Miquel Esquius, comissari en cap dels Mossos: «No podem relacionar Torre Pacheco amb l’incendi de Piera»

És un balanç positiu. Hem actuat en àmbits acordats amb el Govern per millorar la seguretat i la convivència de la ciutadania, que és la nostra prioritat. Ens hem centrat en la multireincidència, per a la qual hem implantat el pla Kanpai a tot el territori amb una visió més global. El delictes han baixat. Per a això hem comptat amb altres cossos policials i seguretat privada. També hem abordat temes com les armes blanques a l’espai públic, el tràfic de marihuana o les ocupacions delictives, entre d’altres, amb accions directes que s’apliquen a tot Catalunya.

¿Han baixat els delictes amb aquestes actuacions?

El descens és del 5,5% a tot Catalunya. I a Barcelona encara és més pronunciat: més del 8% aproximadament. Els delinqüents s’adonen que a Catalunya no ho tenen fàcil per continuar actuant. Hem efectuat més de 13.000 identificacions de persones que compten amb una mitjana de tres antecedents. També hi ha 400 detinguts i investigats que tenen de mitjana set antecedents cada un. Actuem contra els delinqüents que pertanyen a grups organitzats, compartim informació amb policies de grans ciutats europees i veiem que alguns criminals se n’han anat de Barcelona al notar la nostra pressió.

En aquestes operacions ja s’actua contra altres problemes com les armes blanques.

Continuem amb el missatge de tolerància zero amb les armes blanques a l’espai públic. A l’inici de la nova fase del pla Daga al setembre vam requisar moltíssimes armes blanques i ara han baixat les intervencions, però continuem actuant, amb una mitjana de 1.000 armes intervingudes cada mes. Encara serem més efectius quan les sancions siguin més nombroses i fluides, una vegada s’agilitzin els procediments administratius. Hi ha un 30% de reincidents en denúncies administratives per portar arma blanca que, si haguessin rebut la sanció de manera immediata, com passa amb els temes de tràfic, haurien sigut conscients de la gravetat de la seva acció. Per això aquestes multes ens ajudaran en la dissuasió.

Catalunya continua sent el jardí de la marihuana d’Europa. Més enllà dels cops a les plantacions, ¿el pas següent és atacar les estructures econòmiques dels narcos?

Fins ara hem tingut molt present quantes plantes podem requisar i amb quantes plantacions acabem, però no ens hem fixat tant en l’impacte econòmic del fenomen de la marihuana. És tot un món en el qual es guanyen molts diners, no únicament amb la plantació, sinó també amb la venda de llavors, amb el transport de droga, amb la defraudació elèctrica, la instal·lació d’aires o llums... i són els àmbits que hem de dificultar perquè no es munti un cultiu, ja que les penes no solen dissuadir els delinqüents. Veiem que el nombre de plantacions són més o menys estables però no decapitem el negoci, de manera que hem de combatre l’estructura econòmica de les organitzacions criminals.

¿En quin sentit?

Es parla poc de l’impacte de la marihuana en la salut. Una plantació d’ara no és la mateixa que fa cinc o vuit anys, té més components nocius per a la persona. No podem continuar banalitzant el seu consum, i més enllà del vessant educatiu, hem d’atacar policialment l’economia submergida molt bèstia que genera aquesta droga.

Els delictes per violència sexual són els que continuen pujant. ¿Es denuncia més que abans?

Els tècnics diuen que hi ha entre el 85% i el 90% de casos ocults que no es denuncien, des de tocaments fins a la màxima agressió. Els més greus acostumen a passar en l’àmbit privat i provenen de l’entorn conegut de la víctima, més d’un 50%, i per això apostem per una actuació educativa i preventiva a més de policial.

En els últims dies, hem vist disturbis a Torre Pacheco, l’incendi d’una mesquita a Piera o enfrontaments a Polinyà després d’una detenció. ¿Creu que estem davant una societat cada vegada més radicalitzada?

No podem relacionar els disturbis gravíssims que estan passant a Torre Pacheco, amb l’incendi a una mesquita a Piera que estem investigant o els incidents que van tenir lloc a Polinyà. Són fets diferents que abordem amb mirades diferents. Responent a la seva pregunta, crec que més que una societat radicalitzada, el que veiem és una societat polaritzada, molts ciutadans tenen opinions totalment oposades, fet que dificulta que s’arribi a acords. No obstant, polarització no implica l’ús de la violència i les discrepàncies no han de ser sempre negatives. La polarització es produeix en un entorn molt influït per la desinformació i les notícies falses, que dificulten contrastar el que és cert i el que no. Hem de treballar per reduir l’impacte d’aquesta informació malintencionada.

¿Com es combaten des del punt de vista policial els discursos d’odi?

La solució no la té la policia, cal implicar les autoritats i la resta de la societat en la detecció, neutralització i prevenció dels discursos d’odi. Es requereix una estratègia integral que combini mesures educatives amb el foment del pensament crític i la capacitat d’empatia, de manera que els joves tinguin la capacitat per identificar prejudicis i estereotips; revisar els continguts educatius per incloure-hi narratives inclusives i contrarestar l’odi, i fomentar la cultura de la verificació, entesa com la capacitat per reflexionar sobre la informació rebuda.

¿També una reforma legislativa?

Es necessiten també mesures legislatives per clarificar què és contingut violent o radical i què és llibertat d’expressió, així com tipificar les sancions associades a les infraccions, tant administratives com penals, i facilitar la denúncia ciutadana, que és una manera de detectar aquests comportaments. A més, hem d’augmentar la capacitat tecnològica per detectar de manera ràpida en les xarxes aquest contingut violent i radical per demanar la retirada, és important evitar que es comparteixi.

Notícies relacionades

Les mesquites posaran seguretat arran de l’incendi de Piera

Vox punxa en una marxa contra els immigrants a Sant Vicenç

¿Estan preocupats per si a Catalunya s’estenen aquests incidents violents?

Els Mossos treballem des de la prevenció de qualsevol fenomen que incideixi en la seguretat de la població. Des de fa temps analitzem aquests discursos d’odi a escala europea i com es comporten aquests grups radicals. D’aquesta manera ens avancem a través de la detecció i la prevenció, escoltant el territori i potenciant encara més les relacions amb les comunitats, amb les associacions, i revisant les xarxes socials per evitar situacions tan greus de violència i odi.