2060 una de cada tres persones a Espanya serà més gran de 65 anys. És gairebé el 33% de la població. I com que l’augment és de gairebé un 10%, és un repte demogràfic que hem d’afrontar.

¿I de quina manera contribueix aquesta especialitat a millorar el benestar dels grans?

En diversos àmbits. Des del punt de vista biològic, ja que des del punt de vista cerebral es donen els canvis més importants. Des del punt de vista psicològic, perquè l’atenció, la velocitat de processament i la inhibició són de les funcions cognitives que amb l’envelliment es van deteriorant, i pensem que sempre aniran més malament, però mitjançant la psicologia es pot entrenar perquè perdurin tant de temps com sigui possible i que aquesta temuda demència no aparegui. En l’àmbit social, pensem que a 65 anys s’acaba tot, que ens jubilem i que només ens queda asseure’ns al parc i veure les obres, però no, hem d’afrontar-ho d’una manera diferent. Aquí cal fer referència a la solitud, un dels problemes principals de la societat actual. La realitat és que tendim a aïllar-nos perquè sembla que la gent gran no es pot relacionar, quan és al contrari: tenen molt a oferir a la societat.

S’ha donat un canvi de model i actualment hi ha una oferta més gran per promoure un envelliment actiu.

Sí, exacte. Vivim més i al final aquestes demències també s’han retardat com més va més, perquè també tenim més bones condicions. L’envelliment actiu no solament s’ha de promoure per viure més anys, sinó per aconseguir una millor qualitat de vida.

Abans feia referència al fet que es pot fer un entrenament per mirar de demorar el deteriorament d’algunes funcions cognitives. ¿Però de quina manera es pot prevenir?

Els estudis han demostrat que les persones que saben més idiomes o que comencen a aprendre’ls quan són més grans, aquelles qui toquen instruments o que fan sudokus, mots encreuats o sopes de lletres, així com les qui tenen més relacions socials, són les qui afronten més bé en l’àmbit social l’envelliment, i també des del punt de vista cerebral, perquè tenen més capacitat per aguantar aquest deteriorament cognitiu. Si bé és cert que cal un enfocament professional quan el deteriorament està més agreujat, també és veritat que podem implementar coses en la nostra activitat diària ben senzilles i que tenen un gran efecte en el deteriorament per retardar-lo tant com sigui possible.

¿I la part física?

Quant a la part física, és molt interessant analitzar que sempre ens recomanen que fem passejades i caminem, però en l’envelliment és molt important també la força, perquè, tot i que siguem grans, ens hem d’aixecar del sofà, arribar al menjar del prestatge, carregar una bossa o els nets. Precisament aquesta força és molt important per no acabar sent dependents, que és una por que tenen molta gent gran. Per això són importants aquests exercicis de força, per mantenir-nos en les activitats de la vida diària.

¿Considera que cal més sensibilització sobre l’envelliment?

Sí, perquè malauradament ens inculquen des de petits pensaments edatistes. Ho veiem al cinema, a les sèries o als anuncis contra l’envelliment que ens trobem pel carrer, i que pateixen especialment les dones. Sembla que quan un deixa de treballar ja no té res més important per aportar en l’àmbit vital i, des del punt de vista general, l’envelliment està plantejat com un fet negatiu.

Notícies relacionades

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon

Catalunya instal·la tres nous radars per prevenir millor possibles inundacions als càmpings

¿Què cal fer?

Crec que és responsabilitat de les institucions educar que no és una etapa negativa i que, tot i que tingui aquesta part realista en què hi ha un deteriorament general, això no vol dir pas que sigui una etapa dolenta i que s’hagi d’evitar, perquè envellir és gairebé un tabú avui dia.