Vaga per no perdre les educadores socials

Els blocs de la Florida són un dels enclavaments amb més densitat de la Unió Europa i un dels més empobrits de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest context descrit en les cançons de Morad, fill del barri, s’aixeca l’institut Eduard Fontserè, un dels centres catalogats "de màxima complexitat". Exemple clar de com la segregació urbana porta a la segregació escolar. Aquestes escoles d’extraradi concentren un gran volum de matrícula viva, fenomen intrínsec en les característiques del veïnat.

Malgrat aquesta complexitat i l’aspresa de l’equipament, amb un gran pati d’abrusador asfalt, el Fontserè compta amb un tresor: una plantilla de professionals compromesos. Una implicació que els ha fet convocar una vaga "de centre" demà (una situació excepcional en el sistema educatiu públic català) en defensa d’un model d’atenció socioeducativa pioner a Catalunya.

L’assemblea de treballadors de l’institut, formada pel claustre docent, professionals d’atenció educativa (PAE) i personal d’administració i serveis (PAS), ha convocat una aturada per exigir al Departament d’Educació i Formació Professional "places estructurals" per al seu equip social que permetin donar continuïtat als imprescindibles projectes de convivència que impulsa el centre. L’equip social està format per tres professionals, però només una de les places és estructural. Les altres dues, una educadora i una tècnica en integració social (TIS), depenen d’un programa que la conselleria s’ha compromès a renovar, però sense els seus professionals. Començant de zero, amb tot el que comporta.

"Constantment en dol"

"Tot el treball fet de vincle i confiança no es construeix de la nit al dia. Si ara ens n’anem i arriben altres persones, hauran de començar de zero, i parlem d’uns nens que estan constantment en dol; ells ho sentiran com un abandonament, com que ens n’anem perquè no volem estar amb ells. Les principals perjudicades seran les famílies, perquè moltes no tenen xarxa al barri i nosaltres som el seu vincle; és un disbarat que amb cada renovació del programa es rebutgi un any de treball", relata Elena Aracil, la TIS del centre pel lloc de treball del qual els seus companys han convocat la vaga.

Tània Moriana, educadora social del centre, una de les 85 que el Departament va distribuir entre les escoles "més complexes", assenteix. "Treballem amb un material molt sensible. Un jove no t’explica a la primera de canvi el que li passa; estem parlant d’un alumnat amb contextos molt, molt difícils, en un dol continu", afegeix l’educadora. "Treballem d’una manera molt coordinada docents, educadores socials, TIS i orientadores; fem un equip. Tornar a construir aquesta xarxa de zero no té sentit", insisteixen les professionals, acompanyades de tots els seus companys.

El seu treball va molt més enllà d’acompanyar les famílies, ja que també donen suport als joves, i no pocs carreguen amb pesades motxilles a l’esquena. També fan xarxa amb l’equip docent, amb l’equip de salut del barri, amb els serveis socials...

El treball de la Tània i de l’Elena, amb la seva companya, l’única figura fixa de les tres, ha millorat notablement la convivència en el centre, una fita que remarca l’equip docent. En molts casos ha sigut clau perquè joves en un moment molt crític mantinguessin el vincle i "continuessin fent l’ESO" (són més que conegudes les xifres abandonament escolar prematur i com es disparen entre l’alumnat d’origen migrant).

El problema de fons és que no són figures estructurals, sinó "ajudes" que es donen als centres de més complexitat però que al final són un pedaç que depèn sempre de si hi ha fons (i voluntat política) per renovar-los o no. Des de l’assemblea de professionals mobilitzats insten els partits polítics a preguntar al Govern en seu parlamentària sobre l’estabilització de places d’educadors socials i tècnics d’integració social per fer front a l’emergència educativa que es viu en contextos socioeconòmicament vulnerables.

Gerard de Josep, professor del centre, recorda que fa tres anys, quan va arribar l’Elena, la mirada estava molt posada a reduir l’absentisme, una de les seves funcions, però que ara el projecte està molt construït. "¿Per què és disruptiu un alumne? Perquè necessita ajuda. Quan l’ajudes, millora la convivència. Per generar projectes educatius de centre fan falta equips estables. Si s’estan estabilitzant els claustres, ¿per què els equips socials no?", destaca el docent.

De Josep recorda que els 74.328 alumnes que s’han incorporat al sistema durant el curs evidencien la complexitat d’una escola que requereix més professionals de l’àmbit social.

Compromís de Govern

Notícies relacionades

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

La meitat de municipis de Catalunya obligats a tenir un pla de prevenció d’incendis no el tenen actualitzat

Conscient de la necessitat de finançar els centres en funció de la seva complexitat i no només de la seva mida en un sistema educatiu tan desigual, per poder, entre moltes altres coses, tenir ’equip social en plantilla, el Pla de Govern 2024-2027 recull el compromís d’acordar un model de finançament "equitatiu" per "enfortir la igualtat d’oportunitats i l’equiparació progressiva entre centres del sistema d’educació de Catalunya". Una cosa que el Govern assegura que començarà a fer actualitzant la classificació de les escoles a partir del perfil socioeconòmic del seu alumnat, com va assenyalar la consellera Esther Niubó al gener en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual va assegurar que el finançament "ha de deixar de ser tan lineal" per "reforçar els centres més complexos".

Durant tot el dia de la vaga, que compta amb el suport del sindicat CGT, no hi haurà classes normals i, entre les 10.00 hores i les 14.00, es preveuen diverses accions ludicoreivindicatives que inclouen música al carrer, tertúlies obertes a la comunitat i intervencions de persones referents del sector per conscienciar sobre la importància dels professionals.