Remolí a Las Médulas

Mañueco assevera que l’incendi de l’espai patrimoni de la humanitat va ser "clarament intencionat" i assegura la reconstrucció del paratge.

Remolí a Las Médulas
2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

De cop, en tot just un parell de dies, les flames han arrasat el paratge natural de Las Médulas, el principal reclam turístic d’El Bierzo, a Lleó, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1997 i monument natural el 2022. Les flames han destruït un paisatge únic, que cada any visiten unes 200.000 persones, a causa de la seva singularitat i bellesa.

Las Médulas tenen l’origen en l’explotació minera més gran a cel obert excavada pels romans a la recerca d’or, fonamentalment amb aigua, i considerada una de les obres d’enginyeria més singulars del món antic. Els romans inundaven galeries subterrànies situades sota de les muntanyes fins que aquestes cedien i s’esfondraven. Amb el temps, l’alteració d’unes 1.200 hectàrees va donar pas a un amfiteatre natural conformat per muntanyes vermelloses, llacs i túnels, envoltat de castanyers i roures centenaris, que ara ha arrasat el foc.

La majoria dels arbres van ser plantats pels romans, han arribat fins als nostres dies i s’han convertit en una de les principals senyes d’identitat de l’entorn. Ara, però, estan completament calcinats, de manera que el vermell i el verd s’ha convertit en una estampa completament ombrívola i grisa. A més, ha cremat un centre d’interpretació i un mirador, que permetien observar la zona arqueològica, així com diverses cases, granges i pallers.

Les restes mineres

I el mal pot ser més gran, ja que geòlegs de la Universitat de Lleó han advertit que el xoc tèrmic produït pel foc pot provocar canvis fisicoquímics a les pissarres sobre les quals es va construir la mina, formada per més de 400 canals, alguns dels quals superen 100 quilòmetres de longitud. Al xoc tèrmic s’hi afegeix la pèrdua de la vegetació, que durant mil·lennis ha complert la funció de preservar la infraestructura i protegir els pendents. Per tant, la magnitud total dels danys dependrà de l’evolució dels processos erosius i de les mesures de conservació que s’implantin a curt i mitjà termini.

La Junta de Castella i Lleó ja ha informat que es proposa reconstruir el paratge natural. "Ens hi abocarem", va assegurar el president regional, Alfonso Fernández Mañueco, que manté que l’origen de l’incendi va ser "clarament intencionat" i va tenir una evolució imprevisible i virulenta, fins a conformar el que els experts anomenen "remolí de foc".

Notícies relacionades

Crítiques a la Junta

Mañueco surt així al pas de les crítiques abocades pel ministre de Transports, Oscar Puente, que li va criticar que es mantingués de vacances a Cadis fins dilluns a la nit, malgrat que l’incendi es va desfermar el cap de setmana. Així mateix, els veïns acusen el Govern autonòmic de desídia, per haver "abandonat la zona" i no haver pres les mesures preventives necessàries per protegir un paratge declarat patrimoni de la humanitat i amb un risc d’incendi elevat. A més, temen perdre els ingressos del turisme. "¿Qui voldrà venir ara?" és un dels laments més estesos.

Temes:

Govern