En bus o embús

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

Quina sort jugar als viatges a casa amb el gat roncant a sobre i no de matinada al costat d’un pal, a la rotonda d’un polígon, desxifrant horaris d’un adhesiu il·legible, amb les persones que treballen en la indústria, que netegen i obren, que cuiden nens, vells i malalts, que matinen perquè tot funcioni, que mereixen un transport en el qual poder confiar a cegues.

Des del reconeixement fins a la contribució d’Alsa, Alsina, Graells, Monbus, Plana, Sarfa, Sagalés, Teisa i tantes empreses del transport català de viatgers pel dret a la mobilitat universal: ¿Hi ha marge de millora? Potser. En servei, amb carril propi a les artèries crítiques i cartells de reforç: "En bus o embús". El mal del carrer de València es cura a la carretera de València, la C32. En freqüències, l’interurbà segregat ofereix una alternativa ràpida, econòmica i segura al cotxe si els ritmes estimulen la demanda. En flotes, amb màquines més joves, eficients i netes. En horaris, ampliant les franges festiva i nocturna. La gent surt. I beu. Que no condueixi. En claredat: la xarxa de bus podria ser més fàcil d’utilitzar, explicar-se millor, informar en directe al mòbil, fins i tot operar a demanda en els seus extrems. Finalment, en intermodalitat, abraçar bicis i patinets. Sincronitzar-se al minut amb els trens.