Entre l’infern i la precarietat laboral

Alguns bombers forestals cobren 1.300 euros al mes i són fixos discontinus. Molts d’altres són contractats sense experiència i, segons UGT, es posen la granota d’extinció sense haver rebut aquesta formació.

Entre l’infern i la precarietat laboral
2
Es llegeix en minuts
ALBERTO FERRERAS

¿I tu de qui ets? Aquesta pregunta se li pot fer a qualsevol dels efectius d’extinció desplegats aquests dies a la província de Zamora, ja que el galimaties laboral del sector inclou treballadors públics de la Junta de Castella i Lleó, brigades especialitzades del Ministeri per a la Transició Ecològica, un gran nombre d’efectius de l’empresa pública Tragsa i un altre important grup d’operaris pertanyents a 35 empreses privades amb les quals la Junta subcontracta serveis. Tots ells estan lluitant contra incendis com els de Porto, Puercas, Castromil o Molezuelas de la Carballeda, jugant-se la pell per apagar les flames. No obstant, excepte els de les Brigades de Reforç en Incendis Forestals (BRIF) que formen part dels mitjans estatals, la resta d’efectius no tenen reconeguda la categoria professional de bomber forestal, un signe més de la precarietat laboral que denuncia el sindicat UGT de Zamora.

L’organització sindical assegura que hi ha peons, mangueristes, brigadistes o conductors d’autobomba –les categories amb què se’ls denomina oficialment– que aquests dies han fet torns de 16, 18, 20 o fins i tot 24 hores de feina seguides i altres que s’han posat en primera línia després de ser contractats sense experiència prèvia, amb un curs previ de 16 hores i en algun cas, sense. Han viscut, a més, segons UGT, situacions de "caos" en l’organització dels mitjans per contenir el foc que pensen portar davant la Inspecció de Treball, les Administracions i empreses implicades. Hi ha hagut "una descoordinació absoluta", amb personal dues hores de braços creuats esperant ordres, avituallaments "tard i escassos" i treballadors "deshidratats i amb rampes" per l’esforç, segons el secretari general per a Castella i Lleó de Serveis Públics d’UGT, Tomás Pérez. Lamenta que a alguns treballadors que extingeixen les flames únicament se’ls ha ofert un curset de vuit hores teòriques i vuit de pràctiques en què li diuen què és una manguera, com endollar-la i poc més.

Almenys nou casos

Notícies relacionades

Sobre això, Roberto Castaño, també de l’UGT, precisa que coneixen almenys nou casos de persones contractades directament de les llistes d’aturats per apagar els incendis forestals, la majoria sense formació ni experiència prèvia, i en algun cas sense ni tan sols haver fet el curs de formació previ de 16 hores.

Per la seva banda, la responsable federal d’UGT de l’àrea autonòmica i local, Victoria Corbacho, aprofundeix en la situació del personal d’extinció i indica que han rebut fotos de denúncia de companys que rebien "mig entrepà i una ampolleta petita d’aigua per estar tot el dia apagant el foc". Pérez critica que els acords assolits a Castella i Lleó després dels incendis de la Sierra de la Culebra de Zamora del 2022 no s’han complert perquè el conseller de la Presidència de Castella i Lleó no ha tret la nova relació de llocs de treball que modifiqui el temps de treball de quatre a dotze mesos a l’any. Tomás Pérez ha demanat a la Junta que acceleri aquest procés i que reconegui també la categoria de bomber forestal als contractats, ja que hi ha malalties professionals associades, per les partícules cancerígenes que desprèn el fum, que no estan reconegudes a Castella i Lleó. Un perill gens conforme al sou del personal d’extinció: entre 1.300 i 1.800 euros al mes.