Catalunya controlarà la població de paparres per vigilar-ne l’augment

Davant aquesta situació, la Generalitat es planteja "desenvolupar eines" per saber com estan augmentant aquests insectes. Segons assenyala Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, és "complicat" disposar d’un càlcul precís: "Es tracta d’actuacions complexes, ja que les paparres no sempre estan al mateix lloc".

Malgrat les dificultats per fer estimacions, Mendioroz detalla a EL PERIÓDICO que convé treballar per tenir programes de control exactes: "En el pla de controls vectorials se’ns recomana estudiar cada cert temps si els animals que allotgen les paparres presenten serologies positives de les malalties de risc lligades a aquests paràsits". Aquests programes, en el dia d’avui, a Catalunya no estan institucionalitzats i la Generalitat no porta a terme un control rigorós. Però Mendioroz afirma que s’emprendran accions per augmentar la vigilància.

"Difícil de quantificar"

En aquests moments, el Departament de Salut no veu "un problema" la presència de paparres, però sí que admet que els contagis d’algunes malalties poden ser un risc potencial per al "futur" si realment cada vegada n’hi ha més. Tot i així, la conselleria insisteix que l’augment és "difícil de quantificar" i que, per ara, no es considera que existeixi un risc important per a la població catalana. "Els Agents Rurals de la Generalitat i la gent que treballa en els boscos sí que són un col·lectiu de risc i estan conscienciats", assenyala Mendioroz.

Fa dos anys, el Ministeri de Sanitat va posar en marxa un pla específic per mirar d’intentar controlar animals com les paparres, que són vectors capaços de transmetre malalties. Per avaluar la situació, s’han començat a realitzar censos però encara d’una manera localitzada. A Catalunya, per exemple, hi ha dos punts de control en què s’ha confirmat l’increment de paparres d’Hyalomma. De la resta d’espècies, no es pot afirmar ni negar que hagin augmentat. "Però sí que cal tenir en compte que la presència de molts mamífers està en auge en els últims anys", destaca Pradera. "Conills, senglars, cabirols i cérvols són un indicador sobre la quantitat de paparres que es poden arribar a concentrar en els ecosistemes", assegura.

Malgrat aquest Pla Nacional de prevenció, Vigilància i control de Malalties Transmeses per Vectors, el control sobre les paparres a Espanya difereix del que es fa en altres països: "A Polònia, per exemple, hi ha cartells informatius al medi natural que adverteixen del risc". En realitat, a molts països centreeuropeus hi ha molta més "cultura de la paparra". "La gent sap que són allà i que és important prendre mesures, com l’ús de repel·lents per evitar o minimitzar la possibilitat que s’enganxin a la pell", explica Pradera.

A Catalunya, fa un any, Barberà del Vallès va col·locar un plafó informatiu en una àrea en la qual s’havia detectat una quantitat important de paparres. Però no s’ha fet en cap altre municipi.

Protocol mèdic

En els centres d’atenció primària, per exemple, si hi acudeix un pacient amb una picada de paparra activa (és a dir, amb el bitxo enganxat a la pell), aquest es retira però no s’analitza l’animal per saber si és portador d’algun bacteri. "En cas que la persona s’hagi tret la paparra a casa, es comprova que no quedin restes del cap dins de la pell i se li explica al pacient que, si manifesta algun símptoma durant les setmanes següents, l’ha de comunicar", concreta Mendioroz.

Aquest protocol contrasta amb la pràctica que porten a terme a Castella-la Manxa i la Rioja, on sí que es guarda una mostra per estudiar si la paparra conté algun tipus de malaltia. En la resta d’Espanya, el model d’actuació és similar al de Catalunya.

Notícies relacionades

¿Què he de fer per evitar un cop de calor?

Mor una netejadora de BCN després de treballar tot el dia al sol

Per a Pradera, és fonamental que la Generalitat es prengui seriosament el control i vigilància de les paparres i de les malalties que poden transmetre, com la malaltia de Lyme o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, la presència de la qual a Espanya ha anat en augment. Aquesta necessitat, per Pradera, es fa encara més "urgent" davant l’expansió d’espècies silvestres que actuen com a hostes i la creixent freqüència amb què les persones accedeixen a espais naturals, cosa que incrementa el risc de contacte.

Actualment, el Departament de Salut no disposa d’un calendari definit per intensificar els càlculs d’aquests paràsits, però sí que està explorant fórmules per avaluar com han evolucionat les seves poblacions en els últims anys. Aquest seguiment es farà en coordinació amb el treball que ja ha començat a desenvolupar el Ministeri de Sanitat a escala estatal, amb l’objectiu d’establir una estratègia de resposta més sòlida i basada en dades.