Escoles sense ordinadors fins a batxillerat: «Quan el portàtil entrava a l’aula, s’ho menjava tot»

I és que per a moltes famílies, guanyada la batalla per prohibir el mòbil a les escoles, el pròxim repte és revisar l’ús dels ordinadors a primària (a Catalunya la conselleria els entregava fins ara a 5è de primària) i a l’ESO. De fet, la plataforma de famílies antimòbils Aixeca el Cap considera que la desescalada digital d’Educació «ha quedat curta». Lisett Vall, portaveu del col·lectiu, defensava fa uns dies que s’hauria d’haver retardat l’entrega dels portàtils fins a l’etapa de l’ESO. Aquestes famílies defensen que els ordinadors es quedin sempre a l’aula i que els alumnes no puguin emportar-se’ls a casa.

L’ús d’ordinadors a les aules, amb un dispositiu per alumne, és la fórmula més estesa a Catalunya i de la qual ara s’allunya Madrid. Però a Catalunya hi ha alguns centres que han optat per una severa restricció de l’ús de portàtils a primària per descomptat, i a l’ESO. És el cas, per exemple, d’Aula Escola Europea, un centre privat de Barcelona. En aquesta escola, sota l’argument biològic que, madurativament, fins als 16 anys les persones tenen menys capacitat d’inhibir impulsos i de planificar, l’ús d’ordinadors propis per part dels alumnes no està permès fins a batxillerat. No és una decisió recent, sinó presa fa anys.

«El problema no és tant per la pantalla ni l’ordinador per si mateix, sinó per l’ús individual i il·limitat del dispositiu, que creiem que va en contra del propòsit educatiu en aquells moments del desenvolupament», explica a EL PERIÓDICO Laia Pemán, directora d’aquesta escola que ofereix des d’educació infantil fins a batxillerat. En el seu moment, el centre va decidir no incorporar aquests dispositius perquè «quan l’ordinador entrava a l’aula, s’ho menjava tot» i interferia amb un altre tipus d’habilitats que els alumnes havien de desenvolupar i que anaven des de mantenir l’atenció al que estava passant a classe, fins a tenir una actitud activa o prendre apunts. Res d’això era possible si l’ordinador estava obert, descriu Pemán. «Veiem sentit al paper i a la pissarra de guix, perquè veiem un valor en l’espai físic, a poder distribuir les coses, a pensar com ho fem, que la pissarra no sigui infinita i que els alumnes hagin de prendre apunts».

També aprecien un impacte positiu en el comportament: «Tenim poca incidència en assumptes de convivència. El que comenten docents d’altres centres en els quals els alumnes tenen un ordinador obert sobre el pupitre és que es deteriora moltíssim la convivència, no es pot fer classe, hi ha faltes de respecte constants i hi ha un desinterès».

En la pràctica, ¿què suposa aquesta filosofia a l’aula? Els alumnes d’Aula no tenen ordinador personal que vagi de l’escola a casa i viceversa. A cada aula hi ha un ordinador de sobretaula que pot utilitzar el professor per projectar el que necessita o els mateixos alumnes per quan fan presentacions orals. La directora destaca que sí que hi ha tecnologia a l’aula, però és una eina per utilitzar quan és necessari.

Remarca que no permetre l’ús personal d’ordinadors no implica que el centre doni l’esquena a la tecnologia. «A l’escola als 4 anys comencen a treballar el pensament computacional, aprenen a programar i fan robòtica. Fins a 3r de primària no s’asseuen a programar amb ordinadors perquè hi ha moltes maneres d’aprendre amb el paper», exposa. I reitera que el tema no és l’ordinador per si mateix, sinó l’ús que se li dona, quan i de quina manera s’introdueix i amb quin propòsit; això és l’important.

Una altra escola catalana que funciona en la mateixa línia és l’Escola Pia de Caldes de Montbui. Aquí, segons explica a aquest diari Lorena Jiménez, directora pedagògica d’ESO i Batxillerat, l’alumnat disposa d’ordinador però només el pot treure si el professor ho demana. «Pensem que tot el que es pot fer en paper cal fer-ho en paper, però no donem l’esquena a les possibilitats que les eines digitals ens ofereixen per fer-nos més competents, però mai per substituir el desenvolupament de l’alumnat».

Notícies relacionades

Multimèdia | Aquest és l’origen i l’explicació de les diferents banderes LGTBI+

Hi ha més de dos milions d’afectats per covid persistent, sense accés a unitats especialitzades: «L’atenció continua molt desordenada»

En aquesta centre concertat, l’ús dels portàtils es limita a dos objectius: «En primer lloc, treballar la competència digital com ens marca el currículum i, per exemple, quan treballem les escales i les unitats espacials, els fem servir per utilitzar Google Maps, o també recorrem a programes d’edició per fer presentacions o vídeos. I en segon lloc, els utilitzem per fer simulacions científiques en física i química i en les matèries de Programació i Robòtica».

«De vegades s’ha plantejat aquest debat més des de la prohibició o la moralitat, però al final els nens van a l’escola perquè encara no volem que visquin el món laboral adult, perquè creiem que han d’aprendre coses, aquest és el sentit de l’escola. Llavors és més un ‘encara no’ o ‘no d’aquesta manera’, perquè educar és seqüenciar el que exposes als nens», argumenta Pemán. I les famílies hi estan d’acord: «Són les mateixes famílies que les demanen anar retirant dispositius», diu.