Gestionar l’1% dels boscos a Espanya costaria mil milions anuals

Davant la "crisi històrica" d’incendis que ha viscut Espanya aquest estiu, amb més de 400.000 hectàrees de massa forestal cremant, una seixantena d’experts van participar ahir, reunits a Madrid per la Fundació Pau Costa, en una jornada per abordar la problemàtica dels nous megaincendis i llançar les seves propostes per a una estratègia que permeti prevenir i gestionar els grans focs. Un dels elements que es van posar sobre la taula és el fet que gestionar l’1% de la massa forestal que hi ha al país costaria mil milions d’euros a l’any. I, entre les propostes més urgents; la de vetllar pel món rural. Per als municipis rurals, els experts van plantejar una baixada d’impostos per evitar la despoblació i assegurar així l’activitat agrícola i ramadera.

A banda d’aquesta injecció de recursos al medi rural, la seixantena d’experts van assenyalar com a claus de cara a prevenir incendis la coordinació entre administracions, la identificació de les zones de més risc, l’estudi de l’evolució de la tipologia de foc pel canvi climàtic, més educació i divulgació i menys burocràcia. Aquests elements, van coincidir, són fonamentals per prevenir i actuar amb més promptitud "davant la realitat que ens ve, amb fenòmens cada vegada més extrems", causats pel canvi climàtic, i "que han vingut per quedar-se".

"No estem vivint els incendis de fa dècades; els d’ara són més freqüents, més intensos i de més difícil control", va incidir Luis Berbiela, enginyer de Muntanyes i membre del Patronat de la Fundació Pau Costa, davant el dràstic augment de les temperatures, que han fet que s’intensifiquin els efectes del foc i amb això les tasques d’extinció es compliquin.

Entre els objectius a curt termini, els experts –enginyers i professors entre ells– van apuntar que caldria destinar mil milions d’euros a l’any per a la gestió de l’1% de paisatge forestal en àmbit nacional. És a dir, treballar en prop de 260.000 hectàrees anuals per tenir un territori preparat per fer front als incendis, "generant oportunitats" als dispositius d’extinció.

Aquest 1% demostra que actuar a tot el territori espanyol poblat d’arbres és impossible econòmicament i tècnicament. A moltes zones, el foc continuarà sent part dels ecosistemes mediterranis. No obstant, els experts sí que veuen marge per actuar en punts clau, "d’oportunitat", per frenar focs i a les zones pròximes a les urbanitzacions o les àrees habitades, per protegir béns i persones.

El 2019, es van gastar 600 milions d’euros només en tasques d’extinció, d’acord amb les dades del Ministeri de Transició Ecològica i les comunitats autònomes, més de la meitat d’aquests mil milions que, segons la Fundació Pau Costa, han d’arribar capil·larment a diferents llocs. "Cal preparar escenaris futurs de prevenció", va destacar Juan Picos, enginyer de Muntanyes i professor de la Universitat de Vigo.

"Amb aquest pressupost", va afegir Berbiela, "cal garantir que no quedin nuclis rurals sense protegir", facilitant sistemes d’autoprotecció i una catalogació de les "zones estratègiques d’extinció", amb "formació, acreditació i capacitació" de cada lloc de treball, per evitar, com ha passat aquest any, que siguin els mateixos habitants dels pobles els que lluitin en solitari contra les flames amb el que tinguin a mà. Una altra de les propostes plantejades va ser la de generar "pobles vius" per ajudar així a crear ocupació rural, "amb un sector primari mediambientalment sostenible, fomentant el consum de productes locals i la posada en valor dels productes forestals".

Una de les mesures per aconseguir-ho seria la disminució de la pressió fiscal per a habitants i gestors del món rural, a fi d’evitar una despoblació que desprotegeix els boscos. "Tenim una gran decisió per davant: hem de triar si volem boscos o volem travessar carbó", va descriure Corella. "Cal generar comunitats més resilients, per a això fa falta formació i educació", va afegir Ferran Dalmau, enginyer de Muntanyes i director de Medi XXI GSA. "La massa forestal és gairebé la meitat del nostre país, per la qual cosa cal dimensionar la seva magnitud i invertir més recursos. Som el país europeu amb més superfície de diversitat forestal", va recordar Arantza Pérez, vicedegana del Col·legi Oficial d’Enginyers de Muntanyes.

Particularitat i riscos

Una altra de les propostes posades sobre la taula és que la gestió del territori es porti a terme en funció de la particularitat i riscos de cada situació, fomentant l’heterogeneïtat del paisatge i promovent la conservació de la natura amb el suport de la selvicultura, l’ús del foc i "l’herbivorisme (domèstic i salvatge)" entre d’altres. Arran d’això, Barbiela va recordar com en el seu dia les cremes controlades al Parc Nacional de Doñana van ajudar a regenerar l’hàbitat, reduint la biomassa, i la proliferació d’animals com el linx ibèric.

Notícies relacionades

Vall d’Hebron, pioner a Espanya en telomeropaties

Marlaska defensa el pacte d’Estat sobre canvi climàtic

Per la seva banda, Marta Corella, vicedegana del Col·legi d’Enginyers Forestales, va assenyalar que el "nostre bestiar pateix una legislació que no entén la seva realitat; la pastura sota arbrat no es considera admissible a la PAC (Política Agrària Comuna)", cosa que fa que el territori estigui "col·lapsat" d’una biomassa que davant el foc actua com el pitjor combustible.

Així mateix, els experts van incidir que "no s’ha de perdre més temps" i cal "convertir les propostes en polítiques públiques", ja que està en joc la "seguretat, la salut i el patrimoni cultural i natural", per la qual cosa van insistir els partits a arribar a un pacte d’Estat per mitigar "aquestes tragèdies". Pacte d’Estat que Pedro Sánchez ja va formular a l’agost, en plena onada d’incendis, però que va topar amb el cop de porta del PP.