El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs per la salinitat

"Tot això ara és arròs, de l’espècie bomba. Es va sembrar al maig i al setembre el recollirem", explica Albert Grasa assenyalant el seu camp de cereal, que creix sota un pam d’aigua, a pocs metres de distància del mar. Serà, no obstant, l’última sembra d’arròs en aquests terrenys. Grasa els dedicarà a una innovadora pràctica: el cultiu de mugil, ostres i cloïsses, a més d’algues de l’espècie ulva. Tot en terra i en un mateix espai.

Coberts d’aigua de mar

La de Grasa serà la primera experiència d’una nova pràctica que l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) i la Generalitat estan estudiant com a alternativa als actuals cultius en uns terrenys al delta de l’Ebre cada vegada més salinitzats. Actualment, un 10% dels camps d’arròs del Delta presenten problemes de baixa productivitat. Estudis científics indiquen que a finals de segle el nivell del mar pujarà entre 80 i 100 centímetres.

La nova solució contempla mantenir les zones del Delta més afectades per la salinitat cobertes d’aigua, com en les èpoques en què els arrossars estan inundats, però la gran diferència és que es tractaria d’aigua de mar.

El pla implica començar a actuar en zones de l’interior que es troben per sota del nivell del mar i que presenten baixa productivitat. Al costat de Grasa, dos propietaris més de parcel·les emplaçades en llocs diferents iniciaran el cultiu multitròfic d’aigua salada amb el seguiment dels científics, que monitoritzaran l’evolució de cada espècie i calcularan el seu retorn econòmic.

Des de les instal·lacions a la Ràpita, l’IRTA porta a terme aquesta innovació de la mà del projecte europeu BlueBoost, que reuneix experts en cultius multitròfics de diferents llocs del món. El centre ha sigut reconegut per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i vol trobar solucions per a una alimentació sostenible.

En aquesta fase experimental els agricultors s’estalvien el procediment de canvi d’ús agrari a activitat aqüícola, que es requeriria habitualment en aquestes circumstàncies. "La primera opció de les administracions continua sent mantenir l’statu quo", assenyala el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, el departament de la qual és responsable dels tràmits per portar a terme la iniciativa. Al maig, el Govern català i l’espanyol van acordar coordinar els seus plans i impulsar l’acció per intentar reduir l’afectació en el delta de l’Ebre de l’avenç del mar. "Però avui ja hi ha zones que estan patint i que són poc productives des del punt de vista agrícola", de manera que considera interessant poder "diversificar l’activitat en zones concretes" per si "l’escenari es complica". Demostrar que es tracta d’una opció econòmica viable "permetrà als agricultors decidir si volen seguir amb un cultiu amb baixa productivitat o amb un altre de més rendibilitat", afegeix. Sobre el terreny també opinen que, si l’activitat té un retorn econòmic i continua augmentant la salinitat dels terrenys, no serà difícil que en sorgeixin interessats.

Vulnerabilitats

El portaveu tècnic de la Taula de Consens del Delta (que agrupa municipis, cooperatives i comunitats de regants), Rafa Sánchez, valora en aquest sentit que s’obrin noves opcions perquè els agricultors decideixin què volen fer en els seus camps.

L’avanç de la salinitat dependrà també de la quantitat d’aigua disponible per al reg. A l’augment del nivell del mar se suma l’amenaça d’èpoques de sequera cada cop més freqüents a causa del canvi climàtic. "Si disminueix l’aigua, s’accentuaria la pèrdua de producció a causa de la reducció del rentat natural de sals".

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

A l’avançament del mar i del clima també s’afegeix una altra vulnerabilitat: la dependència de l’arròs de les ajudes al sector i de les polítiques comunitàries. "Treballem en un mercat internacional en el qual una baixada de preus pot afectar la rendibilitat", admet Sánchez.

"Estem treballant per mantenir el Delta tal com el coneixem ara, però no és incompatible estudiar noves situacions per si necessitem abandonar l’arròs i optar per un nou cultiu aqüícola", precisa. Adverteix, no obstant, que caldrà contemplar-ne totes les repercussions, ja que els arrossars tenen un paper ecològic essencial perquè formen part del cicle biològic d’aus especialitzades. "Tot i que els arrossars no han estat sempre al Delta, ara un canvi de cultiu pot atraure altres espècies, de manera que cal valorar totes les conseqüències abans de prendre decisions".