Barcelona és la segona ciutat europea amb més morts atribuïbles al canvi climàtic durant l’onada de calor

Una anàlisi liderada per l’Imperial College de Londres i la London School of Hygiene & Tropical Medicine calcula que aquest episodi d’altes temperatures va provocar almenys 2.300 defuncions prematures en el conjunt d’Europa en poc més de 10 dies. D’aquests, al voltant de 1.500 serien directament atribuïbles al canvi climàtic. «El 65% de les morts prematures registrades durant aquest episodi s’haurien pogut evitar si no hi hagués canvi climàtic», afirmen els experts que han liderat aquesta anàlisi.

L’estudi, presentat aquest dimecres, recull les dades reals de mortalitat d’una dotzena de ciutats europees i, a partir d’aquí, aplica mètodes estadístics per calcular, d’una banda, quantes defuncions es poden relacionar amb les altes temperatures i, d’altra banda, quantes d’aquestes morts poden ser atribuïbles al canvi climàtic per ciutat. Es tracta d’un enfocament diferent al que utilitza el sistema de monitoratge de la mortalitat diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), que calcula que durant aquest episodi es van produir al voltant de 380 defuncions atribuïbles a la calor, però segons afirmen els autors d’aquest nou treball es tracta d’un càlcul que reflecteix l’impacte de la calor extrema en la seva totalitat.

Ciutats més afectades

L’anàlisi conclou que Barcelona va ser la segona gran ciutat europea que va registrar més morts atribuïbles al canvi climàtic durant aquest episodi. Els investigadors estimen que entre el 23 de juny i el 2 de juliol es van produir 340 morts prematures i, d’aquestes, almenys 286 són atribuïbles a l’excés de temperatures causat pel canvi climàtic. Segons apunta l’estudi, l’escalfament global va provocar que les temperatures a Barcelona es disparessin fins a una mitjana de 29 graus durant l’onada de calor, tres graus per sobre del que seria habitual en un escenari climàtic normal. A Madrid, en canvi, s’estima que hi va haver 118 defuncions prematures durant l’onada de calor i que el 90% d’aquestes, l’equivalent a 108 casos, poden relacionar-se de forma directa amb la crisi climàtica.

A Barcelona només la supera Milà, que amb una població lleugerament superior va registrar 317 defuncions. La segueixen París (235 morts atribuïbles al canvi climàtic), Londres (171), Roma (117), Madrid (108), Atenes (96), Budapest (47), Zagreb (31), Frankfurt (21), Lisboa (21) i Sàsser (6).

«Les morts per calor continuen sent invisibles: passen en cases, hospitals o residències, i poques vegades figuren com a tal en els registres oficials, però són allà i cada vegada són més», esgrimeix Ben Clarke, investigador del Centre de Política Ambiental de l’Imperial College de Londres i un dels principals autors d’aquest treball, en el qual també es destaca que «tot i que les onades de calor no deixen rastres de destrucció com els incendis forestals o les tempestes, els impactes continuen sent devastadors per a la població». En aquesta mateixa línia es posiciona Malcolm Mistry, professor adjunt de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, que explica que «la majoria de les persones que moren durant les onades de calor moren a casa seva o en hospitals perquè els seus cossos es veuen desconcertats i cedeixen a condicions de salut preexistents».

Víctimes de l’onada de calor

L’anàlisi calcula que el 88% de les víctimes que ha deixat aquesta última onada de calor a Europa eren persones vulnerables, de més de 65 anys i amb malalties preexistents com malalties cardiovasculars o respiratòries. Entre els majors de 85 anys, per exemple, s’estima que la calor extrema va produir 1.028 defuncions prematures, de les quals almenys 684 serien atribuïbles al canvi climàtic. Segons indiquen diversos estudis, les persones grans i els pacients amb malalties cròniques destaquen com els col·lectius amb més risc d’empitjorar davant situacions de temperatures extremes. Tot i així, tal com mostra aquest estudi, «la calor pot ser mortal per a persones de totes les edats». En l’última onada de calor europea, de fet, s’estima que hi va haver almenys 183 defuncions prematures entre persones de 20 a 64 anys.

L’arribada d’una onada de calor és una cosa inevitable, però, segons destaca aquest estudi, si no fos pel canvi climàtic aquest episodi hauria deixat temperatures fins a quatre graus més baixes del que es va registrar i, probablement, ni s’hauria arribat a tants rècords de temperatura ni s’hauria allargat tant en el temps. «En el clima actual, en què ja es reflecteixen els impactes d’un escalfament global d’1,3 graus de mitjana, les onades de calor extrema s’han convertit en esdeveniments molt més comuns que abans i, de fet, ara s’espera que aquest tipus d’episodis ja ocorrin cada dos o cinc estius en la majoria de les ciutats europees», conclouen els experts que han liderat aquest estudi, que ja defineixen la calor extrema com «un problema de salut pública de primera magnitud» i una «amenaça existencial» per a milers de persones.  

Mesures d’adaptació

Notícies relacionades

Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació

Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha

Però no tot està perdut. Segons recalquen els experts, encara hi ha molt marge de millora per minimitzar els impactes de la calor extrema en la salut. Per a això, els especialistes reclamen reforçar les mesures d’adaptació urbana i construir ciutats «amb més arbres, menys asfalt, més espais verds i blaus i una xarxa de refugis climàtics en escoles, biblioteques i centres comunitaris». També reclamen sistemes d’alerta primerenca més eficaços, vigilància epidemiològica en temps real i plans d’emergència a escala municipal per protegir els col·lectius més vulnerables, com persones grans, malalts crònics, persones sense llar i treballadors a l’aire lliure. «La solució és tan senzilla com que les ciutats s’adaptin plantant més arbres, reduint l’espai destinat als automòbils i cuidant els més vulnerables», segons Pierre Masselot, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres.

I més enllà de les mesures d’adaptació i resiliència davant la calor extrema, els científics insisteixen en la necessitat d’anar a l’arrel del problema i reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte hivernacle que tant estan alimentant la crisi climàtica. «L’única manera d’evitar onades de calor encara més letals és deixar de cremar petroli, gas i carbó», afirma sense embuts la climatòloga Friederike Otto, de l’Imperial College. Els estudis realitzats fins ara, de fet, indiquen que la humanitat encara està a temps de frenar l’avenç de la crisi climàtica cap a escenaris més extrems si aconsegueix reduir dràsticament les seves emissions a partir d’aquest mateix any i, finalment, arriba a la neutralitat de carboni per al 2050.