Les empreses no troben graduats autònoms i resolutius

1.400 respostes d’empreses

Un estudi recent d’Adecco i Randstand assegura que l’anglès continua sent una de les principals barreres per accedir a una feina i que una de cada tres vacants no es cobreix pel baix nivell en aquest idioma. Malgrat això, el dossier de l’AQU Catalunya –elaborat amb 1.400 respostes d’empreses que han contractat en els tres últims anys universitaris acabats de graduar– deixa clar que només la meitat de les firmes consideren fonamental un nivell d’anglès alt. Especialment, en les TIC, les ciències experimentals i les matemàtiques, les llengües, les tecnologies industrials, l’economia i l’empresa, les ciències biològiques i la comunicació. En la resta, des d’educació fins a arquitectura passant per psicologia, infermeria i intervenció social, és important però no vital.

Les opcions més ben valorades per les empreses a l’hora de contractar personal són les pràctiques en empreses i l’experiència laboral, a les quals atorguen una nota de 5,4 i 5,1 sobre 10, respectivament. Haver estat en contacte amb l’entorn laboral és especialment rellevant en sectors que estan directament relacionats amb els serveis a les persones, com per exemple, l’educació, la intervenció social, la infermeria, la salut i la psicologia.

Uns estudis recents de la Fundació Universitat Empresa (FUE) corroboren la tesi de l’AQU Catalunya i asseguren que fer pràctiques en una empresa millora les competències i les habilitats dels universitaris i dispara les opcions de trobar feina. El 87% d’ells són contractats o estan en processos de selecció quan acaben les pràctiques acadèmiques, que poden ser curriculars (formen part del pla d’estudi i són obligatòries) o poden ser extracurriculars.

A més de l’experiència laboral, les empreses també busquen amb afany "perfils atractius" a l’hora de contractar joves universitaris. Malgrat això, la meitat asseguren que tenen problemes per trobar-ne. El primer obstacle és la manca de titulats en àmbits concrets, especialment en salut, enginyeries i educació. El segon obstacle és la falta de competències com per exemple la responsabilitat, la comunicació i la flexibilitat. El tercer, finalment, la falta d’acceptació de les condicions laborals. El món empresarial troba a faltar entre els acabats de graduar habilitats com ara la capacitat per resoldre problemes, la planificació i l’aprenentatge autònom. Es tracta de competències, segons l’informe, que podrien millorar oferint una formació universitària "més connectada amb el món laboral".

Graus duals

Notícies relacionades

Protecció Civil posa en alerta el pla Infocat per risc d’incendi a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Empordà

Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

Gairebé el 80% de les organitzacions empresarials consideren que els graus duals (quan l’aprenentatge no es dona únicament a les aules sinó també a les empreses) proporcionen avantatges a l’hora de tenir un contracte en relació amb els graus tradicionals. Tot i que la formació dual és una característica específica de la formació professional (la llei actual converteix tots els graus en duals), les universitats també s’hi han apuntat.

Fins no fa gaire, les titulacions duals es donaven exclusivament en el sistema universitari basc i estaven presents de manera puntual en algunes facultats, com per exemple la Universitat de Lleida i la d’Almeria. La situació ha canviat els últims anys. Ara, una de cada tres universitats espanyoles (37%) ja presenta alguna titulació dual, que s’ofereix en 11 comunitats, entre les quals destaquen Euskadi, Andalusia i, a una mica més de distància, Catalunya. Prop de la meitat d’universitats (el 48%) tenen plans per implementar la formació dual, que es dona, sobretot, en les enginyeries.