L’únic poble amb llum

San Vicente del Monte, una pedania càntabra de 197 habitants, va tenir electricitat durant dilluns gràcies a un projecte innovador d’emmagatzematge d’energia amb bateries de liti. "Venia gent a dutxar-se i a carregar el mòbil", assegura un veí.

«L’acumulador es va posar perquè cada poc temps hi havia talls elèctrics», diu un veí

L’únic poble amb llum
3
Es llegeix en minuts
Roberto Bécares
Roberto Bécares

Periodista

Especialista en Reportatges, Madrid, política i investigació

ver +

Eren les 12.30 passades de dilluns i Eduardo Callejo era amb la seva mare a casa quan se’n va anar la llum. "Van ser només cinc segons, després va tornar. Ens vam assabentar de l’apagada per la televisió; aquí tot funcionava, la llum, la televisió, el rúter", relata via telefònica un dels habitants de San Vicente del Monte (Cantàbria), el poble més lluminós d’Espanya, que depèn de l’Ajuntament de Valdáliga. Mentre tota la Península se sumia en la gran apagada, a San Vicente, poble entre muntanyes pròxim a la costa, seguien com si res.

"Jo me’n vaig assabentar abans perquè vaig parlar amb un amic que era al supermercat d’un altre poble i em va dir que se n’havia anat la llum i que havia de pagar en efectiu", relata Eduardo que, juntament amb alguns veïns –n’hi ha 197 d’empadronats–, es va adonar de com en són d’afortunats. "Ens dèiem, ‘ostres, ¡que ben fet que està això!’".

Al que es refereix Eduardo és a un projecte innovador d’emmagatzematge d’energia instal·lat al poble l’any 2020 per la companyia Viesgo. El sistema, que utilitza tecnologia de Zigor Corporation, es basa en un sistema de bateries de liti, i amb unes característiques tècniques de 250 kVA de potència i 232 kWh d’energia.

El sistema està connectat en baixa tensió a una de les sortides del quadre del centre de transformació que quan detecta que hi ha una avaria o tall de llum envia un avís al centre de gestió de Viesgo, que posa a funcionar les bateries que reverteixen l’energia al subministrament. Triga gairebé res. Cinc segons, com explica Eduardo.

Talls habituals

"El sistema, que és un acumulador en un contenidor marí dels petits, es va posar perquè cada poc temps hi havia talls de llum al municipi. En teoria pot aguantar a màxim rendiment de tres a quatre hores, just el temps en què es triga a solucionar la incidència des de Valdáliga. És veritat que ja no és hivern, i es fa de nit més tard. El consum no era tan elevat i l’acumulador va durar tot el tall de llum [el subministrament es va reestablir a Cantàbria cap a les 20.00 hores]", explica també per telèfon Héctor, veí de San Vicente a qui l’apagada va agafar treballant al poliesportiu de Valdáliga.

"Me’n vaig adonar perquè ho va dir un paisà, que no hi havia cobertura, que no hi havia llum", recorda Héctor, que era el regidor de la pedania quan es va instal·lar el generador. També estava satisfet l’alcalde del municipi, Lorenzo González, ramader de professió. "Al seu dia van venir de la companyia elèctrica i ens van comentar el projecte aquest del centre de bateries. Pel que sembla altres pobles havien dit que no perquè era un projecte pioner, però nosaltres els vam dir que el tiressin endavant. Els projectes de renovables són bons, no hi tenim cap inconvenient", recorda l’alcalde, que explica que "les bateries" del contenidor, que estan "endollades a la llum i estan sempre carregades, quan se’n va la llum es connecten a la xarxa i aboquen l’electricitat acumulada".

Notícies relacionades

Segons l’alcalde, "ningú va notar res" a San Vicente, no així al seu poble, Valdáliga, on l’Ajuntament va haver de treballar per aconseguir generadors de lloguer per mantenir algun servei. "Les ramaderies van poder funcionar si tenien generador, però els supermercats van haver de tancar. A San Vicente, no obstant, estaven tan contents".

L’excepcionalitat de San Vicente va fer que familiars i amics dels veïns es desplacessin allà al llarg de la tarda. "La meva neboda era a la universitat a Santander, i a la seva residència no hi havia ni aigua, ni llum ni internet. Em va dir ‘ara mateix vinc cap aquí’. Va venir més gent al poble a carregar el mòbil i a dutxar-se", relata Eduardo, que matisa que igual com al nucli urbà van tenir energia no així als barris veïns: "El meu pare era a la quadra amb les vaques i li van marxar els ploms".