Una estratègia integral

La transició ecològica en la prevenció del foc implica reordenar la nostra presència al territori

A bordar problemes complexos requereix estratègies integrals. Potser influïts per una societat que tendeix a la segmentació infinita de tasques, ens resulta complicat veure el que els angloparlants denominen big picture: una panoràmica general que faci comprensible el context i el repte. No obstant, és avui més necessari que mai. Les preguntes sempre sorgeixen en moments com l’actual. Tendim a buscar un únic perquè, una explicació que sigui capaç d’explicar-ho tot. Ja va passar amb la dana de València, en la qual algunes veus van traslladar l’erroni missatge que la tragèdia era culpa del canvi climàtic, negligint altres aspectes i causes del desastre. Sí, l’augment de temperatures juga un paper clau en la severitat dels incendis, ja que crea les condicions adequades per al seu inici i la ràpida propagació. No obstant, no és –¡ni de bon tros!– l’única causa del foc, i moltes vegades ni tan sols la principal. Zones com la que WWF defineix com a "polvorí del nord-oest", que actualment està equitxada d’incendis de diferent mida, mostren la imperiosa necessitat d’abordar amb mirada àmplia la realitat territorial d’Espanya, coordinant-la no únicament de manera interna, sinó també amb França i Portugal.

Notícies relacionades

El paper de la transició ecològica en la prevenció del foc va molt més enllà de les polítiques de reducció de les emissions de carboni. La transició és territorial, ja que necessitem reordenar la nostra presència al territori. El repte no és únicament el de la despoblació i abandonament rural, utilitzats amb massa freqüència com a arma llancívola i boc expiatori, sinó també el de l’ocupació excessiva i la criticable mercantilització del territori per part dels humans i les espècies animals i vegetals que estan únicament al nostre servei. La transició també bascula sobre la biodiversitat. Més enllà del seu valor utilitari, estètic i la seva capacitat de capturar carboni, els ecosistemes i les espècies que hi habiten tenen dret a existir per si mateixes, sense haver de justificar-se davant els ulls d’un humà, la normativa parlamentària o el compte de resultats d’una empresa. Una biodiversitat sana i puixant és garantia de futur, a més d’una riquesa d’un valor insubstituïble.

La transició, finalment, ha de ser també cultural, capaç d’assumir que el foc és consubstancial a la península Ibèrica, però que alhora ens empenyi a canviar els fonaments de tot el que atia les flames i ens posa en perill. Reconnectar amb la natura és entendre que formem part d’un tot del qual no ens podem deslligar. Vivim en un món nou. Un món on les coordenades del foc han canviat. Però... ¿hem canviat nosaltres? ¿Ens hem adaptat a la nova realitat? ¿Sabem quina és, què ens exigeix, quines rutes hem de prendre per trobar la porta d’emergència? Necessitem transitar cap a aquesta porta, però hem de mirar la realitat en tota la seva complexitat.

Temes:

Incendis Portugal

Inicia sessió 0 Comentaris

Ginebra no aconsegueix tancar el tractat global per reduir el plàstic

L’onada de calor deixa màximes de fins a 44 graus al País Basc