L’aposta per la Formació Professional i l’orientació redueixen a un 6% l’abandonament escolar prematur a Barcelona

Des del CEB tenen clar que aquesta important diferència es deu a una suma de factors. Un dels principals és la concentració d’oferta de Formació Professional (FP) a la capital catalana. Barcelona té totes les famílies (excepte Indústries Extractives), així que els nois i noies barcelonins, targeta de metro en mà, tenen al seu abast la possibilitat d’accedir a qualsevol família d’FP, una cosa impossible a la resta del territori català, amb molta menys oferta, més dispersa i un transport públic més que millorable.

L’altre factor clau a través del qual el CEB explica aquesta diferència és el seuConsell Orientador, del qual també han presentat aquest dilluns un balanç de resultats en què destaquen que, del 46,9 % dels alumnes a qui es recomana estudiar una FP i que segueix els consells del seu orientador, el 97,1% aconsegueix plaça en el cicle sol·licitat i el 58,9% acaba els estudis al cap dels dos cursos reglamentats. Per contra, entre els que decideixen preinscriure’s en uns estudis que no són els que se’ls va aconsellar, només el 66, 6% acaba matriculant-se malgrat tenir plaça (i només el 49,7% els acaba en dos anys). 

En la mateixa presentació s’ha fet una radiografia de l’alumnat segons les recomanacions dels seus orientadors, que mostra que només el 10% de l’alumnat al qual es recomana batxillerat és nascut fora d’Espanya. En canvi, el 40 % de joves a qui se’ls recomana una FP Bàsica són d’origen migrant. Entre els alumnes derivats a FP bàsica, un 51,8 % són NESE B (és a dir, de famílies amb vulnerabilitat socioeconòmica).

Mirant les dades globals, el batxillerat és l’opció més recomanada pels orientadors (65%), seguida dels cicles formatius de grau mitjà (19,2%).

Es recomana més l’FP a nois que noies (a elles se les deriva més a Batxillerat, en un 54%). Entre l'alumnat a qui es recomana Batxillerat només hi ha un 8,5% de NESE B (i només un 2,8% NESE C, categoria que aplega l’alumnat que porta menys de 24 mesos en el sistema educatiu català).

Entre les conclusions del balanç s’assenyala que l’AEP prové d’un «conjunt de factors estructurals i socials de l’alumnat, especialment els que es troben en situacions de vulnerabilitat socioeconòmica». «Ens ha canviat l’escenari, ens ha canviat el públic i ens hi hem d’adaptar», resumia Marta Comas, responsable d’investigació del CEB.

Els beneficis de passar llista

En paral·lel a aquestes dades, el CEB ha presentat un estudi en el marc de PROAVA, el Fons de Promoció per a l’Avaluació de Polítiques Públiques per identificar quines accions «afavoreixen amb més contundència» la continuïtat educativa en l’etapa posobligatòria (i al contrari). Un estudi conclou que controlar l’assistència (passar llista de tota la vida), fomentar l’hàbit lector i seguir les recomanacions dels orientadors són factors puntals per afavorir la continuïtat.

Notícies relacionades

Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari

El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

El 50% dels centres d’alta vulnerabilitat (CAV) més efectius contra l’abandonament escolar prematur promouen l’hàbit lector, mentre que entre els «menys efectius ho fan el 21%», apunta l’informe, que adverteix que les faltes freqüents del professorat es relacionen amb més probabilitat d’abandonament dels alumnes als centres afectats. «El 38% dels CAV més efectius en la lluita contra l’abandonament asseguren la continuïtat de la matèria davant la falta d’un professor, davant el 13,3 % dels CAV menys efectius», prossegueix l’estudi, que apunta que el 94 % dels CAV més efectius asseguren que tenen un equip «amb una elevada motivació i implicació».

Entre les recomanacions de l’estudi, destaca que els centres ofereixin una varietat de metodologies i activitats d’aprenentatge que permetin adaptar-se a les diferents necessitats, interessos i estils d’aprenentatge de l’alumnat, «amb l’objectiu d’afavorir la seva motivació, implicació i continuïtat educativa».