Un poble fos per segona vegada

Els veïns de Riofrío de Aliste (Zamora), que ja van patir els estralls del foc el 2022, van recórrer una altra vegada al que tenien a mà per salvar-se de les flames el passat 11 d’agost. Ara, temen patir el mateix abandonament que van patir fa tres anys.

Un poble fos per segona vegada
2
Es llegeix en minuts
María Velasco

Durant les hores més crítiques de l’incendi ocorregut l’11 d’agost, molts veïns de Riofrío de Aliste (Zamora) van prendre una decisió difícil: quedar-se i enfrontar les flames cara a cara. La majoria coincideix que no ho van fer per valentia, sinó per necessitat. "La gent s’està quedant als pobles perquè han de defensar, no queda cap altra alternativa" afirmen diversos veïns reunits al bar del poble, un dels pocs llocs on encara es comenta l’esdevingut amb detall.

L’incendi originat a Puercas es va propagar ràpidament a causa del vent, apropant-se al poble gairebé sense donar temps de reacció. "Va trigar menys de 15 minuts. Jo era a l’hort, amb els tomàquets, i vaig anar a buscar unes botes. Quan vaig tornar, les flames ja eren allà", recorda un d’ells. L’equip veïnal, sense tot just mitjans ni instruccions clares, va recórrer al que tenia a mà: tractors, desbrossadores, botes d’aigua, pales i mànegues. "Ens hem quedat fent tallafocs, refrescant, traient la brossa, amb el que teníem. Si no estàs tu, ningú vindrà a salvar casa teva", diuen.

Tot i que la Unitat Militar d’Emergències (UME), la Guàrdia Civil i equips aeris van intervenir en la zona, molts veïns insisteixen que la resposta va ser insuficient i desorganitzada. "L’UME i els altres han fet el que han pogut, jo no dic que no, però no hi ha mans per atendre tots els costats", lamenta un dels habitants. "No són capaços de posar-se davant del foc ells que estan preparats, doncs imagina’t nosaltres", explica un veí.

Aquesta situació s’hauria d’haver previst després de l’esdevingut el 2022 en l’incendi de la Sierra de la Culebra. Després d’aquesta tragèdia es van prometre unes ajudes als habitants d’aquest mateix poble que, segons expliquen els veïns, no van servir per a res. "Les ajudes van arribar amb uns terminis de presentació de 12 o 13 dies. T’aproven uns recursos que no pots utilitzar, perquè necessites un projecte i uns tràmits burocràtics que et porten tres mesos. No et serveixen per a res", critica un dels afectats. A més, denuncien que els tallafocs estaven abandonats des que es va produir l’incendi anterior. "Agafes el cotxe i vas els pobles i està tot brut, és molt estrany que després del que va passar no s’hagi fet res".

Normatives que restringeixen

Les crítiques apunten també a les normatives que restringeixen la intervenció dels propietaris a les seves finques, cosa que segons ells impedeix mantenir el terreny net i segur. "No et deixen fer absolutament res perquè tot ho fas malament. Podes el que et destorba i et diuen que no es pot", denuncien. "Els treballs a l’hivern són els que marquen la diferència no quan el foc ja està aquí", expliquen.

Notícies relacionades

Tampoc falten les crítiques sobre com alguns responsables polítics van gestionar la seva imatge pública durant la crisi, com per exemple en el cas del president de la Diputació Provincial de Zamora, Javier Faúndez, que assenyalen per "fer-se la foto" vestit de bomber.

La tragèdia ha provocat danys materials al camp, però les flames no van afectar cap habitatge ni cap persona del municipi. "A Abejera el foc sí que va arribar, hi ha famílies a l’UCI", lamenten..