El 29% de les llars a Espanya estan formades per dues persones

O en parella o tot sol. Aquestes són les dues maneres de viure que més augmenten a Espanya. Dels 19 milions de llars registrades, el 29% estan integrades per dues persones, és la xifra més elevada des d’inicis del segle i és el grup més nombrós, tot i que les últimes dades mostren un clar augment de les llars unipersonals, que ja són el 28%. Segons l’última estadística contínua de població (ECP) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tancada l’1 de juliol del 2025, a Espanya hi ha 5.671.919 habitatges en què resideixen dos membres, seguits de 5.541.399 llars d’una persona.

La radiografia de les llars a Espanya mostra com aquesta majoria de dos membres es pot deure a "la sortida dels fills d’un habitatge familiar" o a processos sociodemogràfics com "la infecunditat voluntària", és a dir, parelles que decideixen no tenir fills, segons explica a l’agència Efe la doctora en sociologia per la Universitat d’Alacant María José Rodríguez. A més, "no totes les persones que resideixen en una mateixa llar són una família", aclareix.

Actualment, segons un estudi de Funcas, al 72% de les llars espanyoles no viuen infants ni joves, 8% més que el 2012. En una quarta part hi viu només una persona, l’opció que més ha augmentat els últims anys (del 23,6% al 26,6% entre 2012 i 2021). Tot seguit hi ha les llars on només hi ha adults, com ara quan amics o desconeguts comparteixen pis. I en tercer lloc (el 21%) se situen les llars amb una parella sola, que superen en nombre les famílies convencionals conformades per dos adults i els descendents (que són el 17%).

L’informe de Funcas remarca que "les llars que més han augmentat a tot Europa són les que no encaixen amb la idea que històricament evoca el concepte de família". Els motius d’aquest canvi social són variats. D’una banda, ha crescut el nombre de persones que no vol tenir fills, perquè "avui dia hi ha més llibertat, menys pressió sobre la necessitat de formar una família i altres expectatives vitals", segons resumeix María Miyar, directora d’estudis socials de Funcas.

Tornant a les xifres de l’INE, les llars de quatre o més convivents (23%) van tercers en la classificació, amb 4.483.729 residències, una xifra que els situa al davant dels 3.899.052 domicilis de tres persones (20%), que ocupen l’últim lloc d’aquest perfil, classificat segons la freqüència dels tipus de llar a Espanya.

Tot i que les residències de dues persones continuen sent majoria, les dades revelen que la distància entre el primer i segon lloc s’ha escurçat els últims anys i que s’han sumat 1.006.299 llars unipersonals noves des del 2014. Històricament, aquest ascens era conseqüència de l’envelliment de la població i la longevitat més llarga de les dones. "Actualment s’hi afegeixen altres processos no demogràfics, com ara els culturals", afirma Rodríguez, que esmenta, entre d’altres, "la solteria per elecció", parelles que no cohabiten al mateix domicili –els LAT (living apart together)– o els divorciats.

Per comunitats

Notícies relacionades

Felip VI demana "col·laborar per tirar endavant" les zones afectades

Risto, el burro que va avisar del foc

A 11 comunitats autònomes viure tot sol és el més freqüent: Aragó (amb 173.213 habitatges d’aquest tipus), Astúries (156.508), les Canàries (236.840), Cantàbria (76.700), Castella i Lleó (376.513), Castella-la Manxa (244.532), Extremadura (140.816), Galícia (351.111), Navarra (78.916), el País Basc (300.150) i La Rioja (44.619).

En canvi, a Andalusia (968.247), les Balears (127.671), Catalunya (945.861), el País Valencià (643.300) i la Comunitat de Madrid (783.916) el model majoritari és el de dues persones. A cap comunitat predomina el format de tres membres. Sobre això, la sociòloga Sandra F. Corbella afirma que les residències de tres membres són majoritàriament estructures familiars que canvien amb el temps "com ara parelles amb un sol fill a l’espera de tenir-ne més".