Més de 2.000 contaminants invisibles impacten en la salut de dones i infants

De fet, s’han identificat al voltant de 2.000 contaminants amb capacitat de causar disfuncions hormonals i efectes adversos en la salut respiratòria, cardiovascular, metabòlica, cognitiva, reproductiva i del desenvolupament. I també amb incidència en certs càncers hormonals i la pubertat precoç.

De fet, la població amb més risc de patir aquests efectes nocius són els infants, des de l’etapa fetal, perquè la mare pot passar l’exposició acumulada al nadó a través de la placenta i de la llet materna. I com que es tracta d’un embrió o lactant en fase de desenvolupament, l’alteració de les seves hormones pot tenir conseqüències en el seu creixement i uns efectes persistents en la seva salut, tals com una funció pulmonar deficient en la infància, alteracions en el creixement o més risc de síndrome metabòlica infantil.

El mal, segons alerten els estudis, és més significatiu com més es retarda l’embaràs, una tendència que està a l’alça actualment, ja que la mare ha acumulat més exposició als tòxics que pot transmetre. Per exemple, una investigació publicada el 2018 va associar l’exposició a diversos compostos anomenats ftalats amb un retard en el llenguatge dels infants.

"Filles del petroli"

En segon lloc, les dones constitueixen un altre gran col·lectiu exposat als disruptors endocrins, ja que solen utilitzar més cosmètics i productes de neteja, i presenten més sensibilitat als canvis hormonals, especialment durant la menstruació i la menopausa. "El veritable target de la disrupció endocrina són les dones, per la seva exposició i per la possibilitat de passar-ho al fetus. Les podríem anomenar les filles del petroli", afirma amb duresa Nicolás Olea, catedràtic de Radiologia i Medicina Física i un dels experts més importants en alteradors hormonals a Espanya. Olea, autor de Libérate de tóxicos, s’ha fet famós per afirmar que "els infants espanyols orinen plàstic".

El seu equip, a la Universitat de Granada, ha trobat components químics utilitzats habitualment en els productes d’higiene a la sang menstrual. També ha descobert que els disruptors estan relacionats amb la tendència a una pubertat cada cop més primerenca. Segons el parer d’Olea, el gran problema és que les noves generacions estan més exposades que els seus pares o avis, ja que fa anys hi havia menys plàstics i els pesticides "estaven reduïts a una dotzena". Afirma que cada any es descobreixen nous disruptors endocrins: "En tenim fitxats uns 2.000, però cada dia s’incorporen de nous".

¿Com actuen?

Els disruptors són substàncies químiques, amb estructura i origen divers, que quan entren en contacte amb l’organisme poden alterar la informació que les hormones transmeten entre un òrgan i un altre: per exemple, entre l’ovari i la mama. La majoria d’efectes s’han trobat a les hormones sexuals femenines (estrògens), masculines (andrògens), tiroides i del metabolisme, tot i que poden trastocar qualsevol sistema hormonal. I el problema és que es troben en multitud d’objectes o aliments, tot i que en dosis baixes. El perill més important, alerta Olea, es troba en la cuina, en els aliments envasats, com les ampolles d’aigua o les llaunes, les paelles i olles antiadherents o els productes de neteja, que poden contenir els anomenats PFAS, que són repel·lents a l’aigua, a l’oli i a les temperatures extremes: per això s’utilitzen en molts objectes. A més, un altre gran focus són els cosmètics, ja que molts contenen parabens, triclosan o ftalats. "Una dona utilitza uns 14 cosmètics i productes de cura personal al dia, amb una mitjana de 38 components diferents", detalla Olea.

També poden ser presents en tèxtils, mobles i aliments, pels pesticides o en alguns peixos que acumulen mercuri o plom. Finalment, els contaminants atmosfèrics poden entrar al cos i provocar alteracions hormonals mitjançant la respiració.

Legislació

Notícies relacionades

Ginebra no aconsegueix tancar el tractat global per reduir el plàstic

L’onada de calor deixa màximes de fins a 44 graus al País Basc

La proliferació de disruptors es deu, en gran manera, al fet que només els prohibeixen quan s’acumulen anys d’evidència sobre el mal que produeixen. De fet, segons denuncia Olea, "no hi ha ni un sol compost químic que hagi sigut retirat del mercat per ser disruptor endocrí. Han de ser cancerígens, mutagènic, és a dir, que alterin el material genètic o tòxics per a la reproducció perquè es retirin".

Davant la magnitud del problema, els experts aconsellen accions quotidianes per minimitzar l’exposició, com evitar al màxim els plàstics, substituint, per exemple, els tàpers de plàstic pels de vidre; evitar els cosmètics amb parabens oftalats, o limitar el consum d’aliments processats i enllaunats.