L’ús d’internet per fer els deures millora els resultats

A secundària, l’ús d’internet, tant al centre educatiu com fora, té una influència negativa en el rendiment acadèmic entre l’alumnat. No obstant, hi ha una excepció. Els estudiants d’ESO que utilitzen la xarxa a casa exclusivament per fer deures o altres tasques acadèmiques gairebé cada dia o cada dia tenen més rèdit escolar en matemàtiques i comprensió lectora, les grans assignatures pendents del sistema educatiu. A més, tenen un 72% menys de possibilitats de repetir curs. Així ho estableix un estudi publicat ahir pel centre de recreca econòmica i social Funcas.

L’informe conclou que navegar per la xarxa (no les xarxes socials) amb finalitats purament informatives o llegir publicacions digitals es vincula amb un rendiment acadèmic superior. Enviar regularment correus electrònics manté una correlació positiva amb les competències acadèmiques. No obstant, l’ús recreatiu intensiu de la xarxa, per exemple jugar a videojocs online o compartir continguts no acadèmics, presenta una relació negativa amb l’aprenentatge i el rendiment escolar.

Lluny d’arribar a un consens, les investigacions portades a terme fins ara suggereixen que l’efecte de l’ús de les tecnologies de la comunicació sobre el rendiment acadèmic pot ser positiu, negatiu o bé no significatiu. L’estudi de Funcas, realitzat pels professors de la Universitat de Màlaga Óscar David Marcenaro i Luis Alejandro López, presenta uns resultats diferents.

Els resultats mostren que utilitzar internet fora del centre educatiu per fer les tasques de classe, gairebé cada dia o cada dia, s’associa amb un augment de 0,5 desviacions estàndard en matemàtiques i comprensió lectora, cosa que equival pràcticament a un curs acadèmic. Per a la seva investigació, els autors han tingut en compte les dades espanyoles de les edicions del 2015, el 2018 i el 2022 de l’avaluació internacional PISA, que examina els alumnes de 15 anys (4t d’ESO).

Els autors asseguren que, no obstant, l’ús freqüent de dispositius digitals dins de l’aula té en general efectes negatius, amb l’excepció de processadors de text. "Una dotació d’ordinadors més gran no millora els resultats quan no va acompanyada de polítiques clares: la ràtio d’ordinadors per alumne presenta una correlació negativa amb les competències. En canvi, les comunitats amb alta dotació i normes explícites d’ús –com Madrid, Navarra o el País Basc– mostren un patró més favorable", destaquen els docents de la Universitat de Màlaga, que afegeixen que comunitats com Castella-la Manxa, Múrcia i València es classifiquen entre les de més valor quant a la dotació de recursos digitals i menys valor de l’índex de "normes" sobre l’ús d’aquests recursos. En aquestes tres autonomies, els investigadors han detectat una baixa proporció de professorat que compta amb un programa específic per promoure la col·laboració docent en l’ús de dispositius digitals, que és el factor que més pes positiu té sobre l’índex de "normes".

Notícies relacionades

Una passatgera del bus bolcat a Santa Susanna: «El conductor estava marejat abans de l’accident»

Una agressió sexual a Lledoners i un atac múltiple a funcionaris de Brians 2 en només dues setmanes

Projecte pedagògic

La investigació conclou que no és l’accés a la tecnologia el fet que millora l’aprenentatge, sinó la seva utilització pedagògica, estructurada i regulada. "Davant de l’entusiasme tecnològic, el rendiment millora quan hi ha un projecte pedagògic clar", conclouen. "La disponibilitat de recursos digitals per se no garanteix cap rendiment, ja que el seu ús pot constituir més un element de distracció que d’adquisició de competències", afegeixen.