"Aquí faig exercici i amics"

Una de les usuàries de Caminem Junts, un projecte de caminades que, des del 2023, organitza setmanalment el centre d’atenció primària (CAP) Balàfia-Pardinyes de Lleida, explica la seva experiència.

"Aquí faig exercici i amics"
2
Es llegeix en minuts
B. P.

La Montse (nom fictici), de 77 anys, és una de les usuàries de Caminem Junts, un projecte de caminades que, des del primer trimestre del 2023, organitza setmanalment el centre d’atenció primària (CAP) Balàfia-Pardinyes de Lleida. Estan dirigides a usuaris del CAP, que es divideixen en grups segons la seva capacitat física i el barri on viuen. A més de millorar la salut, l’objectiu és combatre la soledat no desitjada: molts dels participants són persones grans que viuen soles.

"Jo la veritat és que no faig gaires visites al CAP, només em faig controls. I no prenc massa pastilles. Només tinc problemes amb les varius", relata la Montse. Aquesta dona es va quedar viuda fa tres anys i va començar a anar a un centre cívic. Les caminades, a les quals al principi es va resistir, l’han ajudat "moltíssim". Un infermer del CAP Balàfia-Pardinyes, Jacob Mesalles, la va convèncer. "Al principi vaig dir que no per les varius, em feien por. Però ho vaig provar i, ara, estic encantada de la vida. Fins i tot li vaig demanar a la metge que no me les tragués perquè estic a gust i faig amics", relata la Montse.

No troba a faltar el marit i no ho amaga. "Vaig estar maltractada molt temps. Ara me n’adono, abans no perquè era normal i ho aguantàvem tot. Ell tenia una malaltia molt rara i jo havia de caminar al seu ritme perquè no volia anar amb bastó", recorda la Montse, que té dues filles i quatre netes. "No trobo a faltar el meu marit. Estic molt a gust a casa i soc més lliure. Ara puc sortir. Abans sempre havia d’anar corrent a tot arreu. Estic molt bé".

Escapar de la monotonia

Notícies relacionades

Les caminades li aporten "tot". "Em fan parlar i em convé parlar, perquè es perd molta memòria i el cap dona molt voltes. Així surto una mica i m’escapo de la meva monotonia". Assegura que aquestes marxes, a més de posar-la en contacte amb altres persones, estructuren el seu dia a dia. La Montse surt a caminar de vuit a nou del matí a l’estiu i de nou a deu a l’hivern. La setmana passada es van suspendre per les pluges. S’ha muntat un bon grup.

A l’estiu caminarà cada dia de dilluns a divendres. A l’hivern, tres o quatre dies a la setmana. "De vegades farem un volt pel riu. I l’altre dia vam recórrer sis quilòmetres", comenta. Quan el seu marit vivia, ella caminava molt, tota sola, per la muntanya. A ell li agradava la bicicleta. "Jo sempre havia d’anar darrere d’ell i a callar".