Parlar només en català durant 21 dies

A partir de l’estesa creença que un hàbit es forma en 21 dies, vuit entitats catalanes –de Plataforma per la Llengua a Òmnium i Salut pel Català– s’han unit per impulsar la campanya Mantinc el català, el repte de 21 dies, presentada ahir a Barcelona i que començarà dilluns. Es tracta d’un repte aparentment senzill: durant 21 dies, parlar "només" en català. El que significa, a la pràctica, no passar-se al castellà quan veiem algú que, pel motiu que sigui, considerem com a no catalanoparlant a la cafeteria, al supermercat, a la parada de l’autobús, al taxi, a la porta de l’escola, a l’ascensor de l’oficina o al bar. "La llengua és un patrimoni cultural que és nostre; és de tots, i la manera que tenim de conservar-lo és utilitzant-lo", resumeix Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua.

La intenció dels impulsors és anar sumant entitats a la iniciativa i repetir el repte una vegada a l’any. "No inventem res; ja s’havia fet en alguns llocs, com en el Consorci per a la Normalització Lingüística de Girona, però és la primera vegada que ens unim per fer-ho junts en tot el territori", afegeix Plana, que insisteix que comencen vuit entitats, però el seu desig és crear aliances amb tot el teixit social del territori de parla catalana per arribar al màxim nombre possible de persones.

Revertir la situació

"Volem demostrar que és possible viure en català a Catalunya sense cap problema, sense que ningú se senti menyspreat", assenyala la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua. De fet, la iniciativa vol servir també perquè les persones que han fet l’esforç d’aprendre català no sentin que no els has servit per a res perquè no tenen amb qui practicar-lo.

"La clau de la pervivència del català és que sigui una llengua útil. Està a les nostres mans fer que ho sigui", conclou, i recorda que vuit de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua: "Fa falta consciència lingüística per revertir aquesta situació, i recursos conductuals per establir l’hàbit de no fer-ho". A l’hora d’explicar-ne els motius, el 43,5% afirma que canvia de llengua "per respecte" o "per educació", marc mental que la campanya vol canviar.

Notícies relacionades

Jordi Martínez Font: "El sentit de transcendència ajuda a afrontar millor la mort"

Colossal aposta ara per ‘ressuscitar’ el tigre de Tasmània

La presentació de la campanya arriba setmanes després de la publicació per part del Govern de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, una radiografia del mapa lingüístic català realitzada a partir d’entrevistes a 9.000 persones de 15 anys o més residents a Catalunya, que deixava algunes dades irrefutables sobre la taula, com que els més joves –entre 15 i 29 anys– són l’única franja d’edat en la qual el castellà com a llengua habitual supera el 50% (el 50,1%) dels enquestats, davant el 29,2% que utilitza com a llengua habitual el català, i un tímid 9,4% que respon que fa servir "les dues llengües amb normalitat".

Quant a la llengua d’"identificació", el castellà supera també en gairebé 10 punts el català entre els parlants més joves en la mateixa enquesta. Mentre que només el 28,7% de la població d’aquesta franja d’edat respon que té el català com a llengua d’identificació, un 37,8% afirma que ho és el castellà; i el 16,9%, català i castellà.