L’experiment de la cria de la cloïssa

Els nous cultius experimentals al delta de l’Ebre permetran la reintroducció de la cloïssa, que va desaparèixer per complet, amb l’escopinya, el 2018. El cranc blau va arribar uns anys abans i va acabar amb l’espècie autòctona. "Unes 60 famílies vivien de la cloïssa, fins aleshores. Ara serà possible recuperar-la en aquests nous cultius controlats a terra", destaca l’expert en aqüicultura de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Ignasi Gairin.

Els investigadors testegen en uns estanys de 50 metres quadrats a les instal·lacions de l’IRTA com evoluciona el creixement d’una triple combinació d’espècies (cloïsses, ostres i peixos). El desembre passat hi van dipositar la cloïssa, que es manté al fons juntament amb els sediments. "Ens hem emportat una grata sorpresa, ha crescut fins i tot més del que esperàvem", assegura Gairin. Les ostres es troben en malles que permeten el traspàs de l’aliment, mentre que els peixos neden lliurement.

En la seva aplicació al delta, els camps s’hauran d’excavar per convertir-se en estanys d’almenys un metre de profunditat que permetin a les espècies conviure amb prou espai. "Aquí es farà una canalització per on entrarà l’aigua del mar i, per allà, sortirà", assenyala Albert Grasa, un dels agricultors que convertirà el seu camp d’arròs en terreny per a aquest nou cultiu multitròfic. Grasa es dedica principalment al cultiu d’ostres i musclos a les badies del Delta. La seva doble condició d’aqüicultor i propietari de terrenys arrossers afectats per la salinitat ha fet que sigui un dels primers en sumar-se, sense dubtar-ho, a aquesta experiència pilot.

Més enllà del possible negoci, remarca el valor emocional de poder recuperar la cloïssa. "Com a amant i apassionat d’aquest territori, crec que tornar a tenir-la aquí seria el millor. Tota aquesta costa era plena de cloïssa i ha desaparegut", diu.

D’arrossar a estany

"La idea és que els arrossars més pròxims al mar els puguem dedicar a aquests estanys. S’està treballant perquè això pugui ser una realitat, perquè ho necessita el territori. Els agricultors i els aqüicultors som molt conscients de les repercussions del canvi climàtic", afegeix.

Davant la impossibilitat de poder controlar els fenòmens meteorològics –tothom aquí recorda els efectes del Gloria– o altres múltiples aspectes, com les espècies invasores, Grasa opina que l’aqüicultura "és el futur" perquè la tecnologia permet traslladar la producció del mar a terra ferma i gestionar millor els cultius.

El nou model de cultiu al delta de l’Ebre proposa combinar la llisa –un peix omnívor que no necessita pinsos a base de farina ni d’oli de peix– amb les cloïsses i les ostres, que aprofiten els nutrients dels residus orgànics generats pels peixos. S’hi suma així mateix l’ulva, una macroalga que també creix gràcies a l’excés de nutrients procedent dels peixos, mentre depura l’aigua i proporciona ombra, ajudant a regular la temperatura a la primavera i l’estiu.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

El primer objectiu és oferir una alternativa als llocs on ja no sigui viable cultivar l’arròs al Delta per l’elevada salinitat dels terrenys. Però la iniciativa que impulsa el projecte europeu BlueBoost a l’IRTA es proposa anar més enllà: "Volem demostrar amb dades reals que aquest tipus de cultiu redueix l’impacte ambiental", explica el seu responsable, Neil Duncan. Promoure el cultiu i el consum de llisa suposa reduir significativament les emissions de CO2 a la producció de proteïna per a l’alimentació. Alhora, s’aconsegueix engreixar la cloïssa i l’ostra, i s’obté l’ulva, un nou ingredient en la dieta amb un alt contingut proteic.

"Amb el canvi climàtic, tenim una oportunitat: mentre altres espècies pateixen, l’alga pot multiplicar-se per 10", ressalta Duncan, al costat de l’equip científic que allibera l’alga als estanys experimentals perquè iniciï el seu creixement.