Els plets civils triguen fins a 5 anys a resoldre’s a Barcelona

El president de l’Audiència de Barcelona, Antonio Recio, va reclamar ahir la creació de 140 noves places de jutges per a la província de Barcelona davant l’escassetat de mitjans i la sobrecàrrega de treball. En aquests moments, va apuntar, els plets civils triguen fins a cinc anys a resoldre’s a la província de Barcelona.

Aquesta necessitat es concentra sobretot en els jutjats mixtos de primera instància (civils) i d’instrucció (penals), en els quals es requeririen 50 noves places judicials per atendre localitats com Arenys de Mar, Sant Boi de Llobregat i Esplugues. En els jutjats de primera instància, segons l’Audiència, se’n necessiten 36 més. En concret, 14 per a Barcelona i quatre per a Badalona, Sabadell, Granollers i l’Hospitalet de Llobregat. L’Audiència de Barcelona també acusa carències i per a les seccions civils es reclamen 16 noves places. "Necessitem un pla de xoc de reforç per a afers civils i que s’adoptin mesures urgents, perquè el retard a l’Audiència de Barcelona a resoldre els recursos és ara de tres anys i podria arribar a quatre", assegura Recio.

A Barcelona província només està previst per a aquest any la creació de 15 places judicials de les 25 que, en principi, haurien d’entrar en funcionament a Catalunya. En aquest sentit, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va anunciar que en els pròxims tres anys se’n crearan 60 més en tota la comunitat autònoma, una xifra que les autoritats judicials catalanes consideren insuficient. Al maig, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va efectuar una proposta que va elevar la xifra a 186 jutges, entre els quals hi ha els 140 que es reclamen per a la província de Barcelona.

L’acumulació de feina més la pateixen sobretot les seccions civils de l’Audiència de Barcelona, que són les que resolen els recursos en segona instància i en el qual s’ha incrementat el nombre de casos: de 18.725 el 2023 a 22.673 el 2024, segons la memòria de l’any passat presentada ahir. Malgrat que s’han resolt més casos (13.237 el 2023 i 16.333 el 2024), els que estan en tràmit han augmentat fins als 29.751 de l’any passat. D’aquí ve la necessitat de reforçar aquests tribunals per alleugerir la càrrega de treball, ja que registren més del doble dels casos per magistrat del que s’estableix en els mòduls marcats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La tendència apunta que la xifra de plets pot augmentar i que cada vegada serà més difícil assumir aquesta càrrega si no es reforcen els òrgans judicials.

Impacte en els ciutadans

¿Quin impacte té per als ciutadans aquest tap judicial? D’entrada, l’espera fins obtenir una resolució definitiva pot trigar fins a cinc anys: dos anys, segons Recio, és el període mitjà per a la tramitació del plet en el jutjat civil (on es dicta una primera sentència) i tres més a l’Audiència de Barcelona quan es presenta recurs.

Notícies relacionades

L’esquizofrènia, el parkinson i l’autisme començarien ja al ventre matern

Desarticulada a Barcelona una xarxa que va robar milers de mòbils que després acabaven al Marroc i la Xina

Es dona la circumstància que els casos civils que passen per la justícia, a més, tenen un especial impacte en la ciutadania, ja que inclouen des de reclamacions de quantitat, impagament de lloguers, possessió de la vivenda (desnonaments) o denúncies per clàusules abusives en els contractes, fins a peticions d’indemnització, per exemple, per la gran apagada en el subministrament elèctric que es va produir el 28 d’abril. "La situació és d’enorme gravetat, malgrat l’esforç dels magistrats de les seccions civils", va remarcar Recio. Respecte a aquesta saturació, el president de l’Audiència va explicar que s’està aplicant un sistema nou per tal de fomentar la mediació entre les parts. En els jutjats de família de Barcelona no hi ha tanta saturació i la situació és equilibrada.

Segons Recio, també caldrien 27 jutges per a l’òrgan judicial que ell presideix, l’Audiència de Barcelona, tant per a les seccions penals com per a les civils, 12 més per als jutjats penals de Barcelona (vuit per celebrar judicis i quatre d’executòries) i tres per als jutjats de violència sobre la dona amb competències a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.