Perdre el temps en un centre de menors

Mamadou, un jove migrant que va arribar a les Canàries amb 16 anys, va decidir fer el salt a l’Atlàntic i jugar-se la vida a la mar. "Treballava de pescador al Senegal amb el meu padrí, però va arribar un dia que vaig voler decidir el meu futur i vaig agafar una pastera", explica el jove des d’un centre d’atenció de Save The Children a Gran Canària. Mamadou ha estat dos anys vivint en un dels centres de menors sobreocupats de les illes. Sense assessorament legal i víctima, diu, d’un tractament discriminatori, encara no ha aconseguit la documentació per poder treballar i residir legalment a Espanya. "Si a l’arribar hagués dit que era major d’edat, ja podria enviar diners als pares", apunta. "Més m’estimo treballar sense papers a la Península que perdre el temps en un centre de menors". La seva història, segons els experts de l’oenagé, posa de manifest la manca de protecció que sofreixen aquests menors.

"Aquella nit"

Notícies relacionades

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

Escoles sense ordinadors fins a batxillerat

Mamadou va arribar a Espanya el novembre de 2023. "No oblidaré mai aquella nit", afirma. Sotmesos al vent en alta mar, van estar quatre dies a la deriva. Van ser rescatats en aigües espanyoles per Salvament Marítim. Va viatjar sense passaport i va assegurar que tenia 16 anys, però la fiscalia de les illes es va assegurar que era menor a través de les proves d’edat. "Vaig poder entrar en un centre". En cap moment, diu, es va veure amb un advocat. Passat el temps, Mamadou assegura que no s’hauria identificat com a menor. "Si hagués dit que era més gran, ara treballaria en la campanya de la maduixa com altres nois que van venir amb mi i que envien diners al Senegal".

Legalment, tots els menors que són atesos pel sistema de protecció a Espanya han d’accedir a un permís de residència i de treball si tenen més de 16 anys. És el cas de Mamadou. Però no ho ha aconseguit. El dia que en va fer 18 va haver d’abandonar el centre sense la seva documentació. Ara, per no quedar-se al carrer, viu en un centre del programa d’ajuda internacional. Però se sent atrapat. "Tinc la sensació que he perdut el temps, em van dir que si feia tot el que ells em deien tindria papers, però això no ha passat. He estat dos anys perdent el temps", continua.