Un estudi qüestiona que tenir estudis "protegeixi" de l’Alzheimer

Millor funció cognitiva

Segons treballs previs, tot i que el nombre total de persones amb demència al món augmenta a causa de l’envelliment de la població, la incidència d’aquestes patologies neurodegeneratives sembla que està disminuint i els adults grans tenen avui dia una millor funció cognitiva que fa 20 anys. Aquest fenomen s’atribueix als canvis en l’estil de vida de la població.

Fins ara, la hipòtesi més estesa suggeria que l’educació reglada podia proporcionar una protecció davant l’envelliment normal del cervell. No obstant, aquesta anàlisi suggereix que "tot i que les persones amb més anys d’educació formal tendeixen a començar amb un nivell cognitiu més alt en l’adultesa, no experimenten un deteriorament cognitiu més lent amb l’edat".

En altres paraules, el que aquest estudi demostra és que l’"educació no alenteix l’envelliment cerebral", sinó que les persones amb més formació simplement comencen la vellesa des d’un punt cognitiu més alt que els seus congèneres que no han tingut l’oportunitat d’estudiar. Aquesta troballa qüestiona la idea que una educació més llarga per si sola pot protegir contra malalties com l’Alzheimer o retardar el deteriorament natural del cervell.

De fet, l’estudi apunta que les diferències educatives reflecteixen en gran part factors presents des d’etapes primerenques de la vida, com la capacitat cognitiva inicial o certes característiques biològiques i socials que afavoreixen l’accés a més anys d’escolarització.

"Això no treu que partir d’una reserva cognitiva més gran proporciona avantatge perquè si surts de més amunt, més amunt acabaràs. Clarament, l’educació i escolarització primerenques milloren la funció cognitiva al llarg de la vida, però no influeixen en el ritme de deteriorament ni en l’envelliment estructural del cervell. Si prenem com a referència el nivell educatiu, tots els cervells canvien de manera molt similar en la mitjana edat i la vellesa", comenta Gabriele Cattaneo, doctor en Biomedicina i investigador de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI).

Segons aquesta anàlisi, un nivell educatiu més alt es va associar amb una millor memòria, un volum intracranial més gran i un volum lleugerament superior de les regions cerebrals sensibles a la memòria. "Una explicació plausible és que són els trets neurobiològics inicials de les persones els que afavoreixen que assoleixin un nivell educatiu més elevat, i no a la inversa", raona Cattaneo. I tots els grups, independentment del seu nivell d’estudis, van mostrar un deteriorament cognitiu i un envelliment de l’estructura cerebral pràcticament paral·lels.

Polítiques públiques

Notícies relacionades

Les pluges treuen els escarabats i les rates de les clavegueres: «No sabem si n’hi ha més, però sí que surten per l’‘efecte desallotjament’ de l’aigua»

El Roig Arena transforma València

Segons els especialistes de l’Institut Guttman, el treball planteja importants qüestions per a les polítiques públiques en matèria de salut cerebral i envelliment saludable. Si bé fomentar l’educació continua sent una prioritat inqüestionable, aquest estudi suggereix que les polítiques destinades a promoure un envelliment cerebral saludable no es poden limitar a l’escolarització formal. Han de contemplar intervencions durant tot el cicle vital, incorporant factors com l’activitat física regular, el control de riscos cardiovasculars, l’estimulació mental contínua, les relacions socials actives i l’accés a entorns saludables i enriquidors a qualsevol edat. "Tot i que fomentar l’educació continua sent fonamental, els resultats indiquen que no és suficient per envellir de manera saludable", comenta Javier Solana, doctor en Enginyeria Biomèdica i director d’Investigació de l’Institut Guttmann.

"És a dir, no n’hi ha prou amb acumular anys d’escolarització per protegir el cervell de l’envelliment. Es requereix un enfocament més ampli i multifactorial que inclogui intervencions al llarg de tota la vida, com l’activitat física, l’estimulació cognitiva contínua, les relacions socials i la prevenció de factors de risc vascular", destaca l’especialista, que també incideix en la importància que aquest tipus d’intervencions arribin a tota la població sense que importi la seva situació social o econòmica.