Catalunya podria beure durant tres anys de l’aigua malgastada

La petjada hídrica dels aliments malgastats a les llars catalanes permetria omplir gairebé mig milió de piscines, segons un estudi de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Catalunya podria beure durant tres anys de l’aigua malgastada
2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

Un quilo de tomàquets cultivats en una horta a camp obert té una petjada hídrica d’uns 214 litres d’aigua. Si s’han produït en un hivernacle, el volum d’aigua consumida és bastant menor, d’uns 36 litres per quilo de producte. Criar pollastres en una granja perquè donin un quilo de carn requereix uns 4.300 litres d’aigua, mentre que si l’explotació es dedica a l’engreixament de vedelles, seran necessaris 15.000 litres per obtenir aquest mateix quilo de carn.

Per això, cada vegada que les llars tiren menjar a les escombraries (perquè creuen que està caducada, perquè els va quedar una resta a la nevera o perquè van comprar més quantitat del que precisaven) estan malgastant també litres i litres d’aigua. Tanta com l’equivalent a 496.210 piscines o, el que és el mateix, l’aigua que beuria tota la població catalana durant 1.314 dies, més de tres anys i mig.

És una de les dades més rellevants de l’estudi que han elaborat, per encàrrec de la Generalitat, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), a fi d’esbrinar a quant ascendeix el desaprofitament alimentari a Catalunya. La dada és fonamental per poder determinar quin tipus de polítiques han de portar-se a terme a partir d’ara per mitigar aquest malbaratament de recursos, que té efectes econòmics, ambientals i socials.

Les dades de la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya el 2024, presentades aquesta setmana i a què ha tingut accés aquest diari, conclouen que el desaprofitament de menjar li costa cada any als catalans un total de 902,85 milions d’euros. És a dir, cada persona perd 112 euros anuals en comprar menjar que després no consumeix. La gran majoria d’aquests aliments, el 70,3%, són productes frescos, que no arriben ni a ser cuinats per consumir.

Del 30% restant, dues terceres parts corresponen a menjar que es queda al plat, sense arribar a consumir-se, i l’altre terç són aliments que, una vegada cuinats, es van guardar un temps al frigorífic, però que van acabar a les escombraries. Per tant, en aquests dos últims casos, a més del cost que ha tingut la producció, el transport i la comercialització de cada producte, cal sumar també l’import de l’energia que s’ha consumit a cada llar per cuinar-los.

En tot el procés que un aliment recorre des del camp fins a la taula; cosa que implica el seu pas per la indústria transformadora, la distribució, la planta logística i el comerç detallista, els productes que finalment es van malgastar a les llars catalanes el 2024 van emetre 462.347.277 quilos de CO2. Són les mateixes emissions de gasos amb efecte hivernacle que generen les ciutats de Rubí (Vallès Occidental) o de Manresa (Bages), totes dues amb una mica més de 74.000 habitants, i són, com va apuntar dimecres el conseller d’Agricultura i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, les mateixes emissions que produirien 21.716 vols entre Barcelona i Brussel·les.

Notícies relacionades

Qui més malgasta

La Generalitat ha registrat els residus generats per les llars. L’últim informe del ministeri sobre el tema assenyala el col·lectiu menor de 35 anys com el que pitjor aprofita els aliments ja cuinats, «tot i que les llars formades per persones jubilades i les famílies petites d’un o dos membres» també tenen un alt nivell de malbaratament.