"Disfrutem, però estem saturades"

Els avis són una peça clau en l’organització diària de moltes famílies. Ja no són solament referents d’afecte i saviesa; també són un suport logístic, cangurs de confiança i companyia indispensable. El Dia dels Avis –que se celebra avui– és una commemoració en què entitats vinculades a la gent gran i la infància posen en valor el seu suport essencial per a la conciliació entre la vida laboral i familiar dels pares, però també reivindiquen que es respectin els seus drets i paper en la societat.

Amb motiu d’aquest dia, Aldees Infantils SOS ha publicat un informe en què recull que el 85% dels avis participen en la cura dels nets en algun moment de la criança, gairebé la meitat (46,7%) ho fa de manera habitual i el 28,6%, diàriament, mentre els seus fills treballen.

"Són un autèntic patrimoni familiar. Són insubstituïbles", assenyala la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran (CEOMA). En l’àmbit de la discapacitat, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Cocemfe) valora el paper que exerceixen els avis que, tot i enfrontar-se a importants barreres físiques i socials, són referents familiars, cuidadors i pilars afectius en l’entorn.

No obstant, aquest valuós acompanyament també implica una entrega física i emocional que no sempre resulta fàcil de sostenir. María Martín, de 72 anys, ho sap prou. Va començar a tenir cura dels seus quatre nets a 54 anys i assegura que va ser "una de les millors coses" que li han passat. Tot i així, reconeix el desgast: "No és el mateix ser àvia jove que amb més de setanta. Al vespre estàs cansada, però t’ho has passat bé. Disfrutar de la canalla és un premi". No obstant, també observa realitats diferents en el seu entorn: "Sovint les àvies estem saturades. Tinc amigues que estan esgotades. Algunes han de ser a casa dels seus fills a les sis del matí per recollir la canalla". Un esforç que, tot i que sovint s’assumeix amb gust, no està exempt de càrrega i posa sobre la taula la necessitat d’establir uns límits clars.

Un suport essencial

De fet, es tracta d’un suport essencial per a la conciliació familiar dels pares, exposa la investigació Avis i àvies, ¿què faríem sense ells? El paper protagonista de la gent gran en la cura de la infància. En aquesta tasca de cures als nets, apunta l’informe, gairebé no hi ha diferències de gènere i la mitjana de temps que s’hi dedica és de 16 hores setmanals. "La presència dels avis en la criança comporta un desenvolupament cognitiu més gran i benestar emocional i social en els infants", recull l’informe.

A banda de les vacances, les tasques que assumeixen més sovint són portar els infants a l’escola i anar-los a buscar (27%) i donar-los el sopar o el dinar quan els progenitors són a la feina (24%), segons dades del baròmetre de gent gran d’UDP. "Els avis del segle XXI són molt més autònoms i actius, fins i tot laboralment en alguns casos; alhora, tenen una concepció més pròxima i afectiva de la família i estan cada cop més connectats digitalment", remarca Jesús Norberto Fernández, president de la Plataforma de Mayores y Pensionistas.

Notícies relacionades

Els boscos tarden més temps a recuperar-se després d’un incendi pel canvi climàtic: «És bo per a la biodiversitat»

Desarticulada a Barcelona una xarxa que va robar milers de mòbils

Margarita Rulo, de 78 anys i àvia de quatre, recorda amb tendresa els moments en què tenia cura dels nets. "És veritat que si no haguessin estat amb mi, hauria pogut fer més coses que m’agraden, com ara pintar o cuidar les plantes, però tampoc era cada dia, així que hi havia temps per a tot". "De tota manera, estar amb ells era molt agradable i ens feien molta companyia", afegeix.

Francisco Muñoz té 85 anys, 12 nets i cinc besnets. Va ser president de l’Associació d’Avis d’Espanya durant gairebé 20 anys. "Quan et jubiles, no s’ha acabat pas el món. Continues sent útil per ajudar la família, el veí, qui el necessiti", assegura. "Els meus nets han après a jugar a les xapes amb mi, però jo també jugo a la videoconsola", explica.