"Aquí faig exercici i amics"

"Jo la veritat és que no faig gaires visites al CAP, només em faig controls. I no prenc massa pastilles. Només tinc problemes amb les varius", relata la Montse. Aquesta dona es va quedar viuda fa tres anys i va començar a anar a un centre cívic. Les caminades, a les quals al principi es va resistir, l’han ajudat "moltíssim". Un infermer del CAP Balàfia-Pardinyes, Jacob Mesalles, la va convèncer. "Al principi vaig dir que no per les varius, em feien por. Però ho vaig provar i, ara, estic encantada de la vida. Fins i tot li vaig demanar a la metge que no me les tragués perquè estic a gust i faig amics", relata la Montse.

No troba a faltar el marit i no ho amaga. "Vaig estar maltractada molt temps. Ara me n’adono, abans no perquè era normal i ho aguantàvem tot. Ell tenia una malaltia molt rara i jo havia de caminar al seu ritme perquè no volia anar amb bastó", recorda la Montse, que té dues filles i quatre netes. "No trobo a faltar el meu marit. Estic molt a gust a casa i soc més lliure. Ara puc sortir. Abans sempre havia d’anar corrent a tot arreu. Estic molt bé".

Escapar de la monotonia

Notícies relacionades

L’episodi de pluges intenses «estàtic» s’acarnissa a Badalona, el Maresme i el Vallès a l’espera de més precipitacions

L’últim senglar infectat canvia l’escenari: «Reforçarem la vigilància en l’entorn de Sant Cugat per detectar més casos»

Les caminades li aporten "tot". "Em fan parlar i em convé parlar, perquè es perd molta memòria i el cap dona molt voltes. Així surto una mica i m’escapo de la meva monotonia". Assegura que aquestes marxes, a més de posar-la en contacte amb altres persones, estructuren el seu dia a dia. La Montse surt a caminar de vuit a nou del matí a l’estiu i de nou a deu a l’hivern. La setmana passada es van suspendre per les pluges. S’ha muntat un bon grup.

A l’estiu caminarà cada dia de dilluns a divendres. A l’hivern, tres o quatre dies a la setmana. "De vegades farem un volt pel riu. I l’altre dia vam recórrer sis quilòmetres", comenta. Quan el seu marit vivia, ella caminava molt, tota sola, per la muntanya. A ell li agradava la bicicleta. "Jo sempre havia d’anar darrere d’ell i a callar".