"El meu fill viu un canvi de grup com un càstig"

Milers de mares i pares estan aquests dies revisant l’aplicació web de l’escola dels seus fills i filles per comprovar en quina classe estan. A educació primària, el canvi de grup és una consolidada pràctica que es realitza cada dos anys a pràcticament totes les escoles de més d’una línia. Fa anys que la comunitat educativa i els psicòlegs en defensen les virtuts, ja que els rols dels xavals no es cronifiquen i es potencia la flexibilitat. No obstant, per a moltes famílies és una de les angoixes que envolta la tornada al col·le.

Especialment malament ho passen les mares d’alumnes amb bon comportament i excel·lents notes. Són els anomenats nens comodí, que són molt tranquils i mai es fiquen en conflictes i que serveixen per equilibrar una aula amb uns perfils que són més disruptius. Solen ser alumnes tímids amb un o dos millors amics. Si se’ls separa, se’ls fa un món. És el cas d’Esther M., mare d’una nena d’excel·lent conducta i excel·lent rendiment acadèmic. Quan va arribar a 5è de primària, la van deixar sense la seva íntima amiga a classe. L’Esther va remoure cel i terra amb la direcció escolar. "No entenc que facin això amb una nena introvertida que només té una amiga. Els canvis de grup han de tenir sentit pedagògic, així que ¿per què deixen sola una nena així?", critica.

Malestar infantil

Rosa J., mare d’un nen que aquest curs farà 5è de primària, està en la mateixa situació. "El meu fill no s’entén malament amb ningú, però especialment bé amb dos, que són, lògicament, amb qui vol estar. Ens passem tot l’estiu sense saber quina serà la seva classe, és una incertesa que portem malament. Ens n’assabentem pocs dies abans de començar el curs i, si no està amb els seus dos íntims, no tenim marge per treballar-ho a casa emocionalment. El meu fill ho viu com un càstig", explica la Rosa, que, finalment, aquesta setmana s’ha assabentat que el seu fill no estarà a classe amb cap dels seus dos amics. "Es va passar tota la nit plorant", es lamenta.

La comunitat escolar defensa aquesta política perquè creu que és una oportunitat per fer noves amistats, descobrir perfils i, sobretot, evitar l’excessiva dependència. Però les dues mares –i són legió les que opinen com elles– consideren que no ha de ser cafè per a tothom sinó un pla organitzat amb precisió quirúrgica.

Les escoles asseguren que la decisió de canviar els grups es pren després d’una reunió de tots els professors. L’objectiu és igualar els grups i es tenen en compte molts criteris, com la realitat socioeconòmica de les famílies, el caràcter dels nens, el sexe i el rendiment. Els docents també pregunten als nens amb qui volen estar (se’ls demana que anomenin un parell de companys). Tot i que després hi ha nens que s’han topat amb el fet que no s’ha atès cap de les seves peticions.

Tant la Rosa com l’Esther entenen que el canvi de classe respon a criteris pedagògics per alliberar d’etiquetes l’alumnat i augmentar la flexibilitat als canvis. No obstant, totes dues es queixen, com moltes d’altres, que els seus fills mai surten ben parats dels canvis. "Si una nena té una sola amiga, ¿de debò que és bo separar-les? La meva filla es va posar molt trista al saber que no estava amb la seva amiga. És una nena tímida, ¿no poden tenir una mica de consideració? A més, el que pitjor porto és que sé que és una alumna comodí i els professors la posen amb companys més disruptius per compensar. No és just", destaca l’Esther.

Mentrestant, les psicòlogues asseguren que el canvi de classe cada dos anys és un hàbit positiu. "Afavoreix la capacitat social i la possibilitat de generar nous vincles i relacions. A més, evita la cristal·lització de rols de grup. Pot afavorir un nen que hagi sigut etiquetat de manera negativa el curs anterior. En general, potencia la flexibilitat i la capacitat de canvi, habilitats molt importants de cara al futur. És una oportunitat de créixer en l’aspecte maduratiu i psicològic", remarca Mercedes Bermejo, psicòloga sanitària i directora de Sentir, editorial especialitzada en contes infantils per saber afrontar emocions i situacions complicades.

Bermejo entén l’angoixa que pot provocar en moltes famílies la incertesa i el canvi de grup, així que aconsella a mares, pares i docents un "acompanyament adequat" per traslladar als més petits que el malestar és normal i animar-los que estableixin amistats fora del seu cercle més íntim.

Notícies relacionades

L'home detingut per la mort d'una dona a Lloret s'havia deixat la cartera a sobre d'una tauleta a l'escena del crim

Vall d’Hebron, pioner a Espanya en telomeropaties

Cercle més pròxim

En la mateixa línia, Èlia Sasot Ibáñez, psicòloga del centre mèdic Teknon, deixa clar que l’amistat ofereix seguretat, suport emocional i facilita l’adaptació. No obstant, afegeix que aprendre a relacionar-se amb noves persones i manejar la incertesa també és important per al seu desenvolupament. "Donar-los suport mantenint el seu íntim grup d’amics fa que puguin adaptar-se millor, però igualment es fomenta la seva flexibilitat i la seva capacitat de resiliència", conclou l’especialista.