El 50,1% dels joves reben discursos d’odi a internet

"Tant de bo t’agafi una manada", "torna al teu país" i "sou una plaga". Segons dades del Parlament Europeu, el 50,1% dels joves d’entre 15 i 29 anys ha patit discursos d’odi a internet amb frases com aquestes durant l’últim any. El motiu majoritari és la raça, el gènere, l’orientació sexual o la ideologia. El 61,1%, a més, han bloquejat alguna vegada perfils després de rebre insults d’aquest tipus o patir assetjament digital. Només a Twitter (ara X), els discursos d’odi han augmentat un 50% des que Elon Musk va comprar la xarxa el 2022, segons va sentenciar una anàlisi liderada per la Universitat de Califòrnia i publicada en la revista científica Plos One.

Per tallar aquesta realitat, l’oficina del Parlament Europeu a Espanya i Fad Juventud han posat en marxa la campanya El odio marca amb l’objectiu de visibilitzar el mal que determinats missatges generen en la convivència digital i en el benestar de la joventut. Emès recentment a Estrasburg, l’espot es va presentar ahir al matí a Madrid. Les imatges mostren joves que surten somrients d’una discoteca mentre el porter els marca el braç amb frases com "tant de bo t’agafi una manada", amb referència a una violació múltiple.

Els tècnics del Parlament Europeu han detectat un augment dels discursos d’odi i els delictes d’odi durant els últims anys a tot el continent, una tendència que s’ha vist magnificada en l’entorn digital i els efectes de la qual tenen un impacte en la vida real de les persones que ho pateixen, en especial, entre els més joves. "En un moment en què les democràcies del món es veuen amenaçades per la desinformació i els discursos de l’odi, a Europa volem posar-los setge de manera ferma. Són un greu problema per a la nostra democràcia, redueixen la confiança dels ciutadans i posen en risc la nostra convivència", va remarcar la directora de l’oficina del Parlament Europeu a Espanya, María Andrés. Han passat més de quatre anys des que el Parlament Europeu va demanar als estats membre que reforcessin la legislació per eliminar la discriminació i els discursos d’odi online.

Notícies relacionades

Carme Montserrat, catedràtica de Psicologia Social: "Els nens que pateixen violència a casa no saben a qui recórrer"

Entrega dels Premis Comunicació Corporativa

Seqüeles psicològiques

"L’odi no es queda en les xarxes socials. Deixa seqüeles psicològiques en les víctimes i, sobretot, genera por. Moltes persones opten per silenciar-se, s’autocensuren per protegir-se, i això obre espai als que difonen discursos d’odi. No n’hi ha prou amb respostes individuals, en necessitem una de col·lectiva que abordi també les causes estructurals que discriminen certs col·lectius", va assenyalar la directora general de Fad Juventud, Beatriz Martín Padura.