Cent espanyols acaben cada any en cadira de rodes per un mal capbussó

El perfil és el d’un noi molt jove. Per això, temporada rere temporada, centres de referència com l’Hospital de Paraplègics de Toledo o l’Hospital Vall d’Hebron, a Barcelona, despleguen campanyes de conscienciació. "Però, desgraciadament, continuem tenint els mateixos números", admet el doctor Xurxo Segura, de la Unitat de Lesionats Medul·lars del centre català. Aquest estiu, diu, ja n’han atès tres casos.

A Barcelona, la percepció és que les lesions per aquest tipus d’accidents estiuencs no donen treva. "No sé si és per la costa catalana o per què, però no veiem tendència a la baixa", assegura el doctor Segura. L’últim ingrés va ser fa tan sols uns dies. Malgrat la moda de saltar des d’altures elevades i gravar-ho per pujar-ho a xarxes –un gènere en si mateix a internet amb influencers de capçalera-, les lesions no sempre són el resultat de salts temeraris, aclareix el metge des d’una unitat de referència que ha estrenat una nova àrea terapèutica amb doble capacitat.

Factor testosterònic

"Quan un veu algú que s’ha quedat tetraplègic, sempre s’imagina un salt des de molta altura al mar o bé des d’una roca. Òbviament, l’opció que tinguis un problema a més alçada es multiplica. Però, moltes vegades, les lesions que veiem són, per exemple, quan la gent es llança de cap creient que hi ha altura i acaba patint un impacte. Hi ha coses molt més factibles i que veus gairebé diàriament a cada platja", explica Segura. A la Costa Brava, exemplifica, el sorral és molt més irregular. Hi ha més risc que en zones com Tarragona, "on és molt més planet, entres molt a poc a poc, t’has d’endinsar molt perquè et cobreixi l’aigua", aclareix Segura.

Les tombarelles dins de l’aigua o a la vora, els accidents que tenen lloc als parcs aquàtics... Al seu hospital, cada estiu, tenen una mitjana d’entre cinc i set ingressos per lesions produïdes en platges o piscines. El perfil és de gent molt jove i, gairebé sempre, nois. "És curiós. Fa 10 anys que jo atenc aquest tipus de lesions i mai he vist cap dona. Algun factor testosterònic hi ha d’haver per decidir saltar i fer aquestes coses", assenyala el metge.

L’ingrés per una cosa així en un hospital suposa un xoc. Per al pacient i la seva família. "Les conseqüències són devastadores", assenyala Segura. A Vall d’Hebron, referència per a Catalunya, tenen una unitat multidisciplinària si hi ha sospita de lesió medul·lar.

Suport psicològic

Hi ha suport psicològic des del moment en què arriben. I una cosa importantíssima: Vall d’Hebron és el primer centre de l’Estat amb un equip expert que opera lesionats aguts tots els dies de l’any, ja que la cirurgia en les primeres 24 hores després de tenir l’accident incrementa les opcions de millora. "És una cosa que a nivell tant nacional com internacional és molt important", indica el doctor Segura.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

A l’Hospital de Paraplègics de Toledo arriben els pacients quan, després de passar per hospitals com el català, ja han superat la fase aguda i toca enfrontar-se a llargs mesos de rehabilitació. El temps varia en funció d’aquesta lesió. De mitjana, uns sis mesos. Fins al moment, al centre manxec hi ha hagut un ingrés, d’un home a causa d’un mal capbussó. L’any passat hi va haver tres casos –l’anterior, sis–, tots homes, de 25, 46 i 55 anys, procedents d’Alacant, Valladolid i Madrid. Totes les lesions es van produir a nivell cervical. D’elles, dues van ser tetraplegies completes.

"Quan és per un capbussó, en més de la meitat de casos, per sota de la lesió no hi ha res, ni mobilitat ni sensibilitat ni res de res. És una cosa que la major part de les vegades es pot prevenir. Per això el nostre objectiu són zero ingressos", conclou el doctor Palazón.