Espanya arriba als 49,3 milions d’habitants gràcies a la immigració

La població que viu a Espanya va assolir en el segon trimestre de l’any un nou rècord: va augmentar en 119.811 persones i va catapultar el nombre de residents fins a gairebé els 50 milions de persones. En concret, l’1 de juliol vivien dins de les nostres fronteres 49.315.949 habitants, el màxim registre de la sèrie històrica.

Com està sent una tendència en els últims anys, el creixement poblacional està vinculat a l’increment de persones nascudes a l’estranger, ja que el nombre de nascudes a Espanya va disminuir, segons recull l’Estadística Contínua de Població (ECP) que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En termes anuals, el creixement poblacional ha sigut de 508.475 persones. En aquest context, el nombre d’estrangers va augmentar en 95.277 (0,24% més) persones durant el segon trimestre, fins als més de set milions (7.050.174); mentre que la població de nacionalitat espanyola es va incrementar en 24.534 (0,06%) gràcies a processos d’adquisició de nacionalitat. Per contra, els naixements de persones nascudes a Espanya han registrat un descens (18.120 persones menys, un 0,05%).

Baixa taxa de natalitat

Espanya és, de fet, un dels països amb una taxa de natalitat més baixa de la Unió Europea. El motiu és una combinació de factors econòmics i culturals, entre els quals es troba l’encariment dels preus, la dificultat per accedir a la vivenda, la precarietat laboral i, fins i tot, la dificultat de trobar parella, a causa de canvis en la mentalitat i patrons culturals. No obstant, Espanya és un pol d’atracció d’estrangers, especialment des que es va superar la pandèmia. Així, del total de 49 milions d’habitants, 42 tenen nacionalitat espanyola, i set milions, estrangera. Però si es té en compte el país de naixement, 39 milions han nascut dins de les fronteres i nou milions fora, és a dir, al voltant de dos de cada 10.

L’arribada d’immigrants implica rejovenir l’envellida població espanyola i donar oxigen a l’economia espanyola, però també suposa reptes importants en inclusió i gestió territorial, ja que els estrangers no es reparteixen igual en tota la geografia i se solen concentrar en nuclis concrets. De fet, el discurs en contra de la immigració forma part de l’ADN dels partits ultraconservadors, que solen guanyar adeptes a les ciutats i barris amb més població estrangera.

Només cau a Melilla

Tornant a l’estadística de l’INE, tenint en compte el segon trimestre, la població va créixer a totes les comunitats autònomes i a Ceuta, mentre que únicament va caure a la també ciutat autònoma de Melilla. En aquest context, els increments més importants es van donar a Aragó (0,91%), al País Valencià (0,50%) i a les illes Balears (0,42%).

Notícies relacionades

L’onada de calor s’allargarà 11 dies i es perfila com la quarta més llarga

Més de mig Espanya per sobre dels 35ºC

A Catalunya, la quarta comunitat que més va créixer en el segon trimestre, l’increment va ser de 16.789 persones, amb un augment de 104.598 en termes interanuals, és a dir, de l’1,2%. Igual com a la resta del país, l’arribada d’immigrants ha catapultat la població, en el cas català, fins arribar als 8,16 milions d’habitants. D’aquests, la xifra de persones nascudes a l’estranger que viuen a Catalunya és de 2.083.587 milions, amb un augment de 27.786 persones respecte al trimestre anterior. I si es té en compte la nacionalitat, 6,6 milions de persones tenen passaport espanyol i 1,5 nacionalitat estrangera.

Les principals nacionalitats d’immigrants arribats a Espanya en el segon trimestre del 2025 van ser la colombiana (amb 36.100 arribades a Espanya), la marroquina (25.000) i la veneçolana (21.600). Per la seva banda, les nacionalitats més nombroses d’aquells que van emigrar van ser la colombiana (amb 9.800 sortides), l’espanyola (9.700) i la marroquina (9.200). L’estadística també recull el nombre de llars, que es va situar en 19.596.099 a 1 de juliol del 2025, amb un augment de 49.221 (1,5%) durant el segon trimestre.