Catalunya aborda la posada al dia del pantà de Foix

En els últims dies, el pantà de Foix, una infraestructura antiga (de 1928) i qüestionada, ha arribat al límit de la seva capacitat per les pluges. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va haver de desembassar més aigua del que és habitual perquè s’acostaven noves precipitacions i urgia guanyar marge per evitar riuades sobtades. No obstant això, el volum va créixer de nou i l’embassament torna a situar-se al 100% del seu límit. De fet, dijous passat va superar el llindar d’alerta per desbordament, tot i que l’augment va ser contingut durant la mateixa jornada.

La situació ha tornat a posar sota el focus la gestió de la presa. Els alcaldes de la zona reclamen millores estructurals i demanen també que el pantà no superi mai el 80% de la seva capacitat per evitar episodis com el d’aquesta setmana. L’ACA, segons asseguren fonts de l’agència a EL PERIÓDICO, ja ho està estudiant. En concret, es planteja alliberar més aigua de manera habitual. Així, augmentaria el cabal ecològic del riu i la quantitat d’aigua que arriba fins a la desembocadura, alhora que es laminarien les crescudes per frenar les inundacions en pobles com Cunit i Cubelles.

Capacitat limitada

¿Quina és la funció del vell embassament de mida relativament petita (3,74 hectòmetres cúbics)? El pantà de Foix es va construir a principis del segle XX per les demandes dels agricultors del Penedès. Està destinat al reg i té una capacitat d’emmagatzematge limitada. L’aigua s’utilitza per als regants i per garantir un cabal ambiental mínim (el que es planteja modificar a l’alça) al riu.

No obstant això, els agricultors de la zona utilitzen molta menys aigua de la que s’arriba a acumular al pantà al llarg de l’any. Per aquesta raó, hi ha marge per deixar sortir més aigua sense posar en risc el reg.

Al llarg de tots aquests anys, a l’embassament s’hi han retingut tones de sediments. L’ACA, ara, es proposa analitzar quins són i encarregar un estudi de viabilitat per comprovar si és possible retirar aquest fang, llim i sorra i mirar de tornar-lo a la desembocadura. Seria un projecte similar al que es desenvolupa als grans embassaments de l’Ebre (Riba-roja, Mequinensa i Flix) per restaurar el Delta, però en aquest cas, a petita escala.

Aigua eutrofitzada

Notícies relacionades

Com aprendre a dir no

Yadvinder Malhi, expert en boscos tropicals, guanya el premi Margalef 2025

Durant els últims dies, algunes veus crítiques amb la gestió del pantà han assenyalat que l’aigua està contaminada. L’ACA ho nega. L’ens responsable de supervisió dels embassaments assegura que, anys enrere, hi havia presència excessiva de nitrogen i fòsfor perquè el tractament de les aigües residuals a les depuradores no era l’adequat. Es pot esmentar que aquest embassament, quan no hi ha pluges, rep principalment aigua procedent d’aquestes estacions. A l’estar estancada, l’aigua s’ha eutrofitzat, però en cap cas contaminat. L’eutrofització és un procés provocat per l’excés de nutrients, com el nitrogen i el fòsfor, que afavoreixen la proliferació d’algues a l’aigua. Quan aquestes algues es moren i es descomponen, consumeixen una gran part de l’oxigen disponible i l’aigua es veu tèrbola.

Des del 2023, s’han portat a terme millores a la depuradora de Vilafranca del Penedès i la qualitat de l’aigua ha millorat. De tota manera, no és possible utilitzar-la per al proveïment urbà, sinó només per al reg agrícola i el cabal del riu. Per poder utilitzar-la com a "aigua de boca", s’hauria d’aplicar un tractament complex i costós, diferent del que s’aplica a l’aigua que procedeix dels rius Ter i Llobregat, les principals fonts de l’àrea de Barcelona.