La nova justícia de proximitat arribarà al juliol a més de la meitat dels municipis

El pròxim 1 de juliol 561 dels 947 municipis de Catalunya (49 tenen jutjats ordinaris) estrenaran la nova estructura de la justícia de pau. Es tracta de la primera fase del pla dissenyat per la Conselleria de Justícia per desplegar les oficines de justícia en els municipis (OJM) i que substitueixen els jutjats de pau, una institució històricament arrelada en les poblacions catalanes i que constitueix la primera baula de l’Administració de Justícia i la més pròxima als ciutadans. La Generalitat té prevista una inversió de 3,7 milions d’euros per efectuar aquesta transformació. El president Salvador Illa i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, van rebre ahir al Palau de la Generalitat els representants dels jutges de pau de Catalunya i van glossar la importància d’aquesta figura per a la convivència.

La llei d’eficiència de la justícia, que va entrar en vigor el 3 d’abril, ha remodelat el sistema de justícia de pau amb la creació d’aquestes oficines que s’encarregaran d’una sèrie de serveis, com la pràctica de declaracions a través de videoconferències en processos judicials i l’expedició de certificats penals o del registre civil. Aquests òrgans també actuaran de suport als jutges de pau, que, amb la normativa, han vist ampliades les seves competències en demandes civils i conciliacions i obre la porta, tal com va informar EL PERIÓDICO, a la celebració de judicis per delictes lleus, com petits furts. L’únic aspecte negatiu és la supressió dels casaments, tot i que el Ministeri de Justícia es va comprometre a esmenar-ho.

Tres fases

Notícies relacionades

El Fòrum Econòmic Mundial assenyala les 10 tecnologies amb més potencial per fer front al canvi climàtic

L’Antonio, afectat per errades del cribratge del càncer de còlon a Andalusia: «Vaig esperar quatre anys els resultats»

Els 561 municipis que entren en la primera fase de la nova estructura de justícia de pau pertanyen a 33 partits judicials, com el de Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Esplugues de Llobregat o Vilafranca del Penedès (cada partit judicial inclou diverses localitats). Algunes d’aquestes poblacions estan integrades en agrupacions d’oficines judicials que inclouen els serveis prestats i compten amb personal itinerant. En l’actualitat, a Catalunya hi ha 74 agrupacions i s’està pendent de crear-ne 44 més, amb la finalitat que tots aquests òrgans tinguin personal de l’Administració de Justícia. La segona fase del desplegament d’oficines de justícia està prevista per a l’1 d’octubre i correspon al partit judicial de Badalona, amb municipis com Montgat i Sant Adrià de Besòs. El 31 de desembre es farà la tercera fase, amb partits judicials com Tortosa, Figueres, Terrassa i Mataró. El servei que presta aquestes oficines de justícia (cobreixen les tasques en els municipis on no hi ha jutjats ordinaris) inclou 3,2 milions de persones a Catalunya, que corresponen al 40,4% de la població i al 92,3% del territori. La Generalitat ha encarregat una auditoria sobre les dependències on són aquestes oficines i les seves necessitats.

Aquestes tres fases previstes per a la justícia de pau són les mateixes que les planejades per a la instauració dels tribunals d’instància. El Govern ja ha autoritzat l’ampliació pressupostària de personal d’aquests òrgans judicials per a les dues primeres fases, que ascendeix a 2,7 milions d’euros.