"Vam sortir a buscar-los, però era com ser a l’infern"

L’última persona que va veure el Jordi i l’Omar amb vida és David Esteve, un operari de Fraga que estava fent el manteniment de la granja. "El Jordi se n’havia anat amb el camió pels camps i l’Omar es va quedar aquí a la granja. No sé si eren les quatre o les cinc de la tarda, però jo vaig veure que el cel s’estava omplint, vaig pensar que eren núvols", explica Esteve. Temia la pluja, però en realitat era el foc. L’Omar li va portar les eines per anar-se’n a casa. Esteve se’n va anar i l’Omar, un colombià de 40 anys que feia tot just un any que treballava a la granja, es va quedar. "Esperava que tornés el Jordi per tornar tots dos fins a Agramunt, que és on vivien", diu un operari. Va ser massa tard.

Els operaris, al veure que ni el Jordi ni l’Omar responien al telèfon, van decidir anar fins a la granja. "No sé si eren les set o les vuit. Però és que estava tot ple de fum, no vèiem res. Només fum. Era com boira, era com ser a l’infern", descriu un altre operari, compatriota de l’Omar. Al no trobar-los dins de les instal·lacions, van començar a donar voltes amb el cotxe, equipats amb llanternes. "A mitjanit els vam trobar en un camí de terra", relata aquest empleat, encara en xoc. "No hem dormit en tota la nit".

"Era un bon cap"

Notícies relacionades

L’abans i el després dels incendis de la Segarra

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

L’Omar deixa dos fills a Agramunt. "A l’Omar no el coneixia gaire, feia poc temps que treballava aquí, però era maco, era bona persona", el descriuen els seus companys. Tenia uns 40 anys. Al Jordi sí que el coneixia tothom. "Era un bon cap, una bona persona, ens ajudava en tot el que podia, feia poc temps que havia heretat l’empresa", explica aquest operari. Tenia només 32 anys. "Era molt agraït, ajudava en tot el que podia", afegeix Esteve. Agramunt ha decretat dos dies de dol per la mort dels seus veïns.

Un altre treballador, que viu dins la granja a pocs metres de Renant, al municipi d’Oliola, agraeix que dimarts li donessin festa. "Jo visc aquí, jo dormo aquí. Si hagués sigut aquí, també seria mort", diu aquest home migrant.