Catalunya no es recupera de la pitjor sequera de la seva història: només 15 mesos normals de pluja en gairebé quatre anys

Per elaborar aquesta anàlisi, l’equip del Meteocat ha revisat detalladament els registres de precipitació dels últims 110 anys a Catalunya i ha creuant dades de més d’un centenar d’estacions meteorològiques repartides per tot el territori. Tot això amb l’objectiu d’entendre la incidència de les sequeres en terres catalanes i, sobretot, contextualitzar l’últim episodi dins de les grans anomalies climàtiques registrades des que existeixen registres.

El resultat, afirma Altava, és clar. «Mai s’havia registrat un període tan llarg i amb valors tan baixos de precipitació a tantes comarques alhora», assenyala l’especialista, que recorda que en termes estadístics l’episodi entre el 2021 i el 2024 no té precedents ni per duració ni per intensitat. Ni tan sols la històrica sequera del 2008, que ja llavors va obligar a importar aigua en vaixells, arriba als nivells de dèficit hídric acumulat que ha deixat aquest últim episodi.

Les dades, afirma Altava, situen Catalunya com una de les regions més afectades del planeta per l’escalfament global i els extrems climàtics com, per exemple, les sequeres, que segons l’anàlisi ja són «més freqüents, duradores i intenses». Aquest fenomen, explica Altava, es deu, d’una banda, a l’escassetat de precipitacions, que segons apunten diversos estudis s’estan reduint a tot el Mediterrani, i, d’altra banda, a l’avenç de l’escalfament global, que en els últims anys ha elevat entre dos i tres graus les temperatures registrades en el conjunt de Catalunya. «Aquesta combinació d’altes temperatures i falta d’aigua ha creat una tempesta perfecta per a una sequera extrema i sabem que, lluny d’aturar-se, estem davant un fenomen que es podria intensificar en les pròximes dècades a causa de l’avenç de l’escalfament global», comenta amb un tarannà didàctic el meteoròleg.

Sequeres més freqüents, duradores i intenses

Notícies relacionades

Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació

Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha

Una altra de les conclusions que més criden l’atenció de l’anàlisi és que, tal com confirmen els registres, Catalunya està experimentant un procés d’aridificació progressiva del seu clima. Es tracta d’una transformació lenta però persistent que, si no es reverteix, podria desembocar en un nou tipus de sequera que podria fins i tot «modificar irreversiblement el paisatge d’un territori». Això, lluny de ser un fenomen aïllat, s’inscriu dins d’un patró més ampli que afecta tota la conca del Mediterrani occidental. «Estem vivint una aridificació a gran escala que no es veia des de la petita edat de gel», explica Altava, que assenyala les subconques hidrològiques del nord-est de Catalunya (la Muga, el Fluvià, el Ter) com les que tenen més tendència a un increment de la sequera.

L’estudi també demostra que les sequeres no només són ara més intenses sinó que també s’han tornat més recurrents. «Els períodes de recuperació entre sequeres són cada vegada més breus i els episodis secs estan cada vegada més pròxims en el temps», remarca Altava. De fet, les dues pitjors sequeres en termes de durada i intensitat registrades a Catalunya, la del 2004-2008 i la del 2021-2024, s’han produït en tot just dues dècades. Aquestes dades, explica Altava, no permeten pronosticar quan tornarà a haver una sequera a Catalunya, però sí que indiquen que arribarà «tard o d’hora, per la qual cosa és urgent que ens preparem i avancem en qüestions com, per exemple, la millora en la gestió dels recursos hídrics i la planificació territorial, ambiental i d’infraestructures a Catalunya».