Espanya mira al Canadà i Austràlia per traçar una ‘convivència’ amb el foc

¿Però és viable actuar en tota la massa forestal i potenciar la vida rural de fa dècades per recuperar cultius i pastures abandonades? La majoria d’experts consultats consideren que aconseguir-ho a gran escala és molt complex i que s’han de prioritzar les àrees on les persones i els béns estan en risc. A més, proposen millorar l’autoprotecció i començar a traçar línies per acostar-se a una convivència estratègica amb el foc.

¿Què significa una convivència estratègica amb el foc? Disposar de paisatges resilients; aplicar mesures urbanístiques com les franges de protecció, que augmentin la seguretat, i no veure sempre el foc com un enemic, sinó com un element que pot tenir unes conseqüències positives per als ecosistemes i amb el qual coexistir.

Els últims focs han evidenciat que, en certes circumstàncies, el paisatge en mosaic també pot propagar els incendis. A l’oest d’Espanya, les flames no han calcinat només arbredes d’elevada densitat. Una part del que ha cremat són zones que normalment solien ser humides, on els matolls (amb grans arbustos) es combinaven amb els arbres, formant una cosa semblant a aquest paisatge en mosaic, tot i que sec i en unes condicions ambientals extremes.

"Les altes temperatures derivades del canvi climàtic faciliten que el foc arribi a velocitats en què controlar l’incendi es fa molt complicat", expliquen fonts dels bombers de la Generalitat de Catalunya. "En condicions de molt baixa humitat tot està preparat per cremar i deslliura una quantitat d’energia difícil de contenir", afegeix Luis Berbiela, enginyer de muntanyes.

Assumir riscos inevitables

Amb aquest teló de fons, plantejar una gestió que eviti els incendis es fa difícil. "Cal ser conscients dels llocs on vivim i començar a assumir el risc inevitable de conviure amb el foc", suggereix Lluís Brotons, científic de diversos centres d’investigació (CSIC, CREAF, CTFC) expert en incendis. "El foc és part inherent de l’ecosistema forestal i la natura està adaptada a aquestes pertorbacions, però els humans encara no", afegeix Berbiela. L’enginyer de muntanyes proposa "establir una cultura del risc" més realista: "A cap japonès se li acut viure en una casa sense uns fonaments que estiguin preparats per a un sisme". "Quan compres una casa, no saps el risc d’incendi que té associat", indica Brotons.

Per a Berbiela, és possible actuar i "eliminar combustible", sobretot a les àrees d’interfície urbana forestal. O sigui, a les zones on vivendes i arbres estan en contacte (pobles rurals, urbanitzacions...). Brotons admet que ha faltat gestió del paisatge, però considera que el foc s’ha d’incloure en aquesta gestió: "Com que l’objectiu sempre ha sigut foc zero i hem apagat tots els incendis, el combustible s’acumula encara més". "És urgent començar a dissenyar quin paper ha de tenir el foc en el nostre medi natural com ja estan fent el Canadà, els Estats Units o Austràlia", assenyala. Són països amb grans masses forestals i que han viscut recentment importants megaincendis.

Després que els incendis hagin entrat als pobles, ¿és possible posar sobre la taula aquesta visió positiva sobre el foc? Brotons considera que és difícil però necessari. "El que és prioritari, per recuperar l’ús del foc i treballar-lo, és saber què volem", afirma l’especialista. "Sembla que el foc sigui un element que només poden utilitzar els bombers, quan abans tothom l’utilitzava". La seva proposta va en la línia d’alguns plantejaments que la Fundació Pau Costa ja ha posat sobre la taula.

Aquesta entitat reclama planificar el territori tenint en compte els riscos i fomentant l’heterogeneïtat del paisatge: "S’ha de conservar la natura i aprofitar eines com la tala, els processos d’herbívors (domèstics, de ramats i també salvatges) i també l’ús del foc".

A Austràlia, per exemple, es fan cremes controlades de milers d’hectàrees per tenir un paisatge més protegit davant el foc i conservar espais oberts per no tenir únicament cobertura forestal. No obstant, també és possible aprofitar focs inesperats per gestionar el paisatge i evitar després megaincendis que posin en risc la població, com ha passat durant aquest estiu i com ja fan els Estats Units i el Canadà.

Recuperar prats i pastures

Aquesta possibilitat es va posar sobre la taula fa poques setmanes al Pirineu català. Es va declarar un foc en un bosc d’Alins, dins del perímetre del Parc Natural de l’Alt Pirineu. El foc es va frenar gràcies a un canvi en la vegetació. Però els responsables del parc natural consideren que, amb un pla de prevenció d’incendis actualitzat amb un projecte que està en marxa, aquest foc es podria haver deixat créixer i contenir-lo cap a la zona de matolls més densa. D’aquesta manera, s’haurien recuperat prats i pastures abandonades.

"Per prendre decisions com aquesta, els bombers han de tenir un pla de gestió detallat, elaborat i aprovat sobre com utilitzar els incendis com a processos ecològics", comenta Brotons. Als EUA i el Canadà ja es deixen cremar certs espais protegits per potenciar aquests règims de focs. A Catalunya, una de les comunitats on s’ha començat a avançar en aquesta direcció, només hi ha aquest pla a la Vall d’Aran. Però es treballa per estendre’l a llocs com el cap de Creus i l’Alt Pirineu. El parc natural també està estudiant com generar espais oberts a prop dels pobles per garantir la seguretat de la gent.

Notícies relacionades

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

"Ja s’està parlant del tema i algunes comunitats comencen a analitzar com estar més protegits davant un possible foc, però és evident que amb aquests incendis és urgent començar a aplicar mesures com aquestes", diu Brotons. "Estem davant d’un nou escenari i no es pot deixar de banda l’ús del foc", remarca.

El món rural ha col·lapsat en els últims anys i és bona idea recuperar ramats i cultius extensius per potenciar el mosaic, opina l’investigador. Però adverteix que no serà possible gestionar-ho tot només amb maquinària. "Tornar el foc al paisatge en lloc d’extingir-lo sempre pot contribuir a minimitzar el perill de catàstrofes com la que hem viscut", conclou.