Seguretat, feina i política, els temes que interessen més

Seguretat ciutadana, economia i feina, i política. Aquests són els tres temes que desperten més interès entre els lectors catalans. Així es desprèn del primer estudi de tendències informatives de Catalunya, una radiografia de l’esfera pública feta pel grup Prensa Ibérica, propietari d’EL PERIÓDICO, i per la consultora LLYC que analitza el comportament i els hàbits informatius de la societat catalana el 2024.

L’estudi, presentat ahir al Palau Robert de Barcelona, revela que no hi ha tema que atragui més l’atenció dels catalans que s’informen que aquelles notícies sobre delinqüència quotidiana, assassinats, estafes, violència masclista o ocupació, successos que s’associen a la inseguretat ciutadana i que obren un debat particularment visceral a les xarxes socials. Un 86% d’ells consumeix aquesta mena de continguts.

Els catalans també prioritzen la lectura de temes econòmics i de feina (78%), de política (77%), de transport i mobilitat (68%), culturals (67%), sobre el canvi climàtic i esport (66%), així com temes de lleure (59%), sanitat (54%) i ciència i tecnologia (49%). "Aquest informe escolta a través de les dades amb l’objectiu d’identificar els temes de conversa, la seva intensitat i les opinions que provoquen tant dins dels mitjans de comunicació com a les xarxes socials", va dir Joan Cañete, director de l’oficina de projectes editorials de Prensa Ibérica.

Els autors de l’estudi han tret quatre grans conclusions sobre les tendències informatives a Catalunya. En primer lloc l’informe indica que els temes quotidians són els que desperten més interès, atès que es dona valor a l’experiència individual del lector i es busca aportar solucions als seus problemes del dia a dia. "Tot plegat es redueix a la pregunta de ‘¿I a mi com m’afecta, tot això?’", va remarcar Cañete.

Entre els assumptes quotidians que l’any passat van marcar l’esfera pública catalana destaquen la gestió de serveis essencials com l’habitatge, les incidències en infraestructures com Rodalies o l’AP-7, les normatives de circulació o les obres a grans ciutats com Barcelona, l’impacte del canvi climàtic amb la sequera o la dana a València, la salut mental, el turisme, l’ús del català o la prohibició del mòbil a les escoles.

Corrents subterranis

Notícies relacionades

Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

L’estudi també apunta al fet que com més generals i abstractes són els temes que s’expliquen més tendeixen a la polarització, cosa que també passa d’una manera particularment accentuada en la conversa política i ideològica. En tercer lloc, Cañete també va remarcar la "gran importància" dels anomenats corrents subterranis, temes que no apareixen entre els principals, però que es colen en tots o gairebé tots els debats. Els més recurrents, va explicar, són la immigració i la desigualtat.

La quarta conclusió que s’extreu de l’informe és que l’entreteniment serveix com a porta d’entrada a altres temes considerats més importants. Així, per exemple, quan es parla de Lamine Yamal no solament s’explica el seu impacte en el futbol. L’èxit del davanter del Barça també pot redirigir l’audiència cap a altres temes com ara la integració de les comunitats migrants.