Ramon Espadaler: "El temps màxim entre un delicte de multireincidència i el judici serà un mes"

Demà comença a funcionar la nova estructura judicial, ¿quin efecte tindrà en l’administració de justícia?

És un canvi important, un canvi de paradigma. La llei d’eficiència de la justícia afectarà l’àmbit de la justícia de moltes maneres. Una, en l’organització, perquè es passa de tenir jutjats com a compartiments estancs (unipersonals) a tenir tribunals d’instància (òrgans col·legiats) que tindran el suport de les oficines judicials. Aquesta reforma permetrà més ductilitat i que la justícia sigui més àgil. I afectarà d’una altra manera, a l’incorporar els MASC (mètodes alternatius de resolució de conflictes) abans d’acudir a un plet, per la qual cosa també descongestiona la justícia. A més, els jutges de pau poden fer-se càrrec d’elements de conciliació i de qüestions penals de petita intensitat. És passar de la justícia del segle XIX a la del segle XXI.

¿La llei d’eficiència solucionarà el col·lapse?

L’objectiu és mirar de solucionar el col·lapse. Però farà falta portar més jutges i fiscals a Catalunya. Una cosa que persegueix és descongestionar la justícia i l’altra aproximar-la a la ciutadania, amb les Oficines de Justícia en Municipis (antics jutjats de pau). A més, és important l’especialització, que incideix en àmbits tremendament sensibles, com és el de les violència contra les dones i agressions sexuals i la infància i adolescència.

¿La mediació en els afers civils i mercantils abans del plet és un obstacle?

Incorporar la mediació és un pas endavant, perquè el que es resolgui a través d’aquest sistema no arriba a ser un plet. La disjuntiva és molt clara: el col·lapse o la reforma, i nosaltres, el Govern central, el legislador i les administracions hem triat el camí de la reforma. Per tant, l’obligatorietat de mediar abans d’anar a un plet és descongestionar la justícia. La mediació és una bona resposta. I la cultura dels advocats va en aquest mateix camí.

¿En l’elaboració de la llei d’eficiència han col·laborat diferents estaments?

És una llei en la qual els tres poders de l’Estat estan treballant colze a colze per implementar-la. El legislatiu ens ha marcat les regles del joc; el judicial és el que ha de facilitar la implementació d’aquesta llei i l’executiu, tant el Govern d’Espanya com el de Catalunya, hi ha de posar els mitjans. Estic content de com hem sigut capaços de treballar conjuntament. Un altre element són els operadors jurídics, l’advocacia i els procuradors. Aquesta suma d’esforços és la que possibilita que la llei s’apliqui aquest dimarts amb normalitat en 33 partits judicials catalans, que estaran ja en ple segle XXI. Després hi ha dues fases més previstes fins a finals d’any.

Es parla de modernització de la justícia, però hi ha jutjats que encara tenen fax i paper.

En la jurisdicció penal tenim encara molts deures per fer. El gran repte és la digitalització i la supressió del paper en aquest àmbit. D’entrada, començarem per la justícia juvenil, amb l’aportació de fons europeus orientats a la digitalització. És un pla de legislatura. En l’àmbit civil funciona raonablement bé.

S’han encarregat unes auditories en referència als espais per a les noves oficines de justícia als municipis. ¿Ja estan fetes?

Està en curs. La llei manté la figura del jutge de pau, incrementa algunes de les seves competències i l’ubica dins les Oficines de Justícia en els Municipis. Hem elaborat un pla de legislatura dirigit a la justícia de pau, que té un capítol de formació, un d’infraestructures, que aquí és on entra aquesta auditoria, i un altre de suport telemàtic (per efectuar videoconferències i evitar que els ciutadans es desplacin).

Precisament, la llei deixa la porta oberta que els jutges de pau celebrin judicis per delictes menors, com petits furts. ¿Vostè hi estaria a favor?

Sí, ho veiem bé. Creiem que la justícia de pau té diverses virtuts que són prou importants. La primera, que està arrelada als municipis. El jutge de pau sol ser una persona a qui se li reconeix autoritat. La segona és que ajuda a reduir la conflictivitat des del moment que fa exercici de conciliació i és un valor per a ajudes a descongestionar la justícia i evitar que molts casos arribin a la taula del jutge. I la tercera, també important, és que la justícia de pau genera, com el seu nom indica, pau, és a dir, convivència. És un element pacificador i conciliador, acceptat normalment pel conjunto de la ciutadania.

¿Com funciona el pla que s’ha portat a terme contra la multireincidència?

La major presència i eficiència policial aporta sobre les taules dels jutges més volum de feina. Els cossos policials han crescut i el judicial està estanc. En els últims 10 anys, n’hi ha hagut quatre en els quals no s’han creat a Catalunya unitats judicials noves. Per tant, estem en situació de col·lapse. El plantejament és desplegar la llei d’eficiència perquè ens ajudarà a ser més eficients, un pla de xoc contra la multireincidència i la implementació de 65 o 70 unitats judicials noves en els pròxims tres anys. Respecte al pla de la multireincidència, estem reduint els temps d’espera en un horitzó en el qual a finals del 2027 el temps màxim que passi entre el moment en què es denunciïn els fets i se celebri el judici ràpid serà d’un mes.

¿Per què el ciutadà té la impressió que la justícia és poc eficient?

Per moltes raons. La justícia és ineficient perquè té pocs recursos humans, materials i tecnològics. La falta de recursos humans la solucionarem amb més jutges, més fiscals i més lletrats de l’Administració de justícia. Pel que fa a la Generalitat, amb més funcionaris. Així mateix, també introduirem la digitalització en l’àmbit penal i incrementarem els recursos materials. Això hauria de notar-se no d’una manera immediata, sinó en un horitzó de dos anys en què hi ha d’haver un canvi substancial que percebrà el ciutadà.

Notícies relacionades

Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears

¿Què he de fer per evitar un cop de calor?

Parlant de recursos, hi ha edificis judicials que estan en un estat lamentable, com el de Martorell.

Donarem compliment al pla que hi havia d’edificis, que inclou Martorell i la Ciutat de Justícia de Tarragona, i ja estem pensant el disseny d’un nou pla que han d’incorporar d’altres equipaments a, per exemple, Badalona i Vic.