Treballadors de la DGAIA denuncien dèficits estructurals

Guies de qualitat, programes, lleis, decrets, projectes… Existeixen fins a vuit mesures que en les últimes dècades la Generalitat hauria d’haver aplicat en els centres on resideixen els nens tutelats pel Govern, però que han acabat en res, segons el Col·lectiu d’Educadors de Catalunya (CEC), grup que representa 346 professionals dels centres públics de la Generalitat. "L’augment de recursos externalitzats i de menors tutelats no ha vingut acompanyat d’un augment de professionals públics per poder fiscalitzar la gestió i els serveis", esclaten aquests treballadors.

"La reforma exprés del sistema ens fa témer el pitjor. Encara no sabem si el sistema actual és vàlid perquè ni tenim els recursos ni tampoc s’implementa la normativa", es lamenta aquest col·lectiu en una carta que han fet arribar a la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo; al secretari general, Raúl Moreno, i a la Sindicatura de Greuges.

La guia d’Estàndards de Qualitat en Atenció Residencial (EQUAR), del 2012, indicava que els centres de menors no haurien de superar les 12 places. "A Girona, en un mateix edifici, resideixen 100 menors", qüestionen els educadors. El programa marc de la DGAIA i la Cartera de Serveis Socials marquen unes ràtios de personal d’un educador social per cada cinc menors, com a mínim. Segons aquest col·lectiu, no es compleixen. "Tant la DGAIA com les fundacions del Tercer Sector contracten integradors socials o altres perfils professionals en places fixes".

Segons aquests treballadors, tampoc s’han constituït els consells de participació dels centres, on els nens i les seves famílies haurien de poder intervenir. Igualment obsoleta ha quedat la figura del responsable de protegir els menors davant abusos i violència sexual que el Govern va anunciar quan va esclatar el cas Trinity, en què menors tutelats van ser víctimes de pornografia infantil. D’altra banda, diuen els professionals, el programa de col·laboració T-27 entre els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i els centres de menors es compleix parcialment.

A part dels incompliments, el col·lectiu d’educadors assenyala un altre dels grans problemes de la DGAIA: la falta de recursos. Els dèficits ja s’acusen en els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), encarregats d’analitzar els casos de maltractament infantil i proposar les mesures de protecció. "Van desbordats amb càrregues de treball que no poden assumir: haurien de veure els nens dels centres com a mínim una vegada cada sis mesos, però la realitat és que hi ha EAIA que fa més de dos anys que no veuen els nens".

Sense prou places

Així mateix, els educadors també denuncien la sobreocupació dels centres: és a dir, quan hi ha més nens que places. "És un problema crònic que arrosseguem des de fa nou anys amb diferents promeses de la DGAIA". Els professionals lamenten que això no comporta un augment de les plantilles. Afirmen que hi ha nadons en els centres (els menors de sis anys s’han duplicat a la DGAIA) per falta d’incentius a les famílies d’acollida. "Això no ajuda el desenvolupament dels nens", diuen.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil posa a mitja Espanya en alerta pels càrrecs al compte del banc després de perdre la connexió del mòbil

Expedientat l’educador que va explicar a la ràdio la gestió de la DGAIA amb la nena abusada de 12 anys

Així mateix, també demanen que els centres siguin públics per evitar la precarització de la plantilla i les portes giratòries dels gestors dels centres subcontractats. També insten que, si es continua subcontractant aquest servei públic a entitats privades i fundacions (que gestionen el 90% dels centres), es contracti professionals que fiscalitzin la gestió i els serveis. També denuncien que el programa informàtic de la DGAIA és obsolet i que els educadors pateixen agressions constants.

En una carta de cinc pàgines, aquest col·lectiu reclama que es tingui en compte el coneixement dels professionals a l’hora de refundar l’ens: "No ens creiem la voluntat de canvi si aquesta no va acompanyada que el nostre col·lectiu participi i que es consulti sistemàticament tots els centres per conèixer la detecció detallada de les necessitats". No són els únics crítics. "És molt greu la deixadesa de funcions i obligacions de la DGAIA des de fa anys, i em sap molt greu que només es reaccioni davant un cas tan greu. Fa anys que tots els Governs tenien coneixement que les coses no anaven bé i no han fet res per canviar-ho", es queixa Albert Parés, advocat defensor de desenes de menors tutelats a Catalunya.