Els boscos triguen més a regenerar-se després d’un incendi pel canvi climàtic

No obstant, el canvi climàtic està alterant aquest procés. Per comprovar-ho, n’hi ha prou amb fer un tomb pels terrenys afectats per l’incendi d’Òdena (Anoia) el 2015. Avui es compleixen 10 anys d’aquell foc, que es va declarar el 26 de juliol d’aquell any i va calcinar més de 1.300 hectàrees. Una dècada després, no s’observa un bosc dens recolonitzat pels pins garrics, sinó que s’ha format un espai obert heterogeni que pot ser clau per prevenir grans incendis forestals i també per a la biodiversitat.

"Fins ara l’habitual era una regeneració massiva, la típica catifa de petits pins creixent molt junts", assenyala Josep Maria Espelta, científic del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). Però el que ara es veu és molt diferent: "Detectem alguns pins, sí, però també matolls que fins i tot deixen marge perquè creixin alguns roures o alzines". "És com una espècie de mosaic (no agroforestal) que combina bosc, prats i arbustos", resumeix Espelta.

¿Com s’explica aquest nou procés? "La principal causa és l’augment de les temperatures i les sequeres recurrents", detalla l’investigador. "El context climàtic afecta la producció de pinyes, molts pinyons moren i els arbres es reprodueixen menys", afegeix. Alguns pinyons sí que aconsegueixen germinar, però no sempre progressen si no tenen disponibilitat d’aigua. En aquest territori, es calcula que hi havia entre 400.000 i 600.000 pinyons per hectàrea. Això equivaldria a uns 15.000 o 20.000 pins per hectàrea. No obstant, només n’han crescut uns mil. És a dir, una quinzena part del que d’entrada s’esperava.

Amb la icònica muntanya de Montserrat com a teló de fons, es contempla un paisatge de contrastos. Les zones que es van cremar l’any 1986 es van recuperar a gran velocitat. "Allà, el protagonista és el bosc tancat i dens", exposa Espelta. En canvi, més a prop es veu un camp més obert: "Hi ha alguns pins i petits illots de regeneració, però no té res a veure amb el que era habitual fa quatre dècades". Aquest nou mosaic natural (i sense presència de l’agricultura) està format per matolls, arbres i herbassars. A través d’una imatge per satèl·lit, la diferència es fa encara més evident.

Bona notícia

Aquest canvi de paradigma no és positiu per als boscos, però sí per a la creació d’espais oberts que contribueixen a formar aquest mosaic del que tant es parla. "De cara a la biodiversitat i a evitar incendis forestals de grans dimensions, és una bona notícia", assenyala Espelta. Els nous hàbitats que deixen enrere el bosc també obliguen a plantejar què es pot fer amb aquest paisatge. "Hem de decidir si volem valorar-lo i mantenir-lo", suggereix aquest especialista.

"Una possibilitat és apostar pels herbívors, ja siguin salvatges o domèstics (ramats), perquè mantinguin l’espai en les condicions actuals", proposa Espelta. ¿I és un problema per al futur del pi blanc a Catalunya, la falta de regeneració ràpida de les arbredes? L’ecòleg forestal està convençut que no: "Les pinedes d’aquesta espècie són majoritàries, perquè tenen una gran capacitat per conquerir camps abandonats i terres baixes properes a àrees urbanes". A més, els incendis són recurrents, gairebé inherents, en aquesta mena de boscos.

El cas de Paüls

Notícies relacionades

Els boscos tarden més temps a recuperar-se després d’un incendi pel canvi climàtic: «És bo per a la biodiversitat»

Desarticulada a Barcelona una xarxa que va robar milers de mòbils

L’incendi que es va viure a Òdena va afectar una superfície semblant al d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) i al del Pont de Vilomara (Bages). "En aquests dos punts no hem estudiat els casos tan a consciència com en l’incendi a l’Anoia, però ha passat una cosa similar", afirma Espelta. Aquesta disminució de la regeneració forma part d’un patró que comença a repetir-se en diverses zones i no es limita al pi blanc: "És probable que passi amb altres espècies d’arbre mediterrànies".

La incògnita és analitzar què passarà a Paüls (Baix Ebre), on es va produir un important incendi aquest mes. L’Administració ha planejat algunes actuacions a la zona, però Espelta defensa esperar i veure quina és la dinàmica natural de la zona. "És possible que es perdi bosc i que es generi aquest nou paisatge propiciat pel canvi climàtic i que és tan interessant des del punt de vista de la biodiversitat i de la prevenció d’incendis", indica. La Generalitat, de fet, preveu realitzar tales puntuals per eliminar bosc i fomentar aquesta mena d’hàbitats. En el cas d’Òdena (cal veure si també en el de Paüls), part del treball ja ho ha fet la naturalesa després del pas del foc.