Dependents d’oxigen

Angoixa sense llum

Mentre la gent s’afanyava per anar a fer provisió de comestibles i aigua, ell es va quedar al carrer, quiet, xerrant amb veïns, perquè, amb l’ascensor inutilitzat, no volia fer esforços pujant les escales, no fos cas. "Podria haver pujat però, sense llum a dalt, ¿per què fer-ho?".

Malgrat que el concentrador d’oxigen l’utilitza les 16 hores al dia que és a casa, últimament es troba "millor" i no el sol treure al carrer. Va estar bé aquelles primeres hores, però l’"angoixa" li va anar entrant a mesura que s’acostava la nit i veia que l’electricitat no tornava.

"Tinc apnea del son i jo dormo amb un CPAP [un aparell connectat al corrent que emet aire a una pressió determinada]. Veia que s’anava fent de nit i em vaig començar a atabalar. Vaig viure la situació amb molta ansietat perquè sense llum hauria de passar la nit en blanc. No podria haver dormit", relata via teléfonica Pastor, que, a més de ser oxigenodependent, és president de FENAER (Federació Espanyola d’Associacions de pacients al·lèrgics i amb Malalties Respiratòries) i de l’associació Alfa-1 Espanya.

"Tenia por que arribés la nit i no tenir llum, la veritat", explica Pastor, que afegeix que "hi ha hagut pacients que viuen en zones on no hi va haver llum i van haver de dormir sense els equips, bé, maldormir".

Ascensors

Per al representant d’un dels col·lectius de milers de persones oxigenodependent, el drama de l’apagada ha sigut "el tema dels ascensors, en aquest sentit hem patit molt. Hi va haver molts pacients amb problemes respiratoris que els van haver de pujar a les seves cases. A Ferrol, a una dona la van haver d’ajudar personal de l’Ajuntament. Per a nosaltres la veritat és que, els ascensors, són vitals".

Notícies relacionades

L’envelliment dels metges d’Urgències pot portar al tancament de serveis en només cinc anys: «Seria un caos»

Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»

"Pel tema dels equips", relata, "no va ser tan greu perquè afortunadament la llum es va restablir al 90% dels llocs abans de l’hora de dormir. Si els talls s’haguessin mantingut durant la nit hi hauria hagut pitjors conseqüències per als pacients respiratoris i electrodependents. Hi ha moltes teràpies domiciliàries que depenen de la llum".

Segons explica, els concentradors d’oxigen necessiten energia elèctrica i tenen bateries que funcionen de forma autònoma no més de dues hores. En alguns casos, alguns pacients tenen bombones d’oxigen "com a mesura de prevenció per a aquest tipus de situacions, tot i que idealment no s’haurien d’arribar a produir".