Els advocats espanyols adopten el ‘pro bono’ com a acció social

A Espanya els precursors van ser les grans firmes d’advocats, com Cuatrecasas, Sagardoy, RocaJunyent, Garrigues, Pérez-Ayala i Pérez Llorca, però ara la pràctica s’ha començat a estendre a bufets mitjans i petits i fins i tot l’han adoptat professionals del dret a títol personal. L’esclat d’aquesta pràctica solidària en el món de l’advocacia és tan fort que ha propiciat la creació de la Fundació Pro Bono Espanya, que engloba 49 despatxos d’advocats punters i assessories jurídiques d’empreses influents, com Iberdrola, Enagás, Repsol, Sacyr i la companyia d’assegurances Zurich. Aquesta organització sense ànim de lucre té per objectiu "coordinar i promoure el treball i la cultura pro bono a fi d’enfortir" entitats del tercer sector "a través del dret" com a "eina transformadora i multiplicadora de l’impacte social", segons diu el seu postulat. La fundació actua com a intermediària entre entitats socials que necessiten assistència legal i advocats amb capacitat de col·laborar-hi desinteressadament.

"El pro bono no és més que oferir i garantir l’accés a la justícia a tots els ciutadans sense obtenir una retribució econòmica, tasca que els advocats hem fet tota la vida a nivell individual. Amb l’entrada a Espanya dels grans despatxos nord-americans i britànics als anys 90, aquesta pràctica s’ha anat traslladant anys després als bufets espanyols", explica Natàlia Martí, diputada de la junta de govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Les grans firmes espanyoles del sector es van reestructurar com a empreses, amb diferents departaments, per optimitzar recursos i ser més competitives, i llavors van aprofitar per crear divisions o àrees d’acció social des de les quals aplicar el pro bono per als col·lectius més vulnerables.

"L’advocacia no és només una professió liberal, sinó que també és essencial per garantir l’accés a la justícia, que, al final, és un dret fonamental de tots els ciutadans. Per tant, els advocats tenen, oalmenys haurien de tenir, un deure ètic i legal de defensar els drets, fins i tot quan no comportin una retribució econòmica. Evidentment és una funció voluntària, al seu torn molt intrínseca amb el deure ètic de l’advocat, que contribueix a l’Estat de dret", assegura Martí. "El pro bono es posa al servei dels que més ho necessiten i ajuda a aconseguir la justícia social, equilibrar desigualtats i assegurar drets, i comporta empatia i humanitat, que, al final, fomenta l’acostament a les realitats més vulnerables", afegeix aquesta advocada.

Cuatrecasas és un dels despatxos espanyols que més ha potenciat el pro bono, amb la col·laboració de la Federació Pro Bono Espanya, posant el focus en entitats com la Confederació Autisme Espanya.

L’advocat soci d’aquest bufet Valentín García González afirma que la pràctica pro bono al seu despatx (es va crear una unitat específica el 2008) "és multidisciplinària i promou la participació de tots els nostres advocats i advocades per atendre les necessitats jurídiques de les entitats del tercer sector social". El seu objectiu principal, comenta, és facilitar suport jurídic perquè compleixin els seus projectes, "de manera que així es desenvolupa la dimensió social de l’advocacia". En el seu cas, aquesta tasca té una dimensió internacional, ja que també la desenvolupa a Portugal, Mèxic, Colòmbia, el Perú i Xile.

Tant aquest despatx com els altres consultats per aquest diari analitzen i valoren cas a cas quan els arriba una petició. "Es treballa igual que en altres casos i amb la mateixa qualitat", remarca. A Cuatrecasas, quan arriba una petició pro bono, un equip de sis persones es reuneixen per valorar-lo i decidir si participen en el projecte.

La firma Molins Defensa Penal assumeix casos pro bono a través de la Universitat Pompeu Fabra i d’entitats del tercer sector que ajuden persones sense llar a sortir de la seva situació. "Aquestes persones solen arrossegar procediments penals vinculats a drogues, baralles o en alguns casos maltractaments en l’àmbit familiar", afirma Paz Vallés, advocada d’aquest despatx. Aquí, davant una petició pro bono, es valora "si la situació exigeix o mereix una assistència jurídica que impliqui un compromís amb la societat" per part del bufet. Els lletrats assumeixen aquesta tasca de manera absolutament desinteressada. Segons Vallés, també és "una forma de col·laboració amb l’Administració de Justícia, que sempre veu amb bons ulls que puguem brindar la nostra ajuda de manera altruista en casos complicats".

L’advocat penalista barceloní Andrés Maluenda també desenvolupa aquesta pràctica des del seu despatx. "El gener del 2023 vam fundar Maluenda Social amb un equip especialitzat, i des de llavors col·laborem amb diferents associacions i fundacions sense ànim de lucre. D’aquesta manera, aconseguim arribar als que realment necessiten representació jurídica d’alt nivell però no disposen de recursos", assegura aquest lletrat. Entre els beneficiaris hi ha la Fundació Adecco, PDA Bulling i el Grup Som Via.

Cas mediàtic

Notícies relacionades

Les mesquites posaran seguretat arran de l’incendi de Piera

Vox punxa en una marxa contra els immigrants a Sant Vicenç

Un dels casos pro bono més mediàtics l’ha portat el despatx Vosseler Abogados, concretament la directora executiva, Mónica Santiago: es tracta de l’alliberament de Fàtima Ofkir, la jove de l’Hospitalet de Llobregat empresonada durant anys a Oman per presumpte tràfic de drogues. Però aquest bufet n’ha portat molts altres de vinculats amb accidents de trànsit, bullying i agressions sexuals. De nou, el compromís social està darrere d’aquesta pràctica. "És la necessitat dels professionals del despatx de contribuir desinteressadament a la nostra societat, per a fomentar el compromís social i fugir de l’individualisme egòlatra que s’imposa".

El fundador d’aquest despatx, Daniel Vosseler, ha sigut qui ha transmès al seu equip aquesta filosofia que ell mateix ha cultivat. Com resumeix Santiago, "l’empatia cap als col·lectius o persones més vulnerables fan que la nostra professió cobri sentit i vagi més enllà del compromís estrictament jurídic per generar un impacte que arribi a transformar-se en valors socials com humanitat, compassió i generositat".