Cinc de les 10 assassinades per violència de gènere aquest estiu tenien més de 60 anys

Es tracta d’un percentatge més elevat que l’anual (30%) i molt superior al del registre històric, que se situa en un 13%. Per revertir la tendència, Igualtat treballa per implantar mesures dirigides específicament a aquest col·lectiu.

Cinc de les 10 assassinades per violència de gènere aquest estiu tenien més de 60 anys
4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Cinc de les 10 dones assassinades per crims masclistes aquest estiu tenien més de 60 anys. En primer lloc, la Maritza, de 61 anys, que presumptament va ser assassinada pel seu marit a Getafe el 24 de juny. En segon, la María del Carmen, de 60, morta a mans de la seva parella a Las Palmas, el 25 de juny. Dos dies després va ser assassinada la Josefina, de 63, a Almeria. I el 2 de juliol va morir la Dolores, de 86, en una autèntica setmana d’horror en la qual es van produir un total de set agressions mortals. S’hi suma una dona de 78 anys aquesta setmana a Pamplona, l’assassinat de la qual ha sigut confirmat com un nou feminicidi. Fora de l’àmbit de la parella, una dona de Torelló de 80 anys va ser presumptament assassinada dimecres pel seu fill.

Per tant, la meitat de les víctimes en el que va d’estiu superava els 60 anys, un percentatge molt més elevat que en el registre històric. De les 1.317 assassinades des que va començar el recompte el 2003, 177 tenien més de 60 anys, un 13%, xifra que marca un clar increment. I, si es comptabilitzen les 23 víctimes d’aquest any, arriben fins al 30%.

De fet, l’augment de víctimes d’edat avançada ha motivat que en l’últim comitè de crisi, en el qual les autoritats van estudiar, un per un, els 17 assassinats masclistes ocorreguts a l’abril, el maig i el juny, s’analitzés l’especial vulnerabilitat de les dones grans que són maltractades. Una circumstància que històricament ha estat en la violència de gènere i que ha sigut estudiada, però que s’ha agreujat aquest estiu amb una negra concatenació d’agressions mortals. Davant això, el Ministeri d’Igualtat, segons indiquen fonts d’aquest departament, està treballant per posar en marxa de mesures dirigides específicament a aquest col·lectiu i als seus entorns, perquè s’ha detectat que en alguns dels últims assassinats algun membre de la família o amics sabien que la víctima patia violència, però que ningú ho havia posat en coneixement de les autoritats.

Una de les principals dificultats de cara a aturar la violència contra les dones d’edat més avançada és que, en moltes ocasions, han crescut en ambients masclistes i que per això han normalitzat el maltractament, que el pateixen, durant anys, en silenci. Aquesta és una de les causes que podria explicar, segons la psicòloga especialitzada en violències Alba Alfageme, l’increment de víctimes grans.

"Estem observant el fenomen que les dones més joves, gràcies a la sensibilització realitzada i a un augment de la conscienciació social, identifiquen abans la violència i trenquen vincles amb l’agressor, i que per aquest motiu no es cronifica tant. Però, quan les relacions duren molt temps, creix el risc i les víctimes es tornen més vulnerables", explica com a possible hipòtesi d’aquest ncrement. És a dir, proporcionalment, podria ser que estiguin morint més dones més grans que joves –tot i que s’ha de veure si la tendència es manté– perquè en aquestes edats tenen més impacte les polítiques de prevenció.

De fet, un estudi realitzat el 2019 per l’Institut de les Dones va detectar que el 40% de les víctimes majors de 65 anys ha patit violència durant 40 anys, i que el 25% n’ha patit entre 20 i 30 anys. A més, el 56% ha mantingut relacions sexuals contra la seva voluntat. No obstant, moltes no ho denuncien i ni tan sols ho expliquen a cap membre de la seva família, per diversos motius: un terç "per por", segons l’esmentada enquesta; un altre terç perquè la violència era acceptada socialment quan van començar la relació, i un altre terç "pels seus fills".

Problema estructural

Notícies relacionades

A aquests factors s’ha d’afegir, segons el criminòleg Pau Crespo, "la dependència econòmica que moltes víctimes tenen del seu agressor és total, ja que no han tingut ni tenen ja accés al mercat laboral". A més, cal sumar-hi el fet que en la vellesa aquestes dones poden patir dependència o fragilitat, "una situació que pot aprofitar l’agressor com una forma més de violència".

L’últim informe del Defensor del Poble dedica un llarg capítol a aquest problema estructural, en el qual explica que les queixes davant la institució d’aquestes víctimes "revelen que pateixen una violència oculta, perpetrada al llarg d’anys", que està socialitzada i normalitzada". I denuncia que sobretot les víctimes de més edat "tenen més dificultats per accedir als drets i als recursos que estableix l’ordenament per poder sortir de la situació de maltractament i recobrar les seves vides". "Són un grup especialment vulnerable de víctimes en les quals conflueix una doble discriminació: per la seva condició de dones i pel que significa el fenomen de l’edatisme", motiu pel qual proposa a les autoritats que actuïn i eliminin qualsevol barrera que pugui dificultar el seu accés a les ajudes i a la justícia.