Els metges alerten de l’augment del consum de pastilles sense supervisió

Les dades són aquestes: Espanya és el país amb més consum de benzodiazepines –110 dosis diàries per cada mil habitants, xifra 2.750 vegades superior a la d’Alemanya–. Una de cada 10 persones d’entre 15 i 44 anys ha pres ansiolítics en els últims 30 dies (el 7,2% en pren diàriament), mentre que set de cada 10 usuaris en consumeix des de fa més de sis mesos.

Incapacitat absoluta

El consum, diuen els especialistes, no és innocu. Aquesta mena de pastilles, a més, poden causar dependència, deteriorament cognitiu, accidents de trànsit, caigudes i un empitjorament de l’insomni a llarg termini, afegeix el metge, que, a la consulta, i encara més després de la pandèmia, està veient pacients amb «una incapacitat absoluta cap a qualsevol alteració, tant física com emocional».

«Hi ha una intolerància per com és de difícil, a vegades, viure –afirma el doctor–. I això passa sobretot entre els joves, que necessiten una solució que sigui ràpida». Per exemple, indica, a l’hora de dormir, una cosa que moltes vegades no aconsegueixen «per unes conductes negatives, com per exemple l’excés de sedentarisme, no fer esport i l’ús i abús de les pantalles, sobretot pel que fa a les noies», assenyala.

«En vista d’aquest malestar [emocional] que no els deixa dormir, els pacients volen pastilles», insisteix l’especialista. El doctor Armenteros parla de fàrmacs que, com ja és sabut, no es poden adquirir sense recepta. Però admet que hi ha un mena de mercadeig que es dona entre les mateixes famílies, els veïns o els coneguts. «Em refereixo al consum dins d’àmbits familiars, o de veïnat, o de recomanació per algú. Algú ens diu que ha provat el lorazepam que tenia el seu avi i que un dia li va anar bé i ara en vol tenir. Això és un risc. Té unes greus conseqüències quan aquests fàrmacs es prenen sense indicació», apunta.

I aclareix: «Les benzodiazepines són un gran fàrmac, amb les seves indicacions específiques. Però han d’estar sempre prescrites per un metge i per un espai de temps curt. No són medicaments innocus», assenyala el doctor. «Amb el temps comencen a afectar la memòria, l’aprenentatge. Provoquen un endormiscament diürn amb unes conseqüències greus per als que treballem, perquè pot afectar la conducció o la manipulació de màquines, i en la gent gran hi ha el grandíssim risc de caigudes», indica. I si es fan servir per dormir, assegura, provoquen un empitjorament de l’insomni a llarg termini.

El portaveu del Grup de Treball de Salut Mental de la SEMG parla d’un tema que «preocupa molt» els metges i totes les administracions: el fet que Espanya figuri entre els països amb més consum d’hipnosedants d’Europa. No n’hi ha prou que les admistraciones diguin que se n’ha de disminuir el consum. S’hi han de donar solucions, afirma. I, es lamenta, «la psicoteràpia brilla per la seva absència. En els centres on hi havia aquesta mena de perfils professionals, s’ha reduït al màxim la presència de psicòlegs. De fet, se sap que, si es parla de son, en lloc d’automedicar-se, el més efectiu i curatiu és la teràpia conductual».

Notícies relacionades

L’auditoria sobre la DGAIA detecta deficiències en la gestió d’ajudes

Un de cada quatre metges es jubilarà en la pròxima dècada

A més, el doctor Armenteros fa un altre apunt. Hi ha uns nous fàrmacs que són els antagonistes de les orexines –neurotransmissors produïts al cervell que estimulen la vigília– i que estan indicats per medicar l’insomni crònic. «Hem de poder-hi comptar com més aviat millor per assegurar que els pacients disposen d’alternatives segures per tractar l’insomni crònic», afirma l’especialista.

Tenen un mecanisme d’acció totalment contrari a les benzodiazepines, explica. A més, diu, tenen l’avantatge que no són addictius com les benzodiazepines i produeixen un son fisiològic molt semblant al son natural. Ara bé, aclareix, a Espanya encara no estan finançats, però sí en altres països europeus. «Això es converteix en una cosa molt poc equitativa perquè només hi tenen accés els que s’ho poden pagar», indica.